Luigi Ferrajoli i Luciano Vandelli, investits doctors honoris causa per la UB

Per una criminologia crítica

Iñaki Rivera ha iniciat el seu discurs recordant generacions anteriors dʼinvestigadors i activistes dels drets humans i, concretament, homenatjant el paper que ha tingut en aquest àmbit Luigi Ferrajoli, així com el catedràtic de la Facultat de Dret de la UB Roberto Bergalli. Després de repassar diversos moments de lʼevolució de la criminologia, ha apuntat que el procés dʼadaptació a lʼespai europeu dʼeducació superior podria ser propici a una criminologia no subordinada al dret penal, sinó enriquida per altres coneixements, «com són les categories sociològiques de la memòria, el dany social i la violència estructural». Ha defensat «una criminologia global dʼalt contingut crític», enfocada «en la criminalitat dels poderosos, dels mercats sense regles, de la destrucció de la naturalesa, de la pauperització dʼàmplies capes de la societat, de la situació desesperada dels migrants, refugiats i dissidents perseguits per les seves conviccions socials i polítiques, dels crims dʼestat, de la tortura i de la violència institucional».

El professor Ferrajoli ha reprès en el seu discurs la idea dʼIñaki Rivera dʼuna «criminologia crítica global» per abordar les violacions sistemàtiques i estructurals de la llei que han estat possibles per lʼabsència dʼuna esfera pública a lʼaltura dels actuals poders econòmics i financers globals. Ha enumerat aquestes violacions sistemàtiques dels drets: els morts de fam i de set, les víctimes de la desigualtat i la pobresa, les devastacions ambientals o els centenars de milers dʼéssers humans obligats a fugir de les guerres i la misèria «provocades per les polítiques dels països més forts».

Ferrajoli ha defensat una criminologia científica que concebi com a crims, «a banda dels fets més greus castigats com a delictes pel dret penal, també els fenòmens polítics, econòmics i socials, que, tot i que no siguin atribuïbles a la responsabilitat penal de persones singulars, contrasten amb principis constitucionals elementals formulats a les múltiples cartes i convencions sobre els drets i sobre els béns fonamentals de què estan dotats els nostres ordenaments». Ha argumentat la necessitat dʼanomenar «crims del sistema» aquestes violacions dels drets, i ha denunciat que el problema de base és «el caràcter encara local de la política i del dret» enfront lʼactual globalització de lʼeconomia: «Sʼha produït una abdicació de la política en el seu paper de govern de lʼeconomia i de garantia dels drets socials». La resposta seria «desenvolupar una dimensió nova i inajornable del constitucionalisme, la democràcia  i del garantisme, més enllà del localisme estret de la política de les nostres democràcies nacionals».

Defensa del diàleg

Tomàs Font ha afirmat que les aportacions de Luciano Vandelli han permès comprendre les raons de la configuració territorial, autonòmica i local dels països del sud dʼEuropa. Lʼobra del jurista italià, ha afirmat, «ha tingut una decisiva influència pràctica i real en la construcció i el desenvolupament efectiu de lʼestat de les autonomies, per descomptat a Itàlia, però també —i de manera molt rellevant— al nostre país». A continuació, ha glossat la influència de Vandelli entre els acadèmics espanyols, que ha qualificat de «senzillament formidable», i la seva important relació amb la UB. Ha destacat de Vandelli «el seu decidit europeisme, la seva convicció dʼuna Europa forta, però democràtica i territorialment articulada, que no sigui només una Europa dels estats, sinó també dels territoris, de les regions i de les ciutats, de les universitats, per ser, en fi, una Europa dels ciutadans.»

El professor Vandelli ha centrat la seva intervenció al voltant del concepte de diàleg. «El diàleg suposa que cada part, incloent-hi la que es troba en una posició de poder, es posi en un pla horitzontal, des dʼon pugui escoltar les raons de lʼaltre», ha dit. Ha ressaltat la importància creixent del diàleg en diversos àmbits del dret públic: «En suma, la tesi que us voldria proposar és que les transformacions radicals del dret públic, i especialment del dret administratiu, els últims cinquanta anys (és a dir, dʼençà que vaig començar a dedicar-me a lʼestudi del dret), en gran mesura es poden relacionar precisament amb la irrupció en lʼordenament —o, més ben dit, en els ordenaments, com veurem— del diàleg». Vandelli ha parlat del diàleg entre institucions, tant a escala internacional com entre autonomies territorials dins dʼun estat.

«Com ja hem vist, el diàleg entre poders públics i ciutadans, el diàleg europeu i global, el diàleg entre poders de lʼestat, entre poder central i autonomies, totes aquestes formes de diàleg estan fixades en els principis fonamentals de les nostres cartes constitucionals, en les nostres lleis, en els nostres ordenaments», ha remarcat Vandelli, per preguntar-se tot seguit si aquesta presència del diàleg en la legislació «ha arrelat en lʼesperit dels pobles, en lʼesperit del nostre temps». «Certament, el diàleg troba en les normes principis, modalitats, instruments. Tanmateix, traduir aquests principis, modalitats, instruments en una realitat concreta dins del funcionament dels nostres sistemes es presenta, des de diversos perfils, com un objectiu. Un objectiu que requereix el compromís de tothom, institucions i ciutadans, perquè el diàleg transformi realment el funcionament de les nostres institucions, perquè canviï de debò les relacions entre les institucions i la societat», ha dit el jurista al final del seu parlament. 

El discurs del rector Joan Elias ha girat al voltant dʼEuropa. Ha constatat que Europa «ha estat lʼeix de lʼactivitat acadèmica i innovadora» dels professors Ferrajoli i Vandelli. En aquesta línia ha defensat que les universitats han de «contribuir dʼuna manera responsable al desenvolupament dʼEuropa, amb una visió integradora, oberta i inclusiva; el coneixement no té límits geogràfics ni polítics». El rector ha apostat per una «societat global» i ha esmentat dos projectes de la UB que responen a aquesta finalitat: la participació en lʼAgenda 2030 de les Nacions Unides i la creació de Charm-EU, el projecte dʼuniversitat europea conjunt entre les universitats de Loránd Eötvös (Budapest), el Trinity College de Dublín, la Universitat dʼUtrecht i la Universitat de Montpeller.

En el decurs de lʼacte, s'han lliurat els premis extraordinaris de màster del curs 2016-2017. 

Luigi Ferrajoli (Florència, 1940) ha contribuït de manera important a reformular lʼestudi del dret a partir del reconeixement dels drets humans com a pilar fonamental dʼuna teoria de la democràcia. Catedràtic de la Universitat de Roma III, ha aprofundit a bastament en la relació entre democràcia i dret i entre dret i raó. Ferrajoli proposa al llarg de la seva obra una transformació democràtica, i amb aquest objectiu abasta aspectes de la filosofia del dret però també dʼun constitucionalisme fort del qual es derivin determinades polítiques socials i penals. Això es completa amb la seva aposta per una criminologia dʼarrel sociològica i no supeditada a les ciències penals. Posteriorment a la investidura, els dies 30 i 31 de gener la Facultat de Dret acollirà unes jornades internacionals en homenatge a Luigi Ferrajoli en què es tractaran temes com ara la pràctica de la tortura per part de les forces de seguretat o les llibertats públiques i el garantisme.

Luciano Vandelli (Bolonya, 1946), catedràtic de la Universitat de Bolonya, ha dut a terme una extensa i profunda anàlisi jurídica del sistema institucional públic, constitucional i administratiu dels països de lʼEuropa continental de tradició napoleònica. Va ser el primer autor que va publicar un estudi complet sobre el sistema autonòmic establert per la Constitució espanyola del 1978. Les aportacions de Vandelli han permès comprendre les raons profundes de lʼactual configuració territorial, autonòmica i local dels països del sud dʼEuropa, així com les possibilitats i estratègies per a la seva reforma basades en lʼestreta relació entre autonomia i democràcia. Ha estat un pont fonamental entre juristes espanyols i italians. Concretament, ha mantingut unes relacions estretes amb la Universitat de Barcelona, que sʼhan traduït en lʼorganització conjunta de congressos i jornades acadèmiques i en lʼimpuls del primer acord per posar en marxa el programa Erasmus entre les facultats de Dret de la UB i de la Universitat de Bolonya, a partir del qual es va estendre la col·laboració a altres facultats i universitats. De fet, aquesta col·laboració va cristal·litzar en la investidura com a doctor honoris causa per la UB lʼany 1989 de Fabio Roversi Monaco, aleshores rector de la Universitat de Bolonya i mestre de Vandelli. La Facultat de Dret va acollir el dilluns 28 de gener un col·loqui internacional en homenatge a Luciano Vandelli en el qual acadèmics espanyols i italians van debatre sobre les reformes territorials i institucionals a Espanya i a tot Europa.