«Fritz Haber: la cara i la creu d'un Premi Nobel»

Fritz Haber. «Aus Leben und Beruf: Aufsätze, Redeb, Vorträge.» Springer, 1927
Fritz Haber. «Aus Leben und Beruf: Aufsätze, Redeb, Vorträge.» Springer, 1927
Cultura
(13/11/2018)

El 40 % de la població mundial no existiria, segons constaten alguns estudis, si no fos per les investigacions de Fritz Haber sobre la síntesi de lʼamoníac a partir dels seus elements, una solució que ha permès fertilitzar els camps fins avui en dia. No obstant això, Haber no només va donar vida al món, sinó que també hi va estendre la mort, amb la creació del gas que mataria milers de persones durant la Primera Guerra Mundial i lʼholocaust nazi.

Fritz Haber. «Aus Leben und Beruf: Aufsätze, Redeb, Vorträge.» Springer, 1927
Fritz Haber. «Aus Leben und Beruf: Aufsätze, Redeb, Vorträge.» Springer, 1927
Cultura
13/11/2018

El 40 % de la població mundial no existiria, segons constaten alguns estudis, si no fos per les investigacions de Fritz Haber sobre la síntesi de lʼamoníac a partir dels seus elements, una solució que ha permès fertilitzar els camps fins avui en dia. No obstant això, Haber no només va donar vida al món, sinó que també hi va estendre la mort, amb la creació del gas que mataria milers de persones durant la Primera Guerra Mundial i lʼholocaust nazi.

Aquestes dues cares del químic són les que es mostren a lʼexposició «Fritz Haber: cara i creu dʼun premi Nobel» que del 7 de novembre al 30 de juny del 2019 presenta el CRAI-Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona, coincidint amb el centenari del Premi Nobel que va rebre l'any 1918. A propòsit de la mostra, el fons bibliogràfic del CRAI exposarà diversos articles i textos originals escrits per Fritz Haber entre el 1896 i el 1922, lʼèpoca en què el científic va dur a terme les investigacions més transcendents de la seva vida.

Fritz Haber, originari de Breslau (actual Polònia), i nascut en el si dʼuna família jueva, va estudiar Química a la Universitat Friedrich Wilhelm de Berlín (actualment, Universitat Humboldt de Berlín). El 1892, es va convertir al cristianisme, un fet que el va ajudar a poder continuar la seva recerca a la Universitat Tècnica de Karlsruhe.
 

De lʼaire per al pa a lʼaire per a la pólvora

Els vegetals necessiten grans quantitats de nitrogen, la seva principal matèria nutritiva, però encara que aquest element està present en lʼaire, les plantes no el poden aprofitar directament: només es pot aconseguir a partir dʼalguns vegetals que converteixen el nitrogen atmosfèric en amoníac. La síntesi de lʼamoníac que va aconseguir Fritz Haber a partir dels seus elements — lʼhidrogen i el nitrogen— va permetre mantenir la producció alimentària a escala mundial. Per aquest motiu, lʼany 1918,  se li va atorgar el Premi Nobel de Química. La notícia del premi, però, no es va rebre amb bons ulls, a causa de la contribució de Haber a la Primera Guerra Mundial.

«En la pau per la humanitat i en la guerra per Alemanya» era el lema de Haber en el context de 1916. El seu fort patriotisme el va portar a col·laborar amb lʼexèrcit alemany mitjançant contribucions científiques per produir explosius. Dʼaquesta manera, «lʼaire per al pa», com sʼhavia anomenat la descoberta de lʼamoníac, es va transformar en «lʼaire per a la pólvora».

Haber va començar a estudiar la producció de clor a gran escala per utilitzar-lo com a arma química, i va implantar un mètode que causaria estralls. Va emmagatzemar la substància letal en contenidors que es disposaven en la línia de combat, i quan lʼaire bufava en direcció al bàndol enemic, el clor es dispersava. Entre el 14 i el 21 dʼabril del 1915 el procediment es va utilitzar a la batalla dʼYpres, amb 167 tones de clor que van causar més de 6.000 ferits i 4.000 morts.

Temps després, Haber va continuar involucrat en el desenvolupament dʼarmes químiques, juntament amb Ferdinand Flury, amb qui va crear lʼanomenat Zyklon A, un pesticida que allibera cianur dʼhidrogen i que, a partir dʼun mètode dʼabsorció, es va convertir en Zyklon B, el gas utilitzat per matar milions de persones durant lʼholocaust nazi.

Lʼascens al poder polític del nacionalsocialisme lʼany 1933 va fer que, tot i el fort patriotisme de Haber, les seves arrels jueves el fessin sortir del país: primer, cap a la Universitat de Cambridge, on va passar dos mesos, i després cap a Suïssa, la pàtria dʼadopció on moriria el 1934 a causa dʼun infart. Anys després, el 1942, el Reich va adoptar lʼanomenada solució final per als Untermenschen (jueus, gitanos, homosexuals, persones amb síndrome de Down, etc.), que va suposar aplicar el Zyklon B a les càmeres de gas. Entre el 1942 i el 1943, es van enviar dinou tones dʼaquest material al camp dʼAuschwitz-Birkenau, on acabaria morint la mateixa família jueva de Fritz Haber.

El coneixement dels judicis de Nuremberg i lʼexposició pública de lʼús del Zyklon B a les càmeres de gas dʼAuschwitz van repercutir profundament en els tres fills de Haber, un del primer matrimoni amb Clara Immerwahr, i dos del segon amb Charlotte Nathan. Els dos fills grans es van suïcidar a finals del 1946. La mostra del CRAI presenta un exemplar del llibre que Ludwig, el tercer fill de Haber, va escriure sobre la figura del seu pare.
 

Clara Immerwarh, la primera doctora en Química de Breslau

La primera dona de Fritz Haber va ser Clara Immerwarh, que lluny de limitar-se al paper dʼesposa, va ser un personatge important per a la història dʼAlemanya.

Lʼany 1897 Immerwarh també va decidir convertir-se al cristianisme per accedir als estudis superiors, una fita complicada només pel fet de ser dona. No obstant això, el 1898 Clara es va convertir en la primera dona que obtenia el doctorat en Química a la Universitat de Breslau. Quan es va casar, va assumir les tasques de la llar en detriment del seu desenvolupament professional. El manteniment de la llar i lʼabandonament de la seva professió van impulsar Clara cap a un feminisme i un pacifisme declarats que lʼacabarien allunyant del marit.

Immerwarh no estava dʼacord amb la participació de Haber en la carrera armamentista dʼAlemanya, la qual cosa, segons afirma Gerit von Leitner, un dels seus biògrafs, va conduir el matrimoni a diverses discussions. Lʼany 1915 Clara va agafar la pistola reglamentària del seu marit i es va suïcidar al jardí de casa.
 

«Fritz Haber: la cara i la creu dʼun Premi Nobel»

Articles, llibres i objectes conformen lʼexposició que ha preparat el CRAI Biblioteca de Física i Química sobre Fritz Haber. Tant les obres bibliogràfiques com el material gràfic o químic exposat fan èmfasi en les dues cares que van caracteritzar el químic: la que va donar vida amb lʼaugment de la fertilitat de lʼagricultura, i la que va donar mort amb lʼús de gas químic en els conflictes bèl·lics.

Arnald Grabulosa, Narcís Homs i Pilar Ramírez de la Piscina, professors de Química Inorgànica de la UB i comissaris de la mostra, han elaborat una exposició que es compon dʼun espai central amb els articles originals de Haber i un seguit de vitrines amb els diferents àmbits que sʼhan vist condicionats per les seves investigacions. A les vitrines es poden veure obres de teatre i poesia sobre la figura del químic escrites en la seva època, així com una part dedicada a lʼempresa BASF (Badische Anilin und Soda Fabrik), que va patentar la síntesi de lʼamoníac, amb un seguit de catalitzadors per mostrar aquest procés. Per il·lustrar la pervivència del projecte Haber-Bosch, també sʼhi han inclòs productes actuals que sʼutilitzen quotidianament per fertilitzar la terra. A més, sʼexposa una mostra dʼalgunes armes químiques de la Primera Guerra Mundial. Un conjunt dʼobjectes que, juntament amb els articles, llibres i dos pòsters amb informació sobre la figura del químic, reconstrueixen una aproximació molt detallada de la controvertida figura de Fritz Haber.