Descobertes a la cova Bonica de Vallirana les restes de set individus pertanyents als primers agricultors i ramaders del neolític
Un estudi publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports posa al descobert més de tres-centes restes humanes dʼuns 7.400 anys dʼantiguitat que corresponen a almenys set persones, entre les quals hi hauria un individu adult i la resta serien infants i joves dʼentre tres i tretze anys dʼedat. La troballa sʼha fet al jaciment de la cova Bonica de Vallirana (Baix Llobregat), i es tracta dʼun dels pocs conjunts de restes que hi ha a la península Ibèrica pertanyents a les primeres poblacions agrícoles i ramaderes del neolític, que van arribar fins aquí per via marítima provinents del Mediterrani Central.
Un estudi publicat a la revista Journal of Archaeological Science: Reports posa al descobert més de tres-centes restes humanes dʼuns 7.400 anys dʼantiguitat que corresponen a almenys set persones, entre les quals hi hauria un individu adult i la resta serien infants i joves dʼentre tres i tretze anys dʼedat. La troballa sʼha fet al jaciment de la cova Bonica de Vallirana (Baix Llobregat), i es tracta dʼun dels pocs conjunts de restes que hi ha a la península Ibèrica pertanyents a les primeres poblacions agrícoles i ramaderes del neolític, que van arribar fins aquí per via marítima provinents del Mediterrani Central.
Els arqueòlegs de la Universitat de Barcelona treballen amb la hipòtesi que les restes humanes probablement no es van enterrar de la mateixa manera com ho fem avui en dia, sinó que el ritual funerari va consistir a dipositar els esquelets en aquesta cova de Vallirana en una mena dʼossari col·lectiu. A part de les restes humanes, també sʼhi han trobat altres materials arqueològics que podrien haver format part del seu aixovar funerari. Entre els objectes descoberts, hi ha diferents ornaments, entre els quals destaca una peça de collar fet amb corall vermell, una troballa molt singular i escassa en els conjunts prehistòrics dʼaquesta època, i també cargols marins perforats del gènere Columbella. Lʼarticle conclou que les pràctiques funeràries i rituals del neolític són difícils de reconstruir, ja que els ossos humans es troben dispersos i només un estudi multidisciplinari és capaç dʼavaluar les diferents activitats.
El treball també ha posat al descobert lʼexistència dʼaltres artefactes arqueològics singulars. Destaquen, per exemple, les ceràmiques de tipus cardial, que, juntament amb les impreses, són les primeres que es documenten a la península Ibèrica. Aquesta classe de ceràmica sʼassocia amb lʼarribada per via marítima de les primeres societats agrícoles i ramaderes que conreen cereals —com el blat i la civada— i tenen ramats dʼovelles i cabres. A la cova Bonica també sʼhi han trobat altres estris, entre els quals cal esmentar eines fetes dʼos polit, com ara espàtules i punxons, i eines lítiques de cristall de roca, sílex i jaspi. La presència dʼeines de jaspi, una pedra que es troba en estat natural a la muntanya de Montjuïc (Barcelona), així com les restes dʼornaments fets amb elements marins, indiquen que els habitants de la cova Bonica pertanyien a societats agrícoles i ramaderes que es desplaçaven per un territori més ampli, que abraça des de la vall baixa del riu Llobregat fins a lʼactual ciutat de Barcelona.
Dʼaltra banda, lʼestudi complet del jaciment ha permès documentar que, a part de les activitats funeràries, la cova Bonica també va acollir tasques agrícoles i ramaderes. Concretament, va usar-se com a corral per guardar-hi bestiar, moment en el qual sʼhi van edificar diferents estructures.
La cova Bonica de Vallirana
El jaciment de la cova Bonica és un dels més importants per al coneixement de la prehistòria de la península Iberica i, en especial, per al coneixement del neolític antic. De fet, és un dels jaciments amb més restes humanes dʼaquest període, un total de tres-centes, corresponents a com a mínim set individus, i és també un dels jaciments més antics i clau per entendre lʼexpansió del neolític des del Pròxim Orient fins al Mediterrani occidental.
La cova Bonica, destruïda parcialment per una mina de calcita, va ser descoberta com a jaciment i excavada per primera vegada lʼany 1936. Des de lʼany 2008, el Grup de Recerca del Quaternari del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques de la Universitat de Barcelona (SERP-UB) està fent excavacions arqueològiques en aquest jaciment i ja en un primer article publicat lʼany 2017 es va donar a conèixer un primer conjunt de restes neolítiques que ara es completen i sʼanalitzen en lʼarticle publicat.
El projecte dʼexcavació a la cova Bonica de Vallirana està dirigit pels investigadors de la Universitat de Barcelona Joan Daura i Montserrat Sanz, del Grup de Recerca del Quaternari del SERP (dirigit per Josep Maria Fullola), i hi participen els investigadors Xavier Oms, Mireia Pedro i Pablo Martínez, també del SERP. A més, en el treball que ha donat lloc a lʼarticle de Journal of Archaeological Science: Reports hi han col·laborat diferents investigadors dʼaltres universitats de lʼEstat. Les excavacions han estat sufragades pel Servei dʼArqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya i per lʼAjuntament de Vallirana.