La fauna antàrtica està amenaçada pels patògens dispersats pels humans en latituds polars
La fauna de latituds antàrtiques podria estar en perill pels patògens que dispersen els humans en localitats i bases científiques de lʼoceà sud, segons un estudi liderat pels experts Jacob González-Solís, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Marta Cerdà-Cuéllar, de lʼInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA).
La nova recerca, que ha detectat bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter dʼorigen humà en aus marines antàrtiques i subantàrtiques, revela la fragilitat dels ecosistemes polars i alerta del risc de mortalitats en massa i extincions de poblacions de fauna local a causa dels patògens.
La fauna de latituds antàrtiques podria estar en perill pels patògens que dispersen els humans en localitats i bases científiques de lʼoceà sud, segons un estudi liderat pels experts Jacob González-Solís, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Marta Cerdà-Cuéllar, de lʼInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA-CReSA).
La nova recerca, que ha detectat bacteris del gènere Salmonella i Campylobacter dʼorigen humà en aus marines antàrtiques i subantàrtiques, revela la fragilitat dels ecosistemes polars i alerta del risc de mortalitats en massa i extincions de poblacions de fauna local a causa dels patògens.
Zoonosi inversa: quan lʼespècie humana infecta altres éssers vius
Exploradors, baleners, científics —i més darrerament, també turistes— són exemples de col·lectius humans que sʼhan desplaçat fins als punts més remots de lʼextrem sud del planeta. Des de fa temps, alguns estudis postulaven si en latituds antàrtiques sʼhavien donat casos de zoonosi inversa, és a dir, infeccions que són transmeses per lʼespècie humana a altres éssers vius. Amb tot, i malgrat alguns indicis previs, els estudis científics sobre agents zoonòtics en les zones antàrtiques i subantàrtiques han estat molt fragmentats. Per tant, les evidències són molt disperses i no totalment convincents en aquest àmbit del coneixement.
El nou treball, publicat a la revista Science of the Total Environment, estudia la possible transmissió de bacteris dʼorigen humà a les poblacions dʼaus marines en quatre àrees dels ecosistemes antàrtics i subantàrtics. «La cronologia i les vies potencials per a la zoonosi inversa en aquests ecosistemes són complexes i difícils d'estudiar, però sembla que es poden relacionar clarament amb la proximitat de la fauna a zones subantàrtiques habitades i a la presència de bases científiques antàrtiques», detalla el professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB i de lʼIRBio.
Bacteris resistents als antibiòtics en ecosistemes polars
El treball confirma les primeres evidències de zoonosi inversa relacionada amb la presència de bacteris Salmonella i Campylobacter dʼorigen humà en la fauna polar. Un dels senyals dʼalerta ha estat, en concret, la identificació de soques de Campylobacter, que són resistents a la ciprofloxacina i lʼenrofloxacina (antibiòtics dʼús habitual en medicina i veterinària).
«La descoberta de genotips de Campylobacter habituals en lʼespècie humana o el bestiar ens va donar la pista definitiva per confirmar que lʼhome pot estar introduint patògens en aquestes regions tan remotes», detalla Marta Cerdà-Cuéllar, investigadora de l'IRTA-CReSA. «Aquestes soques de Salmonella i Campylobacter, que són causa habitual dʼinfeccions en els humans i el bestiar, no solen provocar brots de mortalitat en la fauna salvatge. Ara bé, els nous patògens emergents o invasors que arriben a poblacions altament sensibles —com la fauna antàrtica i subantàrtica— podrien tenir conseqüències devastadores i causar el col·lapse local i l'extinció dʼalgunes poblacions».
Hemisferi nord i sud: ruta migratòria per a les aus marines i els patògens
Lʼestudi mostra que el risc de zoonosi inversa és més elevat en àrees pròximes a les zones geogràfiques més habitades, com ara les illes Malvines (Falkland) o possiblement lʼarxipèlag Tristan da Cunha. En aquest escenari, la connectivitat biològica entre comunitats antàrtiques i subantàrtiques a través dels ocells marins carronyaires és un factor que acceleraria la circulació dels agents zoonòtics entre els ecosistemes de diferents latituds.
«Aquest podria ser el cas, per exemple, del paràsit subantàrtic Stercorarius antarcticus: un ocell marí carronyaire podria adquirir aquest patogen i estendreʼl des de les latituds subantàrtiques fins a l'Antàrtida», detalla González-Solís.
Àrees polars: no tota la biodiversitat està protegida
El protocol del Tractat Antàrtic sobre Protecció del Medi Ambient estableix una sèrie de principis aplicables a les activitats humanes a lʼAntàrtida per reduir la petjada humana en el continent blanc. Malgrat això, algunes àrees subantàrtiques —que també són lʼhàbitat natural dʼocells com el paràsit subantàrtic o el petrell gegant— no estan protegides per la normativa protectora i podrien esdevenir la via dʼentrada dels agents patògens als fràgils ecosistemes polars.
«Els nostres resultats indiquen clarament que cada cop és més fàcil que els humans puguin introduir agents patògens a les regions prístines de lʼAntàrtida. En conseqüència, la introducció de patògens en els ecosistemes més remots de lʼhemisferi sud podria ser una greu amenaça per al futur de la vida silvestre. És imprescindible, doncs, adoptar mesures de bioseguretat més estrictes per limitar els impactes humans a l'Antàrtida», indica Jacob González-Solís.
Fotografies: Jacob González-Solís (UB-IRBio)