Experts de la UB publiquen lʼinventari biològic més complet de les poblacions dʼaranyes en boscos peninsulars

Un mostreig de més de 20.000 exemplars dʼaranyes

Lʼequip científic ha estudiat un total 20.539 exemplars de diferents espècies dʼaranyes ibèriques —amb 8.521 espècimens adults que corresponen a 190 gèneres, 39 famílies i 376 espècies— a les rouredes dels parcs nacionals dʼAigüestortes i Estany de Sant Maurici, Ordesa i Mont Perdut, Pics dʼEuropa, Monfragüe, Cabañeros i Serra Nevada.

Aquests boscos de clima temperat —on abunden espècies arbòries i arbustives de fulla caduca— representen lʼhàbitat natural més indicat «per estudiar els patrons biogeogràfics de les aranyes a escala peninsular», explica el professor Miquel Àngel Arnedo. «En un sentit ampli, les rouredes són una de les poques comunitats forestals que es troben representades a tots els parcs nacionals que integren el nostre treball. Són hàbitats naturals dʼinterès en conservació,  presenten un alt nivell dʼendemisme i la seva història evolutiva és relativament ben coneguda».

Aracnologia ibèrica: un territori encara per explorar

El grau de coneixement sobre la distribució geogràfica de les aranyes ibèriques és encara molt reduït en comparació amb altres països mediterranis. «La manca de tradició en estudis dʼhistòria natural al país i el menor nombre dʼaficionats a lʼaracnologia podrien explicar aquestes diferències», detalla Arnedo, que és membre del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de lʼIRBio.

Lʼequip investigador ha descobert onze possibles noves espècies dʼaranyes —fins ara seʼn coneixien més de 1.300 espècies a la Península i les Balears—, a més de vint espècies més pendents encara de corroborar-ne la identificació taxonòmica. Segons alerten els experts, alguna de les noves espècies podria ser especialment vulnerable als factors ambientals  (en la majoria dels casos, només se nʼha descobert un o pocs individus en una sola localitat geogràfica, o fins i tot en una sola parcel·la).

A més, els experts sumen set noves espècies dʼaranyes a lʼinventari biològic peninsular —i tres més a lʼestatal— amb la identificació per primer cop en el territori dʼexemplars dʼespècies com ara Dictyna pusilla, Philodromus buchari, Pseudeuophrys nebrodensis, Euryopis flavomaculata, Titanoeca schineri, Dipoena torva o Sardinidion blackwalli, algunes dʼelles descrites en la bibliografia científica des de finals del segle XIX. «Cap dʼaquestes espècies es pot considerar com a rara —apunta Arnedo—, ja que sʼhavien identificat en llocs propers com a França, Portugal o el centre dʼEuropa».

«Encara queden moltes espècies dʼaranyes per descobrir», afegeix Arnedo. «Aquests resultats evidencien la manca de mostrejos sistemàtics en la biodiversitat aracnològica al país i són un bon exemple de les poques coses que sabem encara de la nostra pròpia fauna».

Reconstruir la història evolutiva de les aranyes peninsulars

La tècnica de mostreig dels espècimens dʼaranyes en el medi natural ha seguit el protocol estandarditzat COBRA. Es tracta dʼuna metodologia que sʼaplica en estudis de comunitats dʼartròpodes terrestres en països dʼarreu del món i que permet elaborar lʼinventari de les espècies dʼuna àrea determinada, així com aportar dades mostrals per extrapolar el nombre i lʼabundància dʼespècies que poden habitar en una zona geogràfica.

Al seu torn, la metodologia basada en els anomenats codis de barres genètics (DNA barcoding), és a dir, en lʼús dʼun fragment curt i estandarditzat dʼADN com a identificador de lʼespècie, és la innovadora tècnica de genètica comparativa que sʼha aplicat per accelerar la identificació dʼespècies i millorar la resolució de lʼanàlisi de la biodiversitat en aquest grup faunístic. «Aquesta metodologia permet desenvolupar eines bioinformàtiques de gran resolució que ajudin a automatitzar la classificació i identificació dʼespècies, i fins i tot poblacions de la mateixa espècie de diferents llocs», detalla Arnedo.

«Per exemple, els individus juvenils no poden ser classificats a nivell dʼespècie a través de criteris morfològics, que en molts casos només arriben al tàxon família com a màxim. Amb el DNA barcoding podem assignar-los a espècies concretes. La tècnica ajuda també a identificar diferents estadis vitals de la mateixa espècie —fins i tot restes com exúvies o cobertes exteriors, femtes o ADN ambiental—, que altrament serien impossibles de reconèixer».

Conèixer el patrimoni natural per protegir la biodiversitat

La pèrdua de lʼhàbitat natural, les espècies invasores, la contaminació ambiental o lʼescalfament global són amenaces que posen en perill la conservació de la fauna aracnològica peninsular. Algunes espècies dʼaranyes toleren millor les pertorbacions ambientals —són depredadores generalistes i sʼadapten millor als canvis—, però altres grups es mostren més sensibles als factors mediambientals. En el futur, caldrà impulsar els mostrejos amb protocols estandarditzats i ampliar les dades taxonòmiques amb els marcadors moleculars nuclears, els estudis morfològics i la informació ecològica per poder conèixer la història evolutiva i biogeogràfica de les aranyes peninsulars i garantir-ne la conservació.

«Com la resta dʼorganismes, les aranyes estan sotmeses a les variacions en el seu entorn ambiental i biològic. Tots estem junts en el mateix vaixell i compartim un destí comú, la diferència és que nosaltres som els responsables dʼaquest destí», conclou el professor Miquel Àngel Arnedo. 

Fotografies: Marc Domènech (Universitat de Barcelona)