Sʼaprova lʼinforme del rector i la Declaració per la llibertat dels presos polítics i lʼarxivament de les causes judicials contra membres de la UB
El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit en sessió ordinària el dimarts 18 de desembre, ha aprovat lʼInforme anual del rector corresponent a lʼany 2018 per 57 vots a favor, 46 en contra i 14 en blanc. En aquest Claustre també sʼha aprovat la Declaració per la llibertat dels presos polítics i lʼarxivament de les causes judicials contra membres de la Universitat, presentada per l'agrupació UB per la República, per 127 vots a favor, 22 en contra i 10 en blanc. El Claustre també ha aprovat la modificació del Reglament dʼeleccions a òrgans col·legiats i de referèndums dels estudiants de la UB, presentada pel Consell de lʼAlumnat (150 vots a favor, 1 en contra i 15 en blanc), així com una moció d'un grup de claustrals en la qual s'insta l'equip de govern a explorar per la via de la negociació possibles solucions que permetin que el 12 d'octubre i el 6 de desembre deixin de ser considerats com a festius de caràcter obligatori en els calendaris laborals, per tal que els treballadors puguin escollir si volen treballar o no aquests dies i, en cas que vulguin, ho puguin fer amb normalitat a canvi de fer festa el 23 d'abril i l'1 d'octubre (110 vots a favor, 15 en contra i 42 vots en blanc). La sessió ha acabat amb la presentació de lʼinforme anual del Síndic de Greuges.
El Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit en sessió ordinària el dimarts 18 de desembre, ha aprovat lʼInforme anual del rector corresponent a lʼany 2018 per 57 vots a favor, 46 en contra i 14 en blanc. En aquest Claustre també sʼha aprovat la Declaració per la llibertat dels presos polítics i lʼarxivament de les causes judicials contra membres de la Universitat, presentada per l'agrupació UB per la República, per 127 vots a favor, 22 en contra i 10 en blanc. El Claustre també ha aprovat la modificació del Reglament dʼeleccions a òrgans col·legiats i de referèndums dels estudiants de la UB, presentada pel Consell de lʼAlumnat (150 vots a favor, 1 en contra i 15 en blanc), així com una moció d'un grup de claustrals en la qual s'insta l'equip de govern a explorar per la via de la negociació possibles solucions que permetin que el 12 d'octubre i el 6 de desembre deixin de ser considerats com a festius de caràcter obligatori en els calendaris laborals, per tal que els treballadors puguin escollir si volen treballar o no aquests dies i, en cas que vulguin, ho puguin fer amb normalitat a canvi de fer festa el 23 d'abril i l'1 d'octubre (110 vots a favor, 15 en contra i 42 vots en blanc). La sessió ha acabat amb la presentació de lʼinforme anual del Síndic de Greuges.
El primer punt que ha abordat el rector en el seu informe ha estat lʼanàlisi que sʼestà fent en lʼàmbit docent de lʼactual mapa de titulacions, acompanyada dʼun estudi en profunditat de les diferents normatives lligades directament o indirectament a la docència. En aquest àmbit ha fet referència a la tasca en innovació docent i al projecte RIMDA. També ha remarcat la posició destacada de la UB en graus acreditats amb excel·lència (un 24 % davant el 12 % del conjunt del sistema català) i ha fet esment a lʼampliació de cobertura de les beques en la convocatòria 2018-2019. Ha finalitzat el capítol dedicat als estudiants recordant que la UB és lʼencarregada aquest curs de coordinar lʼEsport Català Universitari.
Pel que fa al personal acadèmic, el rector ha afirmat que «aquest equip té com un dels seus objectius principals continuar el desenvolupament dʼestratègies per rejovenir la plantilla» i ha remarcat que enguany sʼha duplicat el nombre de places convocades en els diferents concursos respecte al 2017. «Podem afirmar que el nombre de concursos per als propers anys serà més elevat que els del 2018», ha afegit. També ha esmentat que sʼestà duent a terme una anàlisi del col·lectiu de professorat associat i que sʼestà treballant en la redacció dʼuna nova normativa dʼaccés per al professorat permanent.
En lʼàmbit del PAS, ha afirmat que, amb vista al 2019, la Gerència es vol centrar a aprofundir els canvis organitzatius en els centres i en la relació de llocs de treball.
El rector ha dedicat un capítol del seu informe al bon govern, la transparència i els valors UB, i un altre als àmbits de la igualtat, la solidaritat i l'acció social. En relació amb el patrimoni, ha esmentat les línies principals de millora de la difusió i de la participació, lʼestabliment de les bases per al futur Museu de la UB i lʼenriquiment i la millora del patrimoni cultural de la Universitat.
Digitalització, emprenedoria i recerca
En lʼàmbit de lʼestratègia digital, el rector ha anunciat que al mes de febrer es farà el pilot del nou Campus Virtual, que estarà actiu per a tota la comunitat el curs 2019-2020. També el setembre de l'any vinent es posarà en marxa una aplicació institucional per a dispositius mòbils. D'altra banda, s'ha referit a la creació dʼun programa pioner de formació i certificació en competències digitals d'acord amb les directrius europees tant per al PAS com per al PDI, que està planificat que arrenqui el curs que ve.
En el marc del pla integral dʼemprenedoria, el rector Elias ha explicat la creació dʼun espai dʼallotjament de projectes de prop de cent metres quadrats per acollir spin-offs i start-ups, així com un pressupost per posar en marxa les activitats.
Pel que fa a lʼàmbit de doctorat, el rector ha destacat lʼinici de la reforma de lʼEscola de Doctorat, mitjançant la seva descentralització. També ha parlat de la simplificació dels processos administratius i el disseny dʼun procediment jurídic que ha estat avalat per la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per al control del plagi, que ha permès la declaració de nul·litat dels processos administratius en dues tesis sobre les quals hi havia denúncia.
En política de rànquings i posicionament de la UB, sʼha creat una comissió per coordinar els diferents serveis de la UB que treballen en aquest àmbit. «Cal assenyalar —ha afirmat Elias— que al llarg del 2018 el posicionament de la UB ha millorat notablement en els rànquings amb una major reputació internacional i major fiabilitat».
Respecte a la recerca, Elias ha destacat que, tot i la davallada del professorat investigador en el darrer període, «el nombre de projectes presentats enguany a les diverses convocatòries del ministeri ha experimentat un lleuger augment». El rector ha destacat que «és voluntat de lʼequip de govern regular de manera satisfactòria la pertinença a la nostra Universitat no solament dels investigadors acollits al programa ICREA, sinó també de totes aquelles persones contractades amb càrrec a projectes de l'FBG». Així mateix, s'ha referit al fet de facilitar lʼacollida a investigadors guanyadors dʼajuts del Consell Europeu de Recerca o similars que vulguin venir a treballar a la UB. La UB ha creat també una convocatòria de renovació dʼequipament de recerca per un import mínim dʼun milió dʼeuros que es vol que sigui biennal.
El rector ha recordat el trentè aniversari dels Centres Científics i Tecnològics i s'ha referit als centres que han obtingut les noves acreditacions María de Maeztu: lʼInstitut de Neurociències i lʼInstitut de Química Teòrica i Computacional. Elias ha considerat essencial «impulsar algun nou institut en una o més àrees determinades dʼhumanitats». També ha destacat que la implantació del nou PDA de recerca serà efectiu el primer trimestre del 2019.
Internacionalització, Comunicació i CRAI
Elias ha explicat que lʼacció en internacionalització sʼha centrat a establir aliances estratègiques, principalment amb països de lʼAmèrica Llatina i Àsia, «dos àmbits geogràfics en què podem créixer substantivament», ha afirmat. Dʼaltra banda, també ha destacat la recent col·laboració iniciada amb el Trinity College de Dublín i les universitats de Montpeller, Utrecht i Eötvös Lorand de Budapest, per presentar-se a la convocatòria que la Unió Europea ha obert per constituir el que sʼanomenen les Universitats Europees.
Pel que fa a la comunicació, ha esmentat algunes de les accions iniciades, com ara la renovació del web institucional, la definició del Pla de comunicació de la UB, el butlletí La UB al dia, i la implementació de lʼaplicació Campus M per a estudiants.
Joan Elias ha dedicat la part final del seu discurs a parlar de les accions més rellevants realitzades pel Centre de Recursos per a lʼAprenentatge i la Investigació (CRAI), on destaca el conferiment del Segell dʼExcel·lència Europea EFQM 500+, el nivell més alt dels segells que es concedeixen.
Durant el torn obert de paraules, les intervencions han girat, en primer lloc, al voltant de la Declaració per la llibertat dels presos polítics i lʼarxivament de les causes judicials contra membres de la Universitat. També sʼha instat el rector a incloure la perspectiva feminista en tots els plans docents de la UB i acabar amb la cultura del patriarcat. Així mateix, algunes reivindicacions sʼhan centrat en les condicions contractuals precàries del professorat associat, la necessitat del relleu generacional en alguns centres, i sʼha demanat que es resolgui la situació laboral dʼalguns treballadors del CRAI.