Primera reconstrucció de la temperatura de la península Ibèrica durant lʼHolocè a partir de lʼestudi dʼinsectes subfòssils

• Lʼinvestigador Pol Tarrats, del Grup de Recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) de la UB, és el primer autor de lʼarticle. També hi han participat els investigadors del FEHM-UB Miguel Cañedo-Argüelles, Narcís Prat i Maria Rieradevall; Blas Valero-Garcés i Penélope González-Sampériz, de lʼInstitut Pirinenc dʼEcologia (IPE-CSIC), i Oliver Heiri, de la Universitat de Berna (Suïssa).

Indicadors paleoclimàtics en la seva fase larvària

Els quironòmids (Chironomidae) són una família de dípters nematòcers, similars als mosquits. Es tracta dʼuns insectes molt abundants a tot el món i que varien en nombre i gènere segons la temperatura en què viuen, de manera que són un bon indicador dʼaquesta variable climàtica. La recerca va començar a la bassa de la Mora (Osca), dʼon es van extreure els sediments necessaris per realitzar lʼestudi. «Respecte al registre dels quironòmids, lʼobjectiu en qualsevol estudi de reconstrucció paleoambiental és obtenir les càpsules cefàliques de les larves, ja que és la fase larvària dʼaquests insectes la que es desenvolupa en els sediments i de la qual queden les restes subfòssils», explica Miguel Cañedo-Argüelles, investigador postdoctoral del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB. Els subfòssils són restes biològiques el procés de fossilització de les quals no està complet a causa de la forma en què van ser sepultades en els sediments, i encara contenen matèria orgànica que pot ser analitzada.

El Grup de Paleoambients Quaternaris de lʼIPE-CSIC va extreure aquests testimonis per aconseguir una seqüència que cobrís tot el període de lʼHolocè. Lʼestimació de les temperatures sʼobté comparant la composició dʼinsectes obtinguda en les mostres dels sediments al llarg de la seqüència dʼestudi amb una base de calibratge composta per nombroses mostres de quironòmids obtingudes en lʼactualitat que es relacionen amb els canvis de temperatura. «En el nostre cas no disposàvem dʼaquest element de comparació propi de lʼàrea dʼestudi (Pirineus), així que la seqüència obtinguda a la bassa de la Mora es va comparar amb els resultats dʼun altre estudi —el més desenvolupat i utilitzat a Europa— dut a terme en 274 llacs de Suïssa i Noruega», explica Pol Tarrats.

Diferències regionals respecte a altres reconstruccions

Els resultats de lʼestudi mostren un increment de les temperatures a lʼinici de lʼHolocè, que arriben als valors més alts durant lʼanomenat òptim climàtic (fa uns 7.800 anys). També sʼobserven altes temperatures fins fa aproximadament 6.000 anys, quan sʼinicia una baixada de la temperatura que dona lloc als valors més baixos en la primera part de lʼHolocè tardà (fa aproximadament entre 4.200 i 2.000 anys). Finalment, els investigadors han detectat en els últims dos mil·lennis un augment creixent de la temperatura, unes dades sobre les quals es mostren cautelosos. «No ens atrevim a assegurar que lʼincrement observat en la reconstrucció sigui fruit únicament de lʼaugment de la temperatura. Podria ser que altres covariables puguin influir en més o menys mesura en aquests resultats. Per exemple, lʼaugment progressiu de lʼactivitat antròpica a la zona podria haver modificat la comunitat de quironòmids cap a espècies adaptades a temperatures més altes, però també a altres indicadors dʼinfluència humana», assenyala Narcís Prat.

Encara que aquestes conclusions coincideixen amb altres reconstruccions paleoclimàtiques, els resultats també destaquen algunes divergències a escala regional. «Aquestes diferències poden ser degudes al fet que cada tipus dʼindicador ens parla de senyals estacionals diferents. Així, els quironòmids són indicadors de la temperatura a lʼestiu, mentre que els crisòfits o les alquenones es relacionen amb temperatures dʼhivern, de primavera, o anuals», apunta lʼinvestigador.

Una eina per avaluar tendències climàtiques

La reconstrucció del clima del passat en general, i de les temperatures en particular, és una eina molt rellevant a lʼhora dʼavaluar tendències climàtiques actuals en un context de canvi climàtic. Per als investigadors, la metodologia seguida en aquest treball és «una eina molt interessant per contrastar, confirmar o desmentir patrons sobre lʼevolució de la temperatura a lʼHolocè». També permet «afegir altres indicadors per reconstruir temperatures i poder progressar en aquest camp de estudi».

En aquest sentit, lʼobjectiu de lʼequip investigador és poder desenvolupar una base de comparació que relacioni les comunitats de quironòmids presents en diferents àrees geogràfiques de la península Ibèrica amb la temperatura. «Això ens permetria, dʼuna banda, poder confirmar la influència de la temperatura a lʼhora dʼexplicar la distribució de les diferents espècies i, de lʼaltra, poder utilitzar funcions de transferència específiques per a cada zona, fet que atorgaria més robustesa i exactitud als estudis successius encaminats a reconstruir temperatures a partir dels quironòmids a la península Ibèrica», conclou Miguel Cañedo-Argüelles.

Referència de lʼarticle:

Pol Tarrats, Oliver Heiri, Blas Valero-Garcés, Miguel Cañedo-Argüelles, Narcís Prat, Maria Rieradevall, Penélope González-Sampériz. «Chironomid-inferred Holocene temperature reconstruction in Basa de la Mora Lake (Central Pyrenees)». The Holocene, 2018. Doi: https://doi.org/10.1177/0959683618788662