Una recerca mostra un increment de temperatura del permagel a escala mundial
El permagel (permafrost en anglès), sòl que es manté congelat com a mínim dos anys sota la superfície, és un element de la criosfera poc estudiat en comparació amb altres fenòmens, com les glaceres o el gel marí, malgrat que té un paper important en lʼevolució climàtica del planeta i en diverses activitats humanes. Ara, per primer cop, sʼha dut a terme una revisió de lʼestat del permagel en el conjunt de la Terra a partir de lʼanàlisi de les dades de més de cent vint perforacions distribuïdes per lʼÀrtic i lʼAntàrtida, així com en altes muntanyes i planes elevades dʼarreu del planeta.
El permagel (permafrost en anglès), sòl que es manté congelat com a mínim dos anys sota la superfície, és un element de la criosfera poc estudiat en comparació amb altres fenòmens, com les glaceres o el gel marí, malgrat que té un paper important en lʼevolució climàtica del planeta i en diverses activitats humanes. Ara, per primer cop, sʼha dut a terme una revisió de lʼestat del permagel en el conjunt de la Terra a partir de lʼanàlisi de les dades de més de cent vint perforacions distribuïdes per lʼÀrtic i lʼAntàrtida, així com en altes muntanyes i planes elevades dʼarreu del planeta.
Lʼestudi, titulat «Permafrost is warming at a global scale» i publicat a la revista Nature Communications, ha estat liderat per lʼinvestigador Boris Biskaborn (Institut Alfred Wegener - Centre Helmholtz de Recerca Polar i Marina, Potsdam, Alemanya). També hi han col·laborat una quarantena dʼinvestigadors, entre els quals destaca Marc Oliva, coordinador del Grup de Recerca Antarctic, Arctic and Alpine Environments (ANTALP) de la Universitat de Barcelona.
Les dades analitzades sʼhan emmagatzemat a la Global Terrestrial Network for Permafrost, una iniciativa internacional que promou lʼhomogeneïtzació en la presa de dades de monitorització del permagel. Les dades obtingudes del 2007 al 2016 evidencien que les temperatures del sòl en sectors de permagel continu han augmentat en 0,39 ± 0,15 °C, mentre que el permagel discontinu sʼha escalfat en 0,20 ± 0,10 °C. A les altes muntanyes, la temperatura del sòl permanentment congelat ha augmentat un 0,19 ± 0,05 °C i les poques perforacions existents a lʼAntàrtida evidencien un increment de temperatures de lʼordre de 0,37 ± 0,10 °C. En conjunt, sʼestima que la temperatura del permagel terrestre ha augmentat en 0,29 ± 0,12 °C.
La presència o absència de permagel al sòl condiciona els ecosistemes de nombroses àrees situades a les muntanyes i en latituds elevades. La descongelació del permagel ocasiona lʼalliberament de diòxid de carboni i metà, amb les conseqüències que això té per a lʼacceleració de lʼescalfament planetari. A més, aquesta descongelació pot provocar lʼenfonsament de les edificacions que sʼhagin aixecat sobre el permagel. Cal tenir en compte, per exemple, que més del 60 % de territori rus està situat en ambient de permagel, igual que una quarta part de la superfície terrestre de lʼhemisferi nord. Per tant, aquest augment de les temperatures del sòl congelat pot tenir conseqüències socioeconòmiques a escala local i regional, amb la pèrdua dʼequipaments, danys a infraestructures, erosió de la costa, etc., a més dʼimplicacions per al clima planetari.
Aquest treball entronca amb una altra publicació liderada per lʼinvestigador Marc Oliva en la qual es demostra que, a causa de lʼaugment tèrmic detectat durant les darreres dècades, a la conca mediterrània el permagel només es manté actualment a les àrees de muntanya més elevades, com algunes zones dels Pirineus, els Alps del sud, els Apenins i les muntanyes dʼAnatòlia, a més dʼalgunes zones aïllades dels Picos de Europa, Sierra Nevada, les muntanyes de lʼAtles i els Balcans. A Catalunya només queda permagel al massís del Besiberri (Alta Ribagorça). I a totes les zones mostra evidències dʼestar en degradació, amb la seva possible desaparició en les properes dècades.
Aquesta altra recerca, publicada a Earth-Science Reviews, ha aplegat una vintena dʼespecialistes de diferents regions de la conca mediterrània. Per primera vegada sʼhan reconstruït les condicions de permagel a les zones de muntanya del sud dʼEuropa durant els darrers 20.000 anys. Els resultats mostren que, des de la darrera glaciació, hi ha hagut una disminució gradual de les àrees ocupades pel permagel a les muntanyes de la Mediterrània, i només ha reaparegut en alguns casos durant les fases més fredes, com ara a la petita edat de gel (1300-1800 dC). Des dʼaleshores, lʼescalfament ha fet que el permagel es trobi només als indrets més elevats de les muntanyes de la Mediterrània.
En els pròxims anys, els membres del Grup de Recerca ANTALP reforçaran lʼestudi dels processos freds al Pirineu català, on encara queden reductes de sòl permanentment congelat, malgrat que la seva distribució i extensió és encara poc coneguda. Dʼaltra banda, en la darrera reunió de lʼAssociació Internacional del Permagel (IPA) i del Comitè Científic per a la Recerca Antàrtica (SCAR), Marc Oliva ha estat designat copresident i representant espanyol de lʼassociació antàrtica ANTPAS (Antarctic Permafrost, Periglacial Environments and Soils). Lʼinvestigador afirma que «tot plegat ha de contribuir a donar una empenta a lʼestudi dels ecosistemes freds a Catalunya, i fer de la Universitat de Barcelona una institució de referència en aquesta temàtica al sud dʼEuropa».
Articles de referència
Boris K. Biskaborn, Sharon L. Smith, Jeannette Noetzli, Heidrun Matthes, Gonçalo Vieira, Dmitry A. Streletskiy, Philippe Schoeneich, Vladimir E. Romanovsky, Antoni G. Lewkowicz, Andrey Abramov, Michel Allard, Julia Boike, William L. Cable, Hanne H. Christiansen, Reynald Delaloye, Bernhard Diekmann, Dmitry Drozdov, Bernd Etzelmüller, Guido Grosse, Mauro Guglielmin, Thomas Ingeman-Nielsen, Ketil Isaksen, Mamoru Ishikawa, Margareta Johansson, Halldor Johannsson, Anseok Joo, Dmitry Kaverin, Alexander Kholodov, Pavel Konstantinov, Tim Kröger, Christophe Lambiel, Jean-Pierre Lanckman, Dongliang Luo, Galina Malkova, Ian Meiklejohn, Natalia Moskalenko, Marc Oliva, Marcia Phillips, Miguel Ramos, A. Britta K. Sannel, Dmitrii Sergeev, Cathy Seybold, Pavel Skryabin, Alexander Vasiliev, Qingbai Wu, Kenji Yoshikawa, Mikhail Zheleznyak, Hugues Lantuit, «Permafrost is warming at a global scale », Nature Communications, 16 de gener del 2019, https://doi.org/10.1038/s41467-018-08240-4
M.Oliva, M.Žebre, M.Guglielmin, P.D.Hughes, A.Çiner, G.Vieira, X.Bodin, N.Andrés, R.R.Colucci, C.García-Hernández, C.Mora, J.Nofre, D.Palacios, A.Pérez-Albertil, A.Ribolini, J.Ruiz-Fernández, M.A.Sarıkaya, E.Serrano…C.Yıldırım «Permafrost conditions in the Mediterranean region since the Last Glaciation». Earth-Science Reviews, octubre del 2018, https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2018.06.018