Notícies

Inici  >  Notícies > Ricardo Piqueras: «El nostre objectiu és mantenir el nivell de qualitat en...

Ricardo Piqueras: «El nostre objectiu és mantenir el nivell de qualitat en tots els sentits perquè el Raval sigui un campus de referència»

«Hi ha un tipus d’alumnat que, independentment de l’edat que tingui i del moment de la seva vida, busca una oferta formativa flexible, que no comporti la rigidesa d’una carrera universitària. I en relació amb això, els nostres departaments poden oferir un ampli ventall formatiu.»

«Hi ha un tipus d’alumnat que, independentment de l’edat que tingui i del moment de la seva vida, busca una oferta formativa flexible, que no comporti la rigidesa d’una carrera universitària. I en relació amb això, els nostres departaments poden oferir un ampli ventall formatiu.»

17/09/2018

Entrevistes

El degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras, és expert en història de l’Amèrica colonial, membre del Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF) i de l’Associació Espanyola d’Americanistes. Abans de ser degà, va ocupar diversos càrrecs a la Universitat: com a cap d’estudis de l’ensenyament d’Història (2004-2010), com a delegat del rector per a polítiques de professorat (2010-2016) i, més recentment, com a vicerector de Professorat (2016). Antic veí del Raval, comença l’entrevista parlant de l’emplaçament de la Facultat en aquest cèntric barri de Barcelona.

Com a centre dedicat a ensenyaments d’humanitats, deu ser un privilegi per a la Facultat estar ubicada al centre històric de la ciutat, al Raval.


Des de la inauguració de la seu actual, ja fa més de deu anys, la Facultat s’ha vist com un factor positiu des del punt de vista de la dinamització cultural del barri, conjuntament amb altres grans equipaments, sobretot el MACBA. La realitat és que de vegades pensem que, més que la Facultat ha fet barri, el barri s’ha fet amb la Facultat. Crec que la Facultat de Geografia i Història s’ha inserit molt bé en el Raval, amb la resta d’institucions culturals: el MACBA, el CCCB, el CSIC, el Liceu, etc. En el grau d’Història de l’Art es fan pràctiques al Liceu, o al MACBA, per exemple. L’Institut Confuci, que també és al Raval, al carrer d’Elisabets, fa classes a la Facultat. Hi ha un intercanvi d’espais i d’experiència. Intentem establir totes les relacions i vinculacions possibles en benefici dels nostres alumnes i crear aquestes sinergies amb l’estructura de barri.


Tenim el privilegi d’estar al rovell de l’ou del Raval. Encara que això també comporti, per exemple, cert desordre de la gent que circula per la Facultat, i que calgui evitar els usos inapropiats i dignificar espais com els jardins públics Victòria dels Àngels, situats dins del centre. Estem treballant amb Tot Raval i amb el districte per presentar un projecte i que les associacions del barri es puguin fer seus els jardins. 

D’alta banda, ens aprofitem també d’aquesta situació que hem qualificat abans de privilegiada: sabem que molts alumnes decideixen venir aquí per la centralitat; però això és simplement un element més. No podem viure de ser un campus central urbà: també hem d’anar millorant l’oferta acadèmica perquè els alumnes entenguin que aquesta no és només una facultat que està ben situada, sinó que és, i ha de continuar sent, una de les facultats de referència de la Universitat de Barcelona, i la primera en l’àmbit de les humanitats. Aquest és el nostre objectiu: mantenir aquest nivell de qualitat en tots els sentits perquè el Raval sigui un campus de referència.


Quins són els principals trets de l’oferta acadèmica del centre?


Aquesta Facultat té la sort que, pel que fa a l’estructura de graus, pot oferir els anomenats ensenyaments clàssics, ja molt consolidats i amb una bona demanda en general. Tant Història, com Història de l’Art, Antropologia, Geografia... són graus que han existit tota la vida a la Universitat de Barcelona i estan prou consolidats, a més de graus més recents com Arqueologia, que està en procés de consolidació i té una bona resposta. Això no vol dir que no s’hagin d’anar adequant als nous temps, però continuen sent graus molt vàlids.


Aquesta estructura de graus, diguem-ne clàssica, la mantenim i l’estem millorant des del punt de vista, sobretot, de la qualitat docent. Però no ens quedem aquí. També hem treballat conjuntament amb la Facultat de Biblioteconomia i Documentació en una futura doble titulació sobre documentació i història, que és una manera d’obrir un altre perfil professional, i en la posada en marxa del proper màster d’Humanitats Digitals.


A més, estem treballant a millorar sobretot l’oferta de postgraus. Tenim una estructura de màsters molt diversa i complexa: deu màsters, quatre d’ells interuniversitaris. I creiem que un camp de futur i de creixement són també els cursos de postgrau. Això es relaciona amb el fet que hi ha un tipus d’alumnat que, independentment de l’edat que tingui i del moment de la seva vida, busca una oferta formativa flexible, que s’adapti a les seves necessitats i que no comporti la rigidesa d’una carrera universitària. I en relació amb això, els nostres departaments d’Història i Arqueologia, d’Història de l’Art, d’Antropologia i de Geografia poden oferir un ampli ventall formatiu. Molts cursos, seminaris, postgraus adequats a aquesta oferta més genèrica per a un públic d’un abast més ampli.


I com afronten el tema de la inserció laboral dels titulats?


Des del primer curs, els nostres estudiants han d’anar treballant els aspectes del seu futur professional. En el tema de l’ocupabilitat —en el qual tenim una persona de referència a la Facultat, el professor Santi Riera, que treballa vinculat al SAE—, aquest setembre hem posat en marxa l’anomenat passaport a la professió. És una iniciativa molt interessant, que ja funciona en altres facultats, i que té com a objectiu preparar l’alumnat perquè sigui conscient de la importància que té la formació de cara al mercat laboral. Amb el passaport, els alumnes preparen la seva carpeta professional, és a dir, la formació que duen a terme durant tota la carrera en aspectes com aprenentatge d’idiomes, cursos per preparar una entrevista, cursos d’orientació laboral, pràctiques en empreses, etc. La idea és que prenguin consciència que es poden preparar des del principi de la carrera, i que no cal esperar al quart any per començar a preguntar-se què els falta per entrar al mercat laboral.


També volem que els estudiants prenguin consciència de la importància de la recerca. Evidentment, l’alumne de primer treballarà poc aquest punt perquè encara no li toca, però ja ha de veure què és la recerca, fins on arriba, o com es fa un projecte de recerca.


Quines són les prioritats de la Facultat en recerca?


En aquest apartat, el Deganat treballa en diverses línies. Amb el vicedegà de Recerca, Jaume Buxeda, el primer que vam plantejar és fer una radiografia del món de la recerca a la Facultat. Volem tenir actualitzat un catàleg d’investigadors, de grups de recerca, d’infraestructures de recerca. A partir d’aquesta radiografia, i des d’una premissa de transparència, abocarem tota la informació en el futur portal de la recerca de la nostra Facultat. El propòsit és que tothom pugui saber quins grups hi ha, en quins temes s’està treballant, quin és l’espai de recerca vinculat a cada grup, quines són les infraestructures, etc. A partir d’aquí podrem valorar les necessitats de finançament i d’infraestructura. Perquè tota aquesta informació estigui a l’abast, aquest portal també implica la renovació del web de la Facultat, en l’àmbit de la comunicació. Amb les eines que ens donin, intentarem que el portal de la recerca sigui una part important del web, que sigui visible.


La Facultat de Geografia i Història representa el 13 % dels grups de recerca finançats de la UB. En total, tenim 38 grups. Si bé hi ha un problema global de finançament, que ha baixat a totes les facultats, el nostre centre és molt actiu des del punt de vista de la recerca. Hi ha grups amb projectes europeus importants. Això també s’ha de conèixer. Per tant, la feina de difusió de la tasca d’aquests grups de recerca és important, i estem fent un esforç tant de comunicació interna de la Facultat com de cara a l’exterior. El problema és que moltes vegades els grups treballen d’una manera molt endogàmica, no hi ha una col·laboració entre ells. Això també ho estem començant a treballar: volem posar en comú totes les experiències dels grups de recerca i reforçar el treball col·laboratiu.


Per acabar, quines tasques destacaria de les que s’han fet des de l’inici del seu mandat com a degà? Quins creu que són els principals reptes de futur de la Facultat?


Ens hem dedicat sobretot a reordenar una mica tota l’estructura de la Facultat. Hem acabat d’enllestir la fusió dels departaments, que ja s’havia produït a nivell orgànic, però faltava, per exemple, aprovar-ne els nous reglaments o adequar-ne l’estructura administrativa. També hem enllestit la revisió del reglament de la Facultat, que s’havia de modernitzar. Ara estem a punt ja de poder-lo consensuar i aprovar en la Junta de Facultat, cosa que espero fer abans de final d’any.


Tenim un objectiu molt clar d’establir totes les sinergies possibles amb els nostres companys de Filosofia, amb els quals compartim edifici, espais, aules, etc. Cada vegada treballem més de manera conjunta. Aquest ha estat un dels objectius d’aquest equip deganal, i també de l’equip de Filosofia. I aquesta col·laboració ja ha donat fruits, fonamentalment en relació amb l’oficina de relacions internacionals: fins ara en compartíem l’espai i ara estem intentant crear una estructura conjunta de centre per rendibilitzar al màxim les escasses infraestructures i els recursos humans de què disposem. Un problema greu que tenim, i suposo que és general, és el dels recursos humans.


La Facultat de Geografia i Història, com la resta de centres, té molts reptes de futur que van vinculats a la falta d’autonomia de la mateixa Universitat. El repte és millorar-ne el finançament, les polítiques de professorat i de relleu del PDI i del PAS. Aquest és el repte i la preocupació principals, que comparteixen totes les facultats, i que depèn de les autoritats acadèmiques i, sobretot, de les polítiques, tant de la Generalitat com del Ministeri. Fa falta una reforma urgent del finançament.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al flickr de la Universitat de Barcelona
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona