Un estudi fet amb realitat virtual canvia la manera en què entenem la psicologia de l'obediència
Un nou estudi, publicat a la revista PLOS ONE i en el qual han col·laborat psicòlegs i informàtics de la Universitat de Saint Andrews (Regne Unit), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Queensland i la University College de Londres, desafia la manera tradicional dʼentendre per què els individus obeeixen els altres.
Els coneguts experiments de Milgram sobre lʼobediència mostren com la gent segueix les instruccions dʼun investigador per causar descàrregues elèctriques a un participant quan aquest fa algun error en un exercici de memòria. Milgram explica que aquest comportament es produeix perquè la persona sʼha centrat a fer el que li han demanat, i no és conscient de les conseqüències de les seves accions.
Un nou estudi, publicat a la revista PLOS ONE i en el qual han col·laborat psicòlegs i informàtics de la Universitat de Saint Andrews (Regne Unit), la Universitat de Barcelona, la Universitat de Queensland i la University College de Londres, desafia la manera tradicional dʼentendre per què els individus obeeixen els altres.
Els coneguts experiments de Milgram sobre lʼobediència mostren com la gent segueix les instruccions dʼun investigador per causar descàrregues elèctriques a un participant quan aquest fa algun error en un exercici de memòria. Milgram explica que aquest comportament es produeix perquè la persona sʼha centrat a fer el que li han demanat, i no és conscient de les conseqüències de les seves accions.
El nou estudi, dut a terme amb realitat virtual, mostra que el subjecte de lʼexperiment és conscient que els participants estan demanant ajuda per evitar rebre aquestes descàrregues elèctriques, i tot i així, el subjecte continua obeint les instruccions perquè creu que lʼobjectiu de la recerca dʼaquest experiment és més important. És a dir, si durant lʼexecució de la tasca el participant comet errors, el subjecte li provocarà la descàrrega elèctrica perquè considera que els beneficis de la recerca són més importants que el patiment del participant. Stephen Reicher, de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Saint Andrews, puntualitza que «no és que la gent faci mal als altres perquè no se nʼadona. Dʼalguna manera, la realitat és pitjor: podem fer mal als altres independentment de si ens importa o no, només perquè creiem que alguna causa ho justifica». Megan Birney, psicòloga social de la Universitat de Chester (Regne Unit), que ha col·laborat en els dissenys dʼaquests estudis a Saint Andrews, remarca: «És el clàssic raonament sobre servir un bé major, una idea realment tòxica».
La investigadora Mar González Franco, de Microsoft Research i membre del Grup de Recerca EventLab de la UB, va dur a terme la recerca a la cova de realitat virtual —espai en què el terra i les parets projecten imatges 3D generades per ordinador— de la University College de Londres. González Franco explica la importància de lʼestudi des dʼuna perspectiva informàtica: «Aquest treball és un exemple de com la realitat virtual ens ajuda a entendre temes difícils i importants que serien massa difícils dʼinvestigar dʼuna manera ètica».
Mel Slater, investigador de la UB i director del Grup de RecercaEventLab, explica que «lʼestudi és part dʼun programa més ampli que mostra que, encara que la gent sap que es troba en una simulació de realitat virtual, tendeix a comportar-se dʼuna manera semblant a com ho faria en situacions similars en la realitat». Per tant, «la realitat virtual ofereix grans oportunitats per a la recerca en psicologia i ciències socials». El programa informàtic dʼaquest projecte està basat en el que es va desenvolupar en el Character Project de la UB, liderat pel professor de Psicologia de la UB David Gallardo.
Megan Birney apunta que, «durant molts anys, la gent dubtava sobre els arguments de Milgram, que deien que les persones obeeixen les pitjors instruccions perquè no pensen en les conseqüències de les seves accions, però era difícil contradir-ho amb estudis». Per fi, «aquesta recerca amb realitat virtual, que és part dʼun projecte sobre obediència del Consell dʼInvestigació Social i Econòmica (ESRC), ens permet presentar un nou argument per qüestionar lʼaltre».