Notícies

Inici  >  Notícies > Experts de la UB publiquen l’inventari biològic més complet de les poblacions...

Experts de la UB publiquen l’inventari biològic més complet de les poblacions d’aranyes en boscos peninsulars

L’equip científic ha estudiat un total de 20.539 exemplars de diferents espècies d’aranyes ibèriques (foto: <i>Mangora acalypha</i>).

L’equip científic ha estudiat un total de 20.539 exemplars de diferents espècies d’aranyes ibèriques (foto: Mangora acalypha).

El nou treball amplia el catàleg de la biodiversitat de les poblacions d’aranyes en boscos de la Xarxa de Parcs Nacionals.

El nou treball amplia el catàleg de la biodiversitat de les poblacions d’aranyes en boscos de la Xarxa de Parcs Nacionals.

Les rouredes representen l’hàbitat natural més indicat «per estudiar els patrons biogeogràfics de les aranyes a escala peninsular.

Les rouredes representen l’hàbitat natural més indicat «per estudiar els patrons biogeogràfics de les aranyes a escala peninsular.

El nou treball permet extrapolar els valors de riquesa i abundància d’espècies d’aranyes als parcs nacionals de l’Estat (foto: <i>Synema globosum</i>).

El nou treball permet extrapolar els valors de riquesa i abundància d’espècies d’aranyes als parcs nacionals de l’Estat (foto: Synema globosum).

El grau de coneixement sobre la distribució geogràfica de les aranyes ibèriques és encara molt reduït (foto: <i>Segestria florentina</i>).

El grau de coneixement sobre la distribució geogràfica de les aranyes ibèriques és encara molt reduït (foto: Segestria florentina).

«<i>Aquests resultats són un bon exemple de les poques coses que sabem encara de la nostra pròpia fauna</i>», explica el professor Miquel Àngel Arnedo.

«Aquests resultats són un bon exemple de les poques coses que sabem encara de la nostra pròpia fauna», explica el professor Miquel Àngel Arnedo.

18/12/2018

Recerca

El catàleg de la biodiversitat de les aranyes peninsulars s’amplia ara amb la descoberta de prop d’una dotzena de noves espècies —de set famílies diferents— que es troben sobretot en  ambients edàfics (sòl), tal com apunta un article dirigit pel professor Miquel Àngel Arnedo, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona. La nova recerca, que cobreix l’àrea d’estudi més extensa sobre aquest grup faunístic en territori peninsular, es publica ara a la revista Biodiversity Data Journal. En el treball també participen experts de l’Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA-CSIC) i la Universitat d’Hèlsinki (Finlàndia).
 

Un mostreig de més de 20.000 exemplars d’aranyes

L’equip científic ha estudiat un total 20.539 exemplars de diferents espècies d’aranyes ibèriques —amb 8.521 espècimens adults que corresponen a 190 gèneres, 39 famílies i 376 espècies— a les rouredes dels parcs nacionals d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Pics d’Europa, Monfragüe, Cabañeros i Serra Nevada.

Aquests boscos de clima temperat —on abunden espècies arbòries i arbustives de fulla caduca— representen l’hàbitat natural més indicat «per estudiar els patrons biogeogràfics de les aranyes a escala peninsular», explica el professor Miquel Àngel Arnedo. «En un sentit ampli, les rouredes són una de les poques comunitats forestals que es troben representades a tots els parcs nacionals que integren el nostre treball. Són hàbitats naturals d’interès en conservació,  presenten un alt nivell d’endemisme i la seva història evolutiva és relativament ben coneguda».

Aracnologia ibèrica: un territori encara per explorar

El grau de coneixement sobre la distribució geogràfica de les aranyes ibèriques és encara molt reduït en comparació amb altres països mediterranis. «La manca de tradició en estudis d’història natural al país i el menor nombre d’aficionats a l’aracnologia podrien explicar aquestes diferències», detalla Arnedo, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio.

L’equip investigador ha descobert onze possibles noves espècies d’aranyes —fins ara se’n coneixien més de 1.300 espècies a la Península i les Balears—, a més de vint espècies més pendents encara de corroborar-ne la identificació taxonòmica. Segons alerten els experts, alguna de les noves espècies podria ser especialment vulnerable als factors ambientals  (en la majoria dels casos, només se n’ha descobert un o pocs individus en una sola localitat geogràfica, o fins i tot en una sola parcel·la).

A més, els experts sumen set noves espècies d’aranyes a l’inventari biològic peninsular —i tres més a l’estatal— amb la identificació per primer cop en el territori d’exemplars d’espècies com ara Dictyna pusilla, Philodromus buchari, Pseudeuophrys nebrodensis, Euryopis flavomaculata, Titanoeca schineri, Dipoena torva o Sardinidion blackwalli, algunes d’elles descrites en la bibliografia científica des de finals del segle XIX. «Cap d’aquestes espècies es pot considerar com a rara —apunta Arnedo—, ja que s’havien identificat en llocs propers com a França, Portugal o el centre d’Europa».

«Encara queden moltes espècies d’aranyes per descobrir», afegeix Arnedo. «Aquests resultats evidencien la manca de mostrejos sistemàtics en la biodiversitat aracnològica al país i són un bon exemple de les poques coses que sabem encara de la nostra pròpia fauna».

Reconstruir la història evolutiva de les aranyes peninsulars

La tècnica de mostreig dels espècimens d’aranyes en el medi natural ha seguit el protocol estandarditzat COBRA. Es tracta d’una metodologia que s’aplica en estudis de comunitats d’artròpodes terrestres en països d’arreu del món i que permet elaborar l’inventari de les espècies d’una àrea determinada, així com aportar dades mostrals per extrapolar el nombre i l’abundància d’espècies que poden habitar en una zona geogràfica.

Al seu torn, la metodologia basada en els anomenats codis de barres genètics (DNA barcoding), és a dir, en l’ús d’un fragment curt i estandarditzat d’ADN com a identificador de l’espècie, és la innovadora tècnica de genètica comparativa que s’ha aplicat per accelerar la identificació d’espècies i millorar la resolució de l’anàlisi de la biodiversitat en aquest grup faunístic. «Aquesta metodologia permet desenvolupar eines bioinformàtiques de gran resolució que ajudin a automatitzar la classificació i identificació d’espècies, i fins i tot poblacions de la mateixa espècie de diferents llocs», detalla Arnedo.

«Per exemple, els individus juvenils no poden ser classificats a nivell d’espècie a través de criteris morfològics, que en molts casos només arriben al tàxon família com a màxim. Amb el DNA barcoding podem assignar-los a espècies concretes. La tècnica ajuda també a identificar diferents estadis vitals de la mateixa espècie —fins i tot restes com exúvies o cobertes exteriors, femtes o ADN ambiental—, que altrament serien impossibles de reconèixer».

Conèixer el patrimoni natural per protegir la biodiversitat

La pèrdua de l’hàbitat natural, les espècies invasores, la contaminació ambiental o l’escalfament global són amenaces que posen en perill la conservació de la fauna aracnològica peninsular. Algunes espècies d’aranyes toleren millor les pertorbacions ambientals —són depredadores generalistes i s’adapten millor als canvis—, però altres grups es mostren més sensibles als factors mediambientals. En el futur, caldrà impulsar els mostrejos amb protocols estandarditzats i ampliar les dades taxonòmiques amb els marcadors moleculars nuclears, els estudis morfològics i la informació ecològica per poder conèixer la història evolutiva i biogeogràfica de les aranyes peninsulars i garantir-ne la conservació.


«Com la resta d’organismes, les aranyes estan sotmeses a les variacions en el seu entorn ambiental i biològic. Tots estem junts en el mateix vaixell i compartim un destí comú, la diferència és que nosaltres som els responsables d’aquest destí», conclou el professor Miquel Àngel Arnedo. 

 

Fotografies: Marc Domènech (Universitat de Barcelona)


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona