LʼObservatori de Bioètica i Dret de la UB es posiciona contra la gestació per substitució en un nou document

El document defineix la gestació per substitució com el procés que «permet que una parella, o una persona sola, pugui tenir un fill mitjançant la col·laboració dʼuna dona gestant, que es compromet a sotmetreʼs a tècniques de reproducció assistida a fi de quedar embarassada i a lliurar la criatura que neixi als comitents, o bé a canvi dʼuna contraprestació econòmica o bé de manera gratuïta». El document apunta els diversos marcs legislatius internacionals que hi ha actualment sobre la qüestió. A Europa, la gestació per substitució només sʼadmet expressament al Regne Unit, Grècia i Portugal; a la resta de països hi ha la prohibició expressa o la no regulació. Pel que fa a lʼEstat espanyol, «no existeix expressament una prohibició, sinó una declaració de nul·litat del contracte, amb la qual cosa la dona gestant és la mare a tots els efectes legals». Atesos els impediments legals que hi ha a Espanya, i en general a Europa, algunes persones viatgen a altres països on la gestació per substitució és legal. Un cop tornen amb el nadó, es troben amb dificultats legals perquè es reconegui el vincle de filiació, si bé els tribunals poden admetre aquest vincle en virtut del principi de protecció de lʼinterès del menor. Davant aquestes pràctiques, el document adverteix que «no és recomanable acabar acceptant la política dels fets consumats», atès que això contribuiria a normalitzar una conducta socialment qüestionada.

LʼOBD afirma que la gestació per substitució «genera nombrosos dubtes sobre els drets de la gestant, així com sobre la situació dʼexplotació de les dones». «No és una tècnica de reproducció assistida com les altres, perquè exigeix la participació dʼuna dona en un projecte reproductiu aliè que és, quantitativament i qualitativament, diferent de qualsevol altra col·laboració reproductiva», explica el text. Sʼassenyala que aquesta pràctica comporta «estar embarassada intentant no implicar-se, ni psicològicament ni emocionalment, i renunciant, després, a tot vincle personal, afectiu i jurídic amb el nascut». Els autors del document exposen que la gestació per substitució produeix una instrumentalització o cosificació de la dona, i que no tota relació humana «ha de ser dirigida per la dinàmica del mercat». En aquest sentit, adverteixen del risc dʼexplotació de dones vulnerables en països pobres o en vies de desenvolupament. Davant lʼargument que si la dona atorga el seu consentiment voluntari per ser mare gestant no hi ha explotació, els autors apunten que «la possibilitat dʼelecció individual ve determinada per la posició que hom ocupa en el mercat». Es recorda el principi que lʼésser humà i les seves parts no han de ser objecte de lucre i que, atès que hi ha un mercat molt lucratiu de milers de milions dʼeuros al voltant de la gestació per substitució, «cal prendre mesures perquè certs aspectes de la vida reproductiva no sʼorganitzin com a meres relacions de comerç».

Si malgrat tots aquests arguments, el poder legislatiu espanyol aprova una llei que admeti la gestació per substitució, el document proposa tota una sèrie de garanties mínimes que hauria de complir la legislació. Caldria un control judicial i hauria de ser una pràctica gratuïta, de manera que sʼimpedís el lucre de les agències intermediàries. Igualment, la dona gestant hauria de poder revocar el seu consentiment en qualsevol moment del procés, fins al cap dʼunes setmanes després del naixement.

El document està coordinat per les professores de la UB María Casado i Mónica Navarro Michel, i forma part de la col·lecció de Bioètica dʼEdicions UB, que ha obtingut el Segell de Qualitat en Edició Acadèmica (CEA-APQ) que atorguen lʼAgència Nacional dʼAvaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA) i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).