Notícies

Inici  >  Notícies > La fauna antàrtica està amenaçada pels patògens dispersats pels humans en latituds...

La fauna antàrtica està amenaçada pels patògens dispersats pels humans en latituds polars

Aquests agents patògens, que causen infeccions freqüents en les persones, són adquirits pels ocells marins carronyaires en contacte amb humans o amb el bestiar, i es dispersen al llarg de l’oceà sud.

Aquests agents patògens, que causen infeccions freqüents en les persones, són adquirits pels ocells marins carronyaires en contacte amb humans o amb el bestiar, i es dispersen al llarg de l’oceà sud.

El treball identifica bacteris del gènere <i>Salmonella</i> i <i>Campylobacter</i> d’origen humà en aus marines dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics.

El treball identifica bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter d’origen humà en aus marines dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics.

El professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l’IRBio.

El professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l’IRBio.

Els experts alerten que cada cop és més fàcil introduir agents infecciosos en regions remotes que podrien originar mortalitats massives en els ecosistemes més extrems del món.

Els experts alerten que cada cop és més fàcil introduir agents infecciosos en regions remotes que podrien originar mortalitats massives en els ecosistemes més extrems del món.

L’estudi mostra que el risc de zoonosi inversa és més elevat en àrees pròximes a les zones geogràfiques més habitades.

L’estudi mostra que el risc de zoonosi inversa és més elevat en àrees pròximes a les zones geogràfiques més habitades.

Caldria potenciar mesures de bioseguretat més estrictes per limitar els impactes humans a l'Antàrtida, alerten els experts.

Caldria potenciar mesures de bioseguretat més estrictes per limitar els impactes humans a l'Antàrtida, alerten els experts.

10/12/2018

Recerca

La fauna de latituds antàrtiques podria estar en perill pels patògens que dispersen els humans en localitats i bases científiques de l’oceà sud, segons un estudi liderat pels experts Jacob González-Solís, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Marta Cerdà-Cuéllar, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA). 

La nova recerca, que ha detectat bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter d’origen humà en aus marines antàrtiques i subantàrtiques, revela la fragilitat dels ecosistemes polars i alerta del risc de mortalitats en massa i extincions de poblacions de fauna local a causa dels patògens.
 

Zoonosi inversa: quan l’espècie humana infecta altres éssers vius

Exploradors, baleners, científics —i més darrerament, també turistes— són exemples de col·lectius humans que s’han desplaçat fins als punts més remots de l’extrem sud del planeta. Des de fa temps, alguns estudis postulaven si en latituds antàrtiques s’havien donat casos de zoonosi inversa, és a dir, infeccions que són transmeses per l’espècie humana a altres éssers vius. Amb tot, i malgrat alguns indicis previs, els estudis científics sobre agents zoonòtics en les zones antàrtiques i subantàrtiques han estat molt fragmentats. Per tant, les evidències són molt disperses i no totalment convincents en aquest àmbit del coneixement.

El nou treball, publicat a la revista Science of the Total Environment, estudia la possible transmissió de bacteris d’origen humà a les poblacions d’aus marines en quatre àrees dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics. «La cronologia i les vies potencials per a la zoonosi inversa en aquests ecosistemes són complexes i difícils d'estudiar, però sembla que es poden relacionar clarament amb la proximitat de la fauna a zones subantàrtiques habitades i a la presència de bases científiques antàrtiques», detalla el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de l’IRBio.


Bacteris resistents als antibiòtics en ecosistemes polars


El treball confirma les primeres evidències de zoonosi inversa relacionada amb la presència de bacteris Salmonella i Campylobacter d’origen humà en la fauna polar. Un dels senyals d’alerta ha estat, en concret, la identificació de soques de Campylobacter, que són resistents a la ciprofloxacina i l’enrofloxacina (antibiòtics d’ús habitual en medicina i veterinària).

«La descoberta de genotips de Campylobacter habituals en l’espècie humana o el bestiar ens va donar la pista definitiva per confirmar que l’home pot estar introduint patògens en aquestes regions tan remotes», detalla Marta Cerdà-Cuéllar, investigadora de l'IRTA-CReSA. «Aquestes soques de Salmonella i Campylobacter, que són causa habitual d’infeccions en els humans i el bestiar, no solen provocar brots de mortalitat en la fauna salvatge. Ara bé, els nous patògens emergents o invasors que arriben a poblacions altament sensibles —com la fauna antàrtica i subantàrtica— podrien tenir conseqüències devastadores i causar el col·lapse local i l'extinció d’algunes poblacions».

Hemisferi nord i sud: ruta migratòria per a les aus marines i els patògens


L’estudi mostra que el risc de zoonosi inversa és més elevat en àrees pròximes a les zones geogràfiques més habitades, com ara les illes Malvines (Falkland) o possiblement l’arxipèlag Tristan da Cunha. En aquest escenari, la connectivitat biològica entre comunitats antàrtiques i subantàrtiques a través dels ocells marins carronyaires és un factor que acceleraria la circulació dels agents zoonòtics entre els ecosistemes de diferents latituds.

«Aquest podria ser el cas, per exemple, del paràsit subantàrtic Stercorarius antarcticus: un ocell marí carronyaire podria adquirir aquest patogen i estendre’l des de les latituds subantàrtiques fins a l'Antàrtida», detalla González-Solís.

Àrees polars: no tota la biodiversitat està protegida

El protocol del Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient estableix una sèrie de principis aplicables a les activitats humanes a l’Antàrtida per reduir la petjada humana en el continent blanc. Malgrat això, algunes àrees subantàrtiques —que també són l’hàbitat natural d’ocells com el paràsit subantàrtic o el petrell gegant— no estan protegides per la normativa protectora i podrien esdevenir la via d’entrada dels agents patògens als fràgils ecosistemes polars.

«Els nostres resultats indiquen clarament que cada cop és més fàcil que els humans puguin introduir agents patògens a les regions prístines de l’Antàrtida. En conseqüència, la introducció de patògens en els ecosistemes més remots de l’hemisferi sud podria ser una greu amenaça per al futur de la vida silvestre. És imprescindible, doncs, adoptar mesures de bioseguretat més estrictes per limitar els impactes humans a l'Antàrtida», indica Jacob González-Solís.

 

Fotografies: Jacob González-Solís (UB-IRBio)


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona