Noves descobertes sobre les vies de connexió entre la caquèxia i el càncer
Alguns òrgans i teixits no musculars —fins i tot, també els tumors— poden sintetitzar molècules que alteren les vies de regulació metabòlica en els afectats per caquèxia, una patologia associada al càncer, entre altres malalties, que es manifesta per una reducció severa del teixit adipós i la massa muscular. Els senyals moleculars que regulen la comunicació entre teixits corporals en els quadres de caquèxia oncològica es detallen ara en una revisió que publica la revista Nature Reviews in Endocrinology i que signen els experts Josep M. Argilés, Sílvia Busquets i Francisco J. López Soriano, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular i de lʼInstitut de Biomedicina (IBUB) de la UB, i Britta Stemmler (BS Nutrition Centre).
Alguns òrgans i teixits no musculars —fins i tot, també els tumors— poden sintetitzar molècules que alteren les vies de regulació metabòlica en els afectats per caquèxia, una patologia associada al càncer, entre altres malalties, que es manifesta per una reducció severa del teixit adipós i la massa muscular. Els senyals moleculars que regulen la comunicació entre teixits corporals en els quadres de caquèxia oncològica es detallen ara en una revisió que publica la revista Nature Reviews in Endocrinology i que signen els experts Josep M. Argilés, Sílvia Busquets i Francisco J. López Soriano, del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular i de lʼInstitut de Biomedicina (IBUB) de la UB, i Britta Stemmler (BS Nutrition Centre).
Caquèxia tumoral: els senyals moleculars
La caquèxia és una síndrome multiorgànica que és present en diferents patologies (càncer, infeccions cròniques, etc.). Diversos factors tumorals (per exemple, PIF, LMF i PTHRP) i altres molècules (citocines com la IL-6) són els principals mediadors bioquímics en les vies de comunicació entre teixits en la caquèxia tumoral, segons apunten els experts del Grup de Recerca de Bioquímica i Biologia Molecular del Càncer de la UB.
En el cas dels tumors, les cèl·lules cancerígenes no responen als senyals moleculars del seu entorn i mostren un metabolisme energètic profundament alterat. Lʼalta demanda energètica dʼaquests teixits —en competència amb la resta de cèl·lules pels nutrients— i la menor ingesta dʼaliments en els afectats determinen el progrés de la patologia. La caquèxia, en conjunt, redueix lʼefectivitat dels tractaments antitumorals, afecta la qualitat de vida del malalt i empitjora lʼevolució del quadre tumoral.
El nou treball també revisa les connexions moleculars entre els processos dʼinflamació, el metabolisme i el càncer, i posa lʼaccent en el paper de la inflamació sistèmica en lʼactivació de la pèrdua de massa muscular. En concret, la inflamació sistèmica —és a dir, la que afecta tot el cos— és un procés capaç de desencadenar una resposta multiorgànica que altera el metabolisme proteic en el fetge i activa la síntesi de les proteïnes de fase aguda.
Una doble via dʼacció per al teixit adipós
Curiosament, el paper metabòlic del teixit adipós en els quadres de caquèxia cancerosa no ha estat ben definit en la bibliografia científica. Segons revelen els autors, el teixit adipós (blanc i marró) té un actiu paper metabòlic, i per una doble via: dʼuna banda, potencia lʼenviament de senyals moleculars cap al múscul esquelètic per modelar el recanvi proteic i, de lʼaltra, activa la termogènesi —mitjançant la transformació de cèl·lules adiposes blanques en marrons—, de manera que genera ineficiència metabòlica i contribueix a la pèrdua de pes dels pacients caquèctics.
Combatre la caquèxia en els pacients oncològics és un objectiu que exigeix la participació dʼequips multidisciplinaris (oncòlegs, nutricionistes, dietistes, odontòlegs, psicòlegs) que treballin des dʼenfocaments amplis de la malaltia (fàrmacs, consell nutricional, activitat física, etc). Lʼequip dʼexperts de la UB, que és capdavanter en lʼescenari internacional en la recerca sobre caquèxia, subratlla que és imprescindible millorar lʼestat general del pacient, tant pel que fa a la ingesta com als canvis metabòlics induïts pel tumor, per generar beneficis en lʼeficàcia del tractament antitumoral i la prognosi de la malaltia en cada pacient.