Notícies
Inici  >  Notícies > La tecnologia GPS-GSM permet fer el seguiment transcontinental de l’aufrany...

La tecnologia GPS-GSM permet fer el seguiment transcontinental de l’aufrany

L’aufrany (<i>Neophron percnopterus</i>) és una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).

L’aufrany (Neophron percnopterus) és una espècie considerada en perill per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN).

La col·locació dels emissors GPS-GSM en sis individus d’aufrany permet seguir amb gran precisió els seus moviments i l’ús que fan de l’espai.

La col·locació dels emissors GPS-GSM en sis individus d’aufrany permet seguir amb gran precisió els seus moviments i l’ús que fan de l’espai.

L'Equip de Biologia de la Conservació de la UB és un grup de referència en la recerca de la biologia i l’ecologia de moltes espècies d’aus rapinyaires especialment amenaçades.

L'Equip de Biologia de la Conservació de la UB és un grup de referència en la recerca de la biologia i l’ecologia de moltes espècies d’aus rapinyaires especialment amenaçades.

El professor Joan Real (esquerra), cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, i Víctor Garcia, de la Subdirecció General de Medi Natural.

El professor Joan Real (esquerra), cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, i Víctor Garcia, de la Subdirecció General de Medi Natural.

Gràcies als emissors GPS-GSM col·locats al Picatxo, l’Asticot i l’Avenc, coneixem la ruta migratòria d’aquests individus i els seus moviments al continent africà fins que tornin la primavera vinent.

Gràcies als emissors GPS-GSM col·locats al Picatxo, l’Asticot i l’Avenc, coneixem la ruta migratòria d’aquests individus i els seus moviments al continent africà fins que tornin la primavera vinent.

Els dos joves polls procedents del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Ros i Obac) no van aconseguir travessar l’estret de Gibraltar.

Els dos joves polls procedents del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac (Ros i Obac) no van aconseguir travessar l’estret de Gibraltar.

21/01/2019

Recerca

L’aufrany (Neophron percnopterus) és una espècie migratòria en perill d’extinció que trobem a les nostres contrades aproximadament entre els mesos de març i setembre, i que s’està a l’Àfrica la resta de l’any. No obstant això, avui en dia encara hi ha molt poca informació sobre com es produeix la migració d’aquest rapinyaire —si fa aturades per alimentar-se, on s’atura i durant quant temps— i quina mortalitat té —nombre de baixes i causes— durant els seus desplaçaments transcontinentals.

Per això, durant l’estació de reproducció de l’any 2018, l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB va marcar amb emissors GPS sis individus d’aufrany per fer-ne el seguiment: el Ros, l’Obac, l’Avenc, l’Orís, el Picatxo i l’Asticot. Els tres primers havien nascut durant el 2018: el Ros i l’Obac procedien del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i l’Avenc, de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. L’Orís era un jove aufrany nascut el 2017 i procedent d’un centre de recuperació; en Picatxo havia nascut el 2016 a la Garrotxa, i l’Asticot va néixer el 2014 al sud de França. Els tres últims integraven un grup d’aufranys que havien estat capturats i  alliberats a la comarca d’Osona.

L’ús de la tecnologia GPS-GSM va permetre seguir amb gran precisió els moviments, l’ús de l’espai i el procés de migració d’aquests aufranys cap a l’Àfrica. «Aquesta és una de les primeres vegades que s’han emprat emissors GPS-GSM en aquesta espècie, amenaçada a tot el món, amb l’objectiu de conèixer els seus moviments transcontinentals i de fer el seguiment de la seva tornada a Catalunya durant la primavera», explica el professor Joan Real, cap de l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB.

La recerca s’ha dut a terme en el marc del projecte «Aplicació de noves tecnologies per conèixer els efectes del canvi global i local en les poblacions ibèriques d’aufrany. Aplicacions per a la conservació», liderat per l’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, vinculat al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i a l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio). En el projecte, que té el suport de Red Eléctrica de España SAU, la Fundació Catalunya - La Pedrera i la Diputació de Barcelona, també hi col·laboren altres investigadors i naturalistes, així com agents rurals.

El seguiment dels aufranys: un gran treball en equip

La col·locació dels emissors en els polls d’aufrany va ser possible gràcies a la col·laboració de diferents organismes i naturalistes. En aquesta acció conjunta, el Servei de Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya va facilitar les autoritzacions de seguiment i marcatge dels aufranys, mentre que el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya va realitzar les tasques d’escalada i captura dels polls. El tècnic Víctor Garcia, membre de la Subdirecció General de Medi Natural del Ministeri per a la Transició Ecològica, va capturar els aufranys i els va col·locar després els dispositius emissors. L’Equip de Biologia de la Conservació de la UB, un grup de referència en l’estudi d’aus rapinyaires amenaçades, va fer el seguiment dels exemplars, a més d’anellar-los i prendre’ls mesures i mostres biològiques. Tots els exemplars que es van trobar ferits o bé morts van ser diagnosticats pels experts del Centre de Recuperació de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya. Finalment, el projecte també va rebre el suport dels tècnics del Parc Natural de Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Consorci dels Espais Naturals del Ripollès, a més dels guardes dels espais esmentats que van participar directament en el seguiment de la població d’aufranys.

El comportament migratori i les amenaces

En poques setmanes, els sis aufranys ja havien generat una gran quantitat d’informació en relació amb les àrees d’alimentació, la fenologia, els moviments i les causes de mortalitat. Com en molts altres rapinyaires, la mortalitat originada per causes relacionades amb l’activitat humana és un greu problema per a la conservació de l’espècie. Tot i que és conegut que el verí que es fa servir per perseguir il·legalment els carnívors és una de les amenaces principals per a aquests rapinyaires, les dades aportades pel seguiment d’aquests sis individus indiquen que altres formes de persecució, com l’electrocució amb línies elèctriques, també poden causar baixes i, probablement, constitueixen greus amenaces per a la viabilitat de les poblacions d’aufrany.

Un viatge ple de dificultats

Els destins dels sis aufranys han estat ben diferents. L’Orís va ser alliberat en un abocador per facilitar el seu contacte amb altres individus de la mateixa espècie i l’obtenció d’aliment. L’exemplar s’hi ha aclimatat de tal manera que es podria dir que viu a l’abocador. Aquest aufrany va ingressar en un centre de recuperació poc temps després d’haver deixat del niu i hi va ser fins que el van alliberar la primavera passada, de manera que no va ser possible que fes la migració. Aquest fet podria haver provocat que hagi perdut l’instint migrador, ja que fins ara no ha mostrat cap símptoma de voler marxar.

En Picatxo i l’Asticot han estat els més actius pel que fa als moviments, tal com era d’esperar atesa la seva condició d’individus no reproductors. Durant els mesos de juliol i agost, van fer desplaçaments per una àmplia àrea, majoritàriament a Catalunya, i van visitar zones d’alimentació com ara canyets, abocadors i també àrees amb ramaderia extensiva. Tots dos van coincidir en una mateixa àrea d’alimentació durant diversos dies abans d’iniciar la migració activa, que va ser molt ràpida. En Picatxo va travessar l’estret de Gibraltar el 16 d’agost passat, mentre que l’Asticot ho va fer el 3 de setembre. En pocs dies, ja es trobaven al sud de Mauritània. Del primer exemplar fa dies que no se’n reben localitzacions, possiblement perquè es troba en una àrea sense cobertura GSM, mentre que del segon se’n reben sovint, ja que s’ha establert en una zona amb cobertura.

Pel que fa als polls, la migració es va iniciar més tardanament, com era previsible. L’Avenc, un cop va sortir del niu, es va estar unes quantes setmanes a l’àrea de l’abocador, probablement en companyia dels seus progenitors. Va iniciar la migració activa el 7 de setembre i, després d’alguna petita escala de pocs dies a Catalunya i Aragó, va travessar l’estret el 18 de setembre. Actualment també es troba al sud de Mauritània. El cas dels dos individus joves procedents de Sant Llorenç del Munt i l’Obac han tingut un final ben diferent.

L’Obac va iniciar la migració activa a finals d’agost i, al cap de dos dies, es trobava a la província d’Albacete, on es va electrocutar amb unes línies elèctriques de distribució. Durant diversos dies, va ser capaç de sobreviure, fins que va ser capturat el 20 de setembre per agents de Medi Ambient de Castella-la Manxa, que el van traslladar a un centre de recuperació. No obstant això, es desconeix si es podrà recuperar de la greu lesió patida.

Pel que fa al Ros, va iniciar la migració activa a inicis de setembre i al cap de pocs dies havia arribat al sud d’Espanya, on va fer una petita escala de cinc dies. El dia 10, mentre sobrevolava la província de Granada, va patir un accident. Encara que aquest episodi està sota investigació d’agents de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia, és molt probable que l’accident sigui conseqüència de l’activitat humana.

En aquest context, la informació obtinguda, tot i ser dramàtica alguns cops, també és d’un gran interès científic per abordar de manera adequada els reptes que implica la conservació d’aquesta espècie en perill d’extinció. A més, en el marc d’aquest projecte —actiu des del 2017 fins al 2020—, es preveu equipar més aufranys amb emissors GPS per poder continuar estudiant com viuen i obtenen els recursos, i així conèixer més dades científiques sobre la seva supervivència i desplaçaments.

 

 Fotografies: Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio)



 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona