Ramon Alemany: «La internacionalització és fonamental per a la carrera professional dels nostres estudiants»

«Nosaltres hem de lluitar, des de totes les ciències socials, per fer que la nostra recerca es percebi com a útil per a la societat.»
«Nosaltres hem de lluitar, des de totes les ciències socials, per fer que la nostra recerca es percebi com a útil per a la societat.»
Entrevistes
(11/05/2018)

Lʼactual degà de la Facultat dʼEconomia i Empresa, el catedràtic Ramon Alemany, ha ocupat anteriorment diversos càrrecs de govern universitari, entre els quals cal esmentar tres vicerectorats i la direcció de lʼInstitut de Formació Contínua IL3-UB. És membre del Grup dʼInnovació Docent dʼAnàlisi de Dades en Economia i Empresa i investigador del Grup de Recerca Consolidat de Risc en Finances i Assegurances. Ha assumit el Deganat de la Facultat en un moment marcat, com ell mateix explica, per la falta de finançament, que impedeix el relleu de les plantilles a les universitats catalanes. Alemany analitza en aquesta entrevista lʼactualitat del centre i explica les darreres innovacions en lʼoferta acadèmica dʼuna Facultat que té la internacionalització com un dels seus eixos principals.

«Nosaltres hem de lluitar, des de totes les ciències socials, per fer que la nostra recerca es percebi com a útil per a la societat.»
«Nosaltres hem de lluitar, des de totes les ciències socials, per fer que la nostra recerca es percebi com a útil per a la societat.»
Entrevistes
11/05/2018

Lʼactual degà de la Facultat dʼEconomia i Empresa, el catedràtic Ramon Alemany, ha ocupat anteriorment diversos càrrecs de govern universitari, entre els quals cal esmentar tres vicerectorats i la direcció de lʼInstitut de Formació Contínua IL3-UB. És membre del Grup dʼInnovació Docent dʼAnàlisi de Dades en Economia i Empresa i investigador del Grup de Recerca Consolidat de Risc en Finances i Assegurances. Ha assumit el Deganat de la Facultat en un moment marcat, com ell mateix explica, per la falta de finançament, que impedeix el relleu de les plantilles a les universitats catalanes. Alemany analitza en aquesta entrevista lʼactualitat del centre i explica les darreres innovacions en lʼoferta acadèmica dʼuna Facultat que té la internacionalització com un dels seus eixos principals.

Quin és el repte més important que té actualment la Facultat?

Es repeteix molt, el rector ho diu contínuament: el tema dels recursos humans, lʼenvelliment del professorat i el relleu generacional (que també afecta molt el personal dʼadministració i serveis). En altres àmbits es discuteix sobre si amb la robòtica perdrem o guanyarem llocs de treball; però la universitat amb robots no funcionarà. Necessitem persones que continuïn fent les classes, que continuïn fent recerca. Per tant, sʼhan de buscar mecanismes per afrontar el relleu generacional i poder rejovenir les plantilles, dotar-les oportunament —perquè sʼhan anat reduint—, i anar-hi incorporant nou talent. La Facultat en els últims anys ha fet una política de captació de talent: ha anat a buscar gent al mercat de treball en economia, al mercat de joves doctors, per anar incorporant professorat des dʼuna perspectiva oberta, dʼabast internacional, no endogàmica. Lʼobjectiu és aconseguir una bona incorporació de docents, dʼuns docents que siguin competents, per exemple, en llengua anglesa, per poder seguir internacionalitzant la Facultat. Però necessitem recursos per poder continuar fent-ho. I aquest és el repte fonamental. Hem dʼajudar la Universitat de Barcelona, com un tot, perquè el finançament millori i les polítiques del professorat es puguin reactivar.
 
També hi ha qüestions més internes de la Facultat. Hem de vetllar pel manteniment i lʼexpansió dʼalgunes estructures de gestió pròpies que formen part dels eixos vertebradors de lʼactivitat del centre, com són, entre dʼaltres, lʼOficina de Relacions Internacionals i les carreres professionals. La internacionalització, la mobilitat internacional i el contacte amb empreses i institucions són fonamentals per garantir que la formació dels nostres estudiants sigui competitiva en el món que seʼns obre.
 
Com cal afrontar aquesta formació dels futurs professionals que ara estudien en aquesta Facultat?
Els futurs professionals que es formen en aquesta Facultat han dʼabordar problemes que passen, sobretot, per la globalització i la revolució tecnològica. El mercat laboral actual és fruit de la globalització sense fronteres. Abans buscàvem feina en lʼentorn de casa, perquè la nostra cultura fa que aquí siguem més de la terra, més de la família, i que ens costi més moureʼns. Però la feina estarà allà on la trobem. Serem útils allà on ens necessitin, i no necessàriament al costat de casa. Això en altres llocs del món ja és així, sobretot a Amèrica del Nord, on les persones neixen en un estat, estudien en un altre i acaben treballant en un tercer.
 
Els nous professionals hauran de saber idiomes, haver tingut experiència en altres països, estar oberts a moureʼs. Per tant, la internacionalització és fonamental per a la carrera professional dels nostres estudiants. I el contacte amb la realitat, el contacte amb les empreses, també. Lʼemprenedoria, la capacitat dʼadaptació, no consisteix a esperar que et vinguin a buscar, sinó a superar tu els problemes. I nosaltres hem de poder donar als alumnes les eines perquè ho afrontin. Dʼaltra banda, la revolució tecnològica ens obligarà a estar sempre atents com a professionals, sempre disposats a aprendre coses noves, a adaptar-nos a la realitat.
 
A més, els reptes de la distribució dels recursos fruit de lʼenvelliment de la població, la precarietat laboral entre els joves, les situacions de pobresa extrema, etc. també obligaran els nous professionals a tenir una perspectiva més social dels seus coneixements econòmics i empresarials, i a la col·laboració entre economistes i sociòlegs.
 
Com es tradueix a la política del centre que la internacionalització sigui un element clau?
 
Tenim molts ensenyaments en anglès, i cada cop nʼoferim més. Hi ha el grau dʼEmpresa Internacional totalment en anglès, un itinerari completament en anglès a ADE, i el màster dʼEconomia en anglès, que ha tingut el reconeixement de lʼacreditació dʼexcel·lència en la dimensió dʼinternacionalització per lʼAQU. Aquest any ha començat el màster Global Markets, Local Creativities (GLOCAL), un Erasmus Mundus que coordina la Universitat de Glasgow. I el curs vinent començarà el màster dʼEmpresa Internacional, també totalment en anglès.
 
Dʼaltra banda, hi ha la mobilitat. Els nostres estudiants, tant de grau com de màster, sʼhan de moure, han dʼafrontar uns mercats laborals sense fronteres. I això passa perquè vagin fora i aprofitin els programes Erasmus Mundus de mobilitat i els convenis específics per marxar a altres països fora de la Unió Europea. A la Facultat estem fent una anàlisi en profunditat dels convenis de mobilitat que tenim signats amb altres universitats. Mirem de cancel·lar aquells convenis que no tenien mobilitat (quin sentit té un conveni amb una universitat si finalment no hi va ningú i no ve ningú dʼallà?). I anem canviant els que cancel·lem per convenis nous amb universitats que puguin ser més atractives, per exemple, perquè estiguin més ben posicionades en els rànquings. També estem fent una anàlisi dʼuniversitats que puguin ser de qualitat però que siguin dʼaltres àmbits geogràfics, com lʼest dʼEuropa, amb costos més baixos per als estudiants que els de lʼEuropa més occidental. Igualment, tractem dʼincrementar convenis amb països de lʼÀsia.
 
Per tant, fem accions perquè lʼestructura de convenis de mobilitat vagi canviant i afavoreixi la mobilitat dels estudiants. I això es va veient. Aquesta Facultat sempre ha tingut una gran descompensació entre els estudiants que venen i els que marxen. Tenim més de cinc-cents estudiants que venen, però, en canvi, només en marxen la meitat. Aquest any probablement arribarem als gairebé tres-cents que marxin i, per tant, el desequilibri entre lʼentrada i la sortida serà menor.
 
Quines altres mesures estan aplicant en lʼàmbit docent?
 
Per al curs vinent hem abordat un canvi en lʼestructura dels horaris de les assignatures. Ens hem plantejat, per aspectes docents i organitzatius, presentar una oferta més gran de franges horàries. El curs vinent farem dues franges al matí —una que anirà de 8.00 a 12.00 h i una altra de 12.00 a 16.30 h—, i després hi haurà una franja de tarda, de 16.30 a 20.30 h. Per als estudiants que no són de la ciutat de Barcelona, que venen del Maresme, del Baix Llobregat o del Garraf, tenir classe a dos quarts de nou és molt costós... Això facilitarà que aquests estudiants puguin començar en horari de migdia, a partir de les 12.00 h, amb una estona per dinar, dʼacord amb un horari més europeu. En canvi, els de la ciutat de Barcelona poden venir a les 8.00 h, i així a les 12.00 h ja estan lliures de docència i poden fer altres activitats, estudiar, etc. El curs vinent, per als ensenyaments dʼADE i dʼEconomia —que són els dos més grans— tindrem aquesta possibilitat dʼoferir dues franges horàries de matí i una de tarda. En els altres ensenyaments —en els graus dʼEstadística, Sociologia i Empresa Internacional— continuarem oferint un horari de matí i, en algun cas, com en el grau de Sociologia, també un de tarda.
 
Pel que fa als màsters, el curs vinent tenim un màster oficial nou, el màster dʼEmpresa Internacional, que és la continuació del grau dʼEmpresa Internacional. Igual que el grau, és un màster totalment en anglès i esperem que tindrà una presència important dʼestudiants estrangers. Dʼaltra banda, estem estudiant altres possibilitats dʼoferir en els propers cursos acadèmics algun màster interuniversitari.
 
En quin moment es troba la recerca de la Facultat?
 
En lʼàmbit de la recerca en economia, la posició de la Facultat és molt bona en el conjunt de lʼEstat espanyol. En altres àmbits, com lʼempresa i la sociologia, també és bona i la tendència és continuar creixent. El problema és que tenim situacions que ens limiten per qüestions de recursos. Va marxant professorat que es va jubilant, i no sʼha pogut incorporar prou gent nova. La recerca té uns cicles dʼactivitat i el moment de la màxima productivitat científica no es produeix als seixanta anys, sinó molt abans. Si la mitjana dʼedat del professorat de la Facultat convergeix cap als seixanta anys, vol dir que la productivitat científica, evidentment, començarà a baixar. Per tant, lʼenvelliment del professorat de la Facultat, de les plantilles, i la impossibilitat de fer aquest relleu, ens està castigant. Dʼaltra banda, lʼentrada de recursos públics sʼha anat reduint. Les polítiques de finançament de la recerca últimament sembla que només són per finançar lʼexcel·lència o la superexcel·lència, però no per a un finançament basal. Amb tot, mirarem de seguir lluitant en aquest context i per mantenir aquest bon nivell que tenim.
 
Darrerament sʼhan posat en marxa diverses campanyes per fer més visible la recerca en ciències socials.
 
Són molt importants. Nosaltres hem de lluitar, des de totes les ciències socials, per fer que la nostra recerca es percebi com a útil per a la societat. Hi ha altres àmbits, com ara la medicina, la biomedicina, la biotecnologia, etc., que tothom percep que són útils. Ara bé, la recerca en ciències socials també és necessària i útil, i per tant, hem de mirar de saber-la explicar. Saber explicar que nosaltres no només fem papers per una qüestió de trajectòria científica, per promocionar-nos com a investigadors, sinó que la recerca que fem té transcendència. En aquest sentit, ens hem de lligar a altres àmbits de la ciència que estan fent un esforç per dedicar gent especialitzada a transmetre i divulgar els descobriments. Cal enriquir el coneixement de la societat alhora que es dota de valor la recerca que es fa. Costa, però hem de fer aquest esforç perquè realment es valori la nostra feina de recerca i que, per tant, la societat reclami que ens arribin més recursos. La mateixa Unió Europea reclama als àmbits socials que siguem més proactius en la divulgació i en els aspectes de retorn social de la nostra recerca.
 
Com és la relació entre la Facultat i el teixit social que li és més proper?
 
Mantenim força contacte amb col·legis professionals, amb entitats socials, etc. Tenim el Fòrum Social i Emprenedor, que aquest any ha arribat a la setena edició. Durant un matí venen a la Facultat diferents entitats —entre les quals hi ha Càritas, Creu Roja, etc.— per acostar la seva activitat als nostres estudiants. Mantenim contactes amb totes elles. Tenim premis que valoren els treballs finals de grau més adreçats a lʼàmbit social. També existeixen premis dels col·legis professionals, que decideixen posar un tema sobre la taula i distingeixen el millor treball de final de grau que lʼhagi abordat. Per tant, els contactes són bons i esperem que ho continuaran sent en el futur.
El curs 2018-2019 oferirem un pla dʼestudis sobre economia social a la Universitat de lʼExperiència de la UB, i també tenim els projectes de crear una nova menció dʼEconomia Social en el grau dʼADE, així com un doble itinerari ADE-Sociologia, i tal vegada un màster interuniversitari dʼEconomia Social.
 
Finalment, diguiʼm un tret diferencial dʼaquesta Facultat.
 
És una Facultat molt gran. Es pot pensar que això és un hàndicap, però nosaltres ho positivitzem. El fet que sigui tan gran permet tenir una Facultat amb molts ensenyaments, molts tipus de professorat, dʼestudiants, dʼactivitats: una Facultat ideològicament molt diversa. Per tant, és una Facultat que dona moltes oportunitats de coneixement, de graus i de línies de recerca diferents, i alhora interrelacionats. És aquesta dimensió, també, la que ens permetrà dʼoferir el curs vinent tres franges horàries de classe que ajudin a conciliar la vida familiar i la laboral o estudiantil. O la que ens permet tenir una oferta dʼassignatures optatives a ADE més àmplia que a cap altra facultat catalana.