Comencen els treballs de restauració de lʼobra ʻEl rapte de les sabinesʼ

L'obra <i>El rapte de les sabines</i> és a la sala de juntes de l'Edifici Històric.
L'obra El rapte de les sabines és a la sala de juntes de l'Edifici Històric.
Cultura
(31/07/2018)

Lʼobra El rapte de les sabines, que s'exposa a la sala de juntes de lʼEdifici Històric, se sotmetrà durant els propers dos mesos a tasques de restauració. Es tracta dʼun oli sobre llenç dʼentre finals del segle XVII i inicis del XVIII, atribuït a lʼescola de Sebastiano Conca i cedit a la UB des del 1882 pel Dipòsit del Museu del Prado.

L'obra <i>El rapte de les sabines</i> és a la sala de juntes de l'Edifici Històric.
L'obra El rapte de les sabines és a la sala de juntes de l'Edifici Històric.
Cultura
31/07/2018

Lʼobra El rapte de les sabines, que s'exposa a la sala de juntes de lʼEdifici Històric, se sotmetrà durant els propers dos mesos a tasques de restauració. Es tracta dʼun oli sobre llenç dʼentre finals del segle XVII i inicis del XVIII, atribuït a lʼescola de Sebastiano Conca i cedit a la UB des del 1882 pel Dipòsit del Museu del Prado.

Les tasques de restauració consistiran a fixar el color de les zones on sʼha aixecat, corregir les deformacions del pas del temps i fer neteja per treure'n la pol·lució i brutícia superficial, així com per eliminar-ne el vernís oxidat. El procés de restauració durarà aproximadament dos mesos i serà a càrrec de les restauradores Ana Ordóñez i Mariana Kahlo.

Lʼescena que es representa en lʼobra és el rapte de les sabines, un episodi mitològic de la història de Roma. Segons explica la llegenda, per solucionar la majoria masculina de la població de la ciutat romana, es van organitzar unes proves esportives amb els pobles veïns. Un dʼaquests, el de Sabínia, va anar-hi acompanyat de les dones i els fills dels jugadors. Un cop van començar les proves —i tal com estava acordat prèviament—, cada un dels romans va raptar una dona i després es va fer fora els homes. Aquesta és lʼescena que veiem representada en lʼobra de la sala de juntes. La llegenda també explica que els sabins van intentar contraatacar, però gràcies a la intervenció de les sabines es va arribar a una conciliació entre els dos grups. La narració mitològica fa referència al dèficit de dones que hi havia en una Roma tot just acabada de fundar i parla del fet que en algunes societats de lʼantiguitat el rapte era una pràctica social admesa.

El tema del rapte de les sabines ha estat interpretat per una àmplia nòmina dʼartistes al llarg de la història de lʼart occidental. Entre els exemples més rellevants cal assenyalar les obres de Nicolas Poussin (1594-1665), Jacques Louis David (1748-1825) o Pablo Picasso (1881-1973), a més de la coneguda escultura florentina de Giambologna (1529-1608). Lʼobra de lʼescola de Sebastiano Conca custodiada a la Universitat de Barcelona és una interpretació lliure del cèlebre Rapte de les sabines de Pietro da Cortona (1627-1629), custodiat als Museus Capitolins de Roma. Sebastiano Conca (ca. 1680-1764), procedent de Gaeta, es va formar a lʼescola de Francesco Solimena a Nàpols i la seva obra es va inspirar en el tardobarroc italià de Luca Giordano, fet que es pot copsar en les seves obres a partir de lʼaplicació del color, una il·luminació tenebrosa o lʼesquema compositiu sobreposat característic del barroc.