Inici  >  Notícies > El canvi global també podria afectar les pesqueries de lluç de la Terra del...

El canvi global també podria afectar les pesqueries de lluç de la Terra del Foc

El canal de Beagle és una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic a l’extrem meridional de Sud-amèrica.

El canal de Beagle és una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic a l’extrem meridional de Sud-amèrica.

El nou treball forma part de la tesi doctoral en curs de la investigadora Maria Bas, membre del CADIC-CONICET i de l'IRBio-UB.

El nou treball forma part de la tesi doctoral en curs de la investigadora Maria Bas, membre del CADIC-CONICET i de l'IRBio-UB.

Mandíbula d'un exemplar de l'espècie <i>Thyrsites atun</i> identificat en un dels jaciments analitzats a la Terra del Foc.

Mandíbula d'un exemplar de l'espècie Thyrsites atun identificat en un dels jaciments analitzats a la Terra del Foc.

Restes de mol·luscs trobades en un jaciment abans de les tasques d'excavació.

Restes de mol·luscs trobades en un jaciment abans de les tasques d'excavació.

Les anàlisis d’isòtops estables de carboni i nitrogen van permetre comparar l'estructura de les xarxes tròfiques de l'Holocè tardà i modern.

Les anàlisis d’isòtops estables de carboni i nitrogen van permetre comparar l'estructura de les xarxes tròfiques de l'Holocè tardà i modern.

Un exemplar de corb marí imperial (<i>Phalacrocorax atriceps</i>).

Un exemplar de corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps).

16/01/2019

Recerca

Un estudi científic publicat a la revista Global Change Biology apunta la possibilitat que el peix Thyrsites atun torni a recolonitzar la regió marina del canal de Beagle i de l'Atlàntic proper, una àrea de l’extrem sud del continent americà on, en èpoques més càlides, aquesta espècie competia per les preses amb el lluç (Merluccius sp.).

 

Les conclusions obren un nou escenari a la predicció dels possibles canvis que poden afectar les xarxes tròfiques en aquesta regió marina —on el lluç és una espècie clau per a les pesqueries industrials— per l’efecte de l’augment de les temperatures oceàniques a causa del canvi global. Les conclusions obren un nou escenari a la predicció dels possibles canvis que poden afectar les xarxes tròfiques en aquesta regió marina —on el lluç és una espècie clau per a les pesqueries industrials— per l’efecte de l’augment de les temperatures oceàniques a causa del canvi global.

 

El nou treball forma part de la tesi doctoral en curs de la investigadora Maria Bas, membre del Centre Austral d’Investigacions Científiques (CADIC-CONICET, Argentina) i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona, que està codirigida pel professor Lluís Cardona,  del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia i de l’IRBio, i per l’expert Iván Briz (CADIC-CONICET, Argentina).

 

El peix Thyrsites atun és una espècie pelàgica de la família Gempylidae, pròpia de les aigües profundes de les regions australs de Sud-amèrica, Àfrica, Austràlia i Nova Zelanda. Aquesta espècie va ser explotada durant prop de 6.000 anys pels caçadors recol·lectors aborígens a la regió del canal de Beagle, una conca tectònica que connecta els oceans Pacífic i Atlàntic a l’extrem meridional de Sud-amèrica, en latituds subantàrtiques. No obstant això, aquesta espècie va  desaparèixer de la regió durant el període conegut com a petita edat de gel, una època de refredament climàtic que va des del final de l'edat mitjana fins al segle XVIII.

 

Segons el treball, el possible augment de temperatures a la regió en un futur pròxim podria  permetre que aquesta espècie recolonitzés el canal de Beagle i l'Atlàntic sud-occidental des de les costes del centre de Xile, una àrea on l'espècie és abundant. Aquest fet tindria un potencial impacte negatiu sobre la població de lluç, la seva pesqueria i l’economia regional, ja que tot i que l'espècie Thyrsites atun també té interès pesquer, el seu valor econòmic és molt inferior al del lluç.

 

Ecologia isotòpica: reconstruir la dieta del passat

 

La recerca publicada ara la revista Global Change Biology compara de manera innovadora l'estructura actual de la xarxa tròfica del canal de Beagle amb la del passat, quan la temperatura era més elevada. Per fer-ho, els experts han analitzat les restes zooarqueològiques de fauna marina trobades a la Terra del Foc (Argentina) en jaciments de poblacions de caçadors, recol·lectors i pescadors que van habitar aquesta regió des de fa prop de 10.000 anys.

 

En concret, les restes estudiades provenen del jaciment arqueològic de Lanashuaia-II, situat al canal de Beagle i amb una datació de prop de 1.300 anys (Holocè tardà, una època més càlida que l’actual). A partir d’anàlisis d’isòtops estables de carboni i nitrogen en mostres d’ossos d’espècies marines antigues i modernes del canal de Beagle, els experts van comparar l'estructura de les xarxes tròfiques de l'Holocè tardà i modern i van predir els possibles canvis causats per l’augment de la temperatura de la superfície del mar a la regió. També es van fer anàlisis isotòpiques complementàries de closques de mol·luscs antics i moderns per explorar els canvis en la línia isotòpica basal i així poder comparar l’evolució de les xarxes tròfiques marines al llarg del temps.

 

Els resultats del treball confirmen un patró de disminució de la productivitat primària marina al canal de Beagle durant l'Holocè tardà, i un fort solapament isotòpic entre el peix Thyrsites atun i el lluç en el passat. A més, l’explotació de recursos marins a les costes meridionals sud-americanes ha alterat la posició en la xarxa tròfica de totes les espècies explotades intensament pels humans en el present i en el passat recent, com és el cas de l’os marí sud-americà (Arctocephalus australis), el lleó marí sud-americà (Otaria flavescens) i el lluç (Merluccius sp.).

 

El treball també revela que la introducció de salmònids als rius ha alterat la dieta del corb marí imperial (Phalacrocorax atriceps), una espècie que actualment és estrictament marina a la regió, però que en el passat era fortament dependent dels peixos nadius que migraven entre els rius i els estuaris per poder reproduir-se.

 

Fotografies: María Bas i Lluís Cardona (UB-IRBio)

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona