Lʼurbanisme dʼIldefons Cerdà en lʼactualitat
Cent seixanta anys després de lʼaprovació del Pla Cerdà, el Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM) de la Facultat de Geografia i Història de la UB ha organitzat les II Jornades Cerdà. Amb el títol «La re-invenció de lʼespai públic», en aquesta trobada es tractaran qüestions dʼactualitat relacionades amb la ciutat i el territori, a través de diverses ponències, taules rodones i activitats participatives.
Cent seixanta anys després de lʼaprovació del Pla Cerdà, el Grup de Recerca Ambiental Mediterrània (GRAM) de la Facultat de Geografia i Història de la UB ha organitzat les II Jornades Cerdà. Amb el títol «La re-invenció de lʼespai públic», en aquesta trobada es tractaran qüestions dʼactualitat relacionades amb la ciutat i el territori, a través de diverses ponències, taules rodones i activitats participatives.
Ildefons Cerdà (1815-1876), conegut com el creador de lʼEixample de Barcelona i fundador de lʼurbanisme modern, també és considerat un científic de projecció múltiple que va saber proposar solucions imaginatives i raonables a les greus problemàtiques del seu temps. La manca dʼhigiene, la necessitat de crear espais verds en una ciutat congestionada, el plantejament dʼuna nova estructura dʼhabitatge o la distribució del trànsit interurbà van ser algunes de les qüestions que Cerdà, format com a enginyer de camins, va haver de tenir en compte per elaborar el seu pla urbanístic lʼany 1859.
Pensar lʼespai públic és necessari per a la vida dels pobles i les ciutats. Per aquest motiu, les II Jornades Cerdà han volgut configurar un programa dʼactivitats per analitzar aquest aspecte en els nostres dies. El propòsit és repensar el que ara fa cent seixanta anys va plantejar Cerdà amb un pla urbanístic encara present en la fisonomia urbana de Barcelona.
Les jornades inclouran diverses intervencions dʼespecialistes nacionals i internacionals, que a través de ponències, taules rodones, tallers i dues sessions de camp, reflexionaran sobre lʼespai públic a partir de la valoració del present i la posada en comú dels possibles reptes del futur. A més, tenint en compte els plantejaments de lʼarquitecte i la seva visió global del territori, sʼha proposat realitzar la darrera jornada, el dia 1 de febrer, a la localitat de Manlleu (Osona), per tal de canviar el pla dʼanàlisi i introduir una visió comparativa entre les grans ciutats i les localitats més petites.
Les diferents activitats tindran lloc els dies 30 i 31 de gener a lʼAula Magna de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i el dia 1 de febrer es traslladaran al Museu del Ter de Manlleu (Osona).
Per a més informació, consulteu el programa de les jornades.