Joan Mateo: «El model dʼescola catalana és el de crear les competències pròpies dʼuna persona del segle XXI»

Joan Mateo va assenyalar les diferències entre el model d’escola a Catalunya i el que es troba a la resta de l’Estat.
Joan Mateo va assenyalar les diferències entre el model d’escola a Catalunya i el que es troba a la resta de l’Estat.
Institucional
(14/12/2018)

«El model dʼescola catalana és el de generar i crear les competències pròpies dʼuna persona del segle XXI», va afirmar el professor del Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB Joan Mateo en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya. Mateo va assenyalar les diferències entre aquest model dʼescola a Catalunya i el que es troba a la resta de lʼEstat.

Joan Mateo va assenyalar les diferències entre el model d’escola a Catalunya i el que es troba a la resta de l’Estat.
Joan Mateo va assenyalar les diferències entre el model d’escola a Catalunya i el que es troba a la resta de l’Estat.
Institucional
14/12/2018

«El model dʼescola catalana és el de generar i crear les competències pròpies dʼuna persona del segle XXI», va afirmar el professor del Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB Joan Mateo en el cinquè dels #DebatsUB: Catalunya i Espanya. Mateo va assenyalar les diferències entre aquest model dʼescola a Catalunya i el que es troba a la resta de lʼEstat.

La vicerectora d'Igualtat i Acció Social, Maite Vilalta, va obrir lʼacte, que tot seguit va continuar amb la conferència de Joan Mateo. El ponent va defensar que la «diferència no és cap problema» i que cal educar en «la complexitat i la incertesa». Va explicar que el coneixement modern té unes característiques diferents dʼèpoques anteriors i que avui en dia cal formar «grans gestors del coneixement». Va contraposar aquesta visió amb la de la Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE), coneguda com la llei Wert, amb currículums exhaustius i atomitzats i avaluacions externes. Va afegir que si lʼactual Govern deroga «els elements tòxics de la LOMCE», el que es faria és tornar a la legislació anterior, «a una llei del segle XX».

Mateo va repassar també els reptes de futur de lʼescola i va fer unes reflexions sobre quina ha de ser la finalitat de lʼeducació: que les persones «siguin felices avui, conscients del seu propi ésser». «Lʼeducació és que cadascú pugui desenvolupar al màxim el seu creixement personal, no una carrera dʼobstacles», va afirmar.

Després de la conferència, la periodista Maria Àngels Ibáñez, dʼEl Periódico, que va actuar de moderadora, va donar pas al debat, en el qual van participar el professor Antoni Tort, de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya; el professor Juli Palou, de la Universitat de Barcelona; Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya; Belén Tascón, presidenta de la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FaPaC), i Igone Azpiroz, professora de l'Institut Lizardi de Zarautz.

Antoni Tort va explicar que «els processos dʼaprenentatge de nois i noies són uns processos de mediació molt complexos», i per això resulta «xocant» parlar dʼadoctrinament a les escoles. «Qui ho diu és un adoctrinador frustrat», va afirmar. En aquest sentit, va denunciar «el menyspreu pels nois i les noies, els quals tenen criteri sobre el que està passant».

Juli Palou va centrar-se en la complexitat de la formació dels mestres. També va destacar que actualment «es parla molt ràpidament dʼescola innovadora» quan en realitat és molt difícil ser-ho. «No hi ha innovació sense canvis de marcs mentals, sense reconceptualització de lʼequip de docents», va apuntar.

Pilar Gargallo va repassar la història de lʼescola catalana des del franquisme i com van sorgir els moviments de renovació pedagògica a Catalunya. Va afirmar que «parlar dʼescola catalana vol dir parlar també de la societat, una societat que volem inclusiva i plenament democràtica». En aquest sentit, va definir lʼeducació com «una cosa viva i que ha de formar part del territori».

Belén Tascón va denunciar durant la seva intervenció que «lʼescola està infrafinançada». Va recordar que hi ha retallades que no sʼhan recuperat i que, si bé sʼha evitat la segregació per llengua, sí que hi ha segregació per renda i per gènere. Alhora, va fer una defensa de lʼescola pública enfront de la concertada.

Igone Azpiroz va donar una visió general del sistema educatiu basc i va apuntar: «Amb la LOMCE hem vist que quan les coses es posen serioses, lʼautonomia tremola una mica». També va explicar com conviuen diversos models lingüístics i va demanar una major autonomia dels centres educatius. Finalment, va afirmar que en els darrers anys la transformació «ha estat impressionant» i que introduir la innovació a lʼescola ha fet que «augmentin les possibilitats de lʼalumne».

A partir dʼara, sʼha programat encara un debat més:

• «La política: lʼespai de resolució dels conflictes», ponència del professor emèrit de Ciència Política i de lʼAdministració de la UAB Josep Maria Vallès. 17 de gener del 2019 a lʼEdifici Històric.

Cada sessió consisteix en una ponència impartida per un acadèmic de reconegut prestigi seguida dʼuna taula rodona sobre el tema en qüestió. Els debats i les intervencions es publicaran en diferents volums dʼuna nova col·lecció dʼEdicions UB: Debats UB.