Una gran erupció volcànica va sacsejar lʼilla Decepció fa 3.980 anys

L'erupció analitzada en aquest estudi és la més gran esdevinguda al continent austral durant l'Holocè.
L'erupció analitzada en aquest estudi és la més gran esdevinguda al continent austral durant l'Holocè.
Recerca
(23/11/2018)

Una gran erupció volcànica va sacsejar l'illa Decepció, a l'Antàrtida, fa 3.980 anys, i no 8.300, com es creia fins ara, segons un estudi internacional publicat a Scientific Reports. Es tracta de l'erupció més gran esdevinguda al continent austral durant l'Holocè (els darrers 11.700 anys posteriors a l'última gran glaciació de la Terra), i va ser comparable en volum de roca expel·lida a la del volcà Tambora el 1815. A més, l'erupció va formar la caldera del volcà de l'illa, un dels més actius de l'Antàrtida, amb més de vint erupcions registrades en els últims dos-cents anys.

L'erupció analitzada en aquest estudi és la més gran esdevinguda al continent austral durant l'Holocè.
L'erupció analitzada en aquest estudi és la més gran esdevinguda al continent austral durant l'Holocè.
Recerca
23/11/2018

Una gran erupció volcànica va sacsejar l'illa Decepció, a l'Antàrtida, fa 3.980 anys, i no 8.300, com es creia fins ara, segons un estudi internacional publicat a Scientific Reports. Es tracta de l'erupció més gran esdevinguda al continent austral durant l'Holocè (els darrers 11.700 anys posteriors a l'última gran glaciació de la Terra), i va ser comparable en volum de roca expel·lida a la del volcà Tambora el 1815. A més, l'erupció va formar la caldera del volcà de l'illa, un dels més actius de l'Antàrtida, amb més de vint erupcions registrades en els últims dos-cents anys.

En l'estudi, que té com a primer autor Dermot Antoniades, de la Universitat de Laval (Quebec), hi han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), la Universitat de Salamanca, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), el Centre d'Investigació, Seguiment i Avaluació del Parc Nacional de la Serra de Guadarrama, la Universitat de Cambridge, el Centre d'Estudis Hidrogràfics (CEH) i la Universitat de Leicester.

Fa 3.980 anys, segons data l'estudi, es va produir una gran erupció de tipus col·lapse de caldera. Durant aquest violent episodi, el buidatge de la cambra magmàtica —la zona d'acumulació de magma que va alimentar l'erupció— va provocar un descens brusc de la pressió i va causar l'enfonsament de la part superior del volcà. Com a resultat es va formar una depressió d'entre 8 i 10 quilòmetres de diàmetre, que és la que dona a l'illa Decepció la seva particular forma de ferradura. El col·lapse de la caldera hauria provocat un esdeveniment sísmic de gran magnitud el rastre del qual va quedar registrat en els sediments acumulats als fons lacustres de l'illa Livingston.

Aquests sediments es van recuperar en el transcurs de les campanyes antàrtiques del projecte HOLOANTAR, realitzades entre el 2012 i el 2014 i coordinades per Marc Oliva, llavors investigador de l'Institut de Geografia i Ordenació del Territori de la Universitat de Lisboa i actualment investigador Ramón y Cajal de la UB i coautor d'aquest treball.

Per establir la data exacta de l'erupció, es van extreure i analitzar, mitjançant tècniques geoquímiques, petrològiques i paleolimnològiques, diferents testimonis de sediments de quatre llacs de la península de Byers, a l'illa Livingston. En aquests registres es van identificar les evidències directes i indirectes de l'esdeveniment volcànic que havia tingut lloc a Decepció.

Un dels reptes de l'estudi va ser determinar la procedència de les cendres generades durant l'erupció. Per fer-ho, es van calcular les condicions de pressió i temperatura dels magmes que va generar l'erupció a partir de l'anàlisi de les cendres mostrejades. Així es van poder estimar les profunditats de procedència de cada mostra, i especificar si pertanyien al mateix magma i al mateix esdeveniment eruptiu.

Es calcula que l'erupció datada en aquesta recerca va tenir un índex d'explosivitat volcànica (IEV) de 6, fet que la converteix, possiblement, en l'episodi eruptiu més important de l'Holocè al continent antàrtic que s'ha pogut conèixer i datar.

Segons suggereix el treball, l'erupció va poder tenir un impacte climàtic i ecològic en una gran àrea de la regió austral, tot i que cal fer més estudis i recollir noves dades per conèixer quins efectes hi va haver sobre el clima.

Aquest estudi s'emmarca en la dinàmica investigadora que promou en zones polars i d'alta muntanya el Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP), que té el suport de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat de Catalunya.

 

Article de referència

Antoniades, D.; Giralt, S.; Geyer, A.; Álvarez-Valero, A. M.; Pla-Rabes, S.; Granados, I.; Liu, E. J.; Toro, M.; Smellie, J. L., i Oliva, M. «The timing and widespread effects of the largest Holocene volcanic eruption in Antarctica». Scientific Reports, novembre de 2018. Doi: 10.1038/s41598-018-35460-x