Lʼenterrament de gossos va ser un ritual funerari habitual de les poblacions neolítiques del nord-est de la Península fa 6.000 anys
Coincidint amb lʼestabliment de la cultura dels sepulcres de fossa (4200-3600 aC), provinent del sud dʼEuropa, les comunitats neolítiques del nord-est de la península Ibèrica van iniciar una activitat cerimonial relacionada amb el sacrifici i lʼenterrament de gossos. Lʼelevat nombre de casos registrats a Catalunya indica que va ser una pràctica generalitzada i evidencia lʼestreta relació que va existir entre aquests animals i els humans, que a més dʼenterrar-los al seu costat, els van alimentar amb una dieta molt similar a la seva.
Coincidint amb lʼestabliment de la cultura dels sepulcres de fossa (4200-3600 aC), provinent del sud dʼEuropa, les comunitats neolítiques del nord-est de la península Ibèrica van iniciar una activitat cerimonial relacionada amb el sacrifici i lʼenterrament de gossos. Lʼelevat nombre de casos registrats a Catalunya indica que va ser una pràctica generalitzada i evidencia lʼestreta relació que va existir entre aquests animals i els humans, que a més dʼenterrar-los al seu costat, els van alimentar amb una dieta molt similar a la seva.
Així ho conclou una recerca liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) que aporta dades noves per descriure i interpretar la presència de gossos en espais sagrats i funeraris del neolític mitjà a la península Ibèrica. Lʼestudi, publicat a Journal of Archaeological Science: Reports, aprofundeix en la relació dels humans amb aquests animals.
En el treball sʼhan estudiat les restes de vint-i-sis exemplars de gossos trobats en estructures funeràries de quatre jaciments i necròpolis de la província de Barcelona. A més, sʼha fet lʼanàlisi isotòpica de divuit dels animals per establir si la relació amb els seus probables propietaris comportava altres aspectes, com el control de la dieta.
Els gossos tenien entre un mes i sis anys, amb un predomini dʼexemplars dʼentre dotze i divuit mesos, i eren de mides homogènies, entre els 40 i els 50 centímetres dʼalçada en la creu. Majoritàriament van ser enterrats en tombes circulars, juntament amb els humans o entre ells, tot i que també se nʼhan trobat alguns de separats en tombes properes i, en un cas, a lʼentrada de la cambra mortuòria. Els esquelets estaven semicomplets i en connexió anatòmica —només un era complet, al costat dʼun infant—, sense fractures o marques de manipulació per lʼevisceració o lʼescorxament, ni indicis de presència de depredadors.
«La selecció de cadells i exemplars joves fins a un any suggereix una intencionalitat en el sacrifici. Tot i que es podria pensar en un consum humà, el fet que els enterressin al costat o a prop dʼhumans apunta a un dipòsit intencionat i a una relació directa amb la mort i el ritual funerari», explica Silvia Albizuri, investigadora del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB i primera autora de lʼarticle. «Aquesta hipòtesi és consistent, a més, amb el fet de trobar-se en una zona dʼinfluència cultural que confereix un valor simbòlic al gos en aquest període, com és el sud de França o el nord dʼItàlia».
Dieta rica en cereals i verdures, gestionada pels humans
Lʼestudi isotòpic de les restes i la seva comparació amb els dels humans i dʼaltres herbívors dels jaciments indica que la dieta de la majoria dels exemplars era mixta i molt semblant a la humana, amb una elevada presència de cereals, com el blat, i de verdures. En dos cadells i dos adults, lʼalimentació va ser predominantment vegetariana, i en pocs casos va ser rica en proteïna animal.
«Aquestes dades reflecteixen una convivència molt propera entre gossos i humans i, molt probablement, la preparació específica de la seva alimentació, que es fa evident en els casos dʼuna dieta únicament vegetal. Possiblement ho farien per alliberar-los del temps que haurien dʼhaver dedicat a obtenir aliment i així controlar millor el seu rendiment en les tasques de vigilància. Aquesta gestió també explicaria lʼhomogeneïtat de la mida dels exemplars», indica Eulàlia Subirà, investigadora del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB.
Uns animals poc estudiats
La presència de gossos en estructures prehistòriques de deixalles no és habitual, la qual cosa els converteix en un grup poc conegut dins de les espècies domèstiques. Més escassa és encara la seva presència en tombes. Per això es pot considerar excepcional la troballa dʼesquelets en connexió anatòmica com els que s'han analitzat en aquest treball.
A la península Ibèrica sʼhan trobat casos més antics dʼenterraments individuals aïllats, però només sʼhan documentat amb posterioritat com una pràctica generalitzada relacionada amb el ritual funerari. Aquest ritual es va estendre i allargar durant centenars dʼanys, fins a lʼedat del ferro.
També són escassos els estudis sobre l'alimentació d'aquests animals, amb alguns casos de dietes mixtes identificats a França, Anatòlia i la Xina. «Recentment sʼha vist que els gossos tenen deu gens amb una funció clau per a la digestió de midó i greix, que els permetria assimilar els carbohidrats amb més eficiència que al seu ancestre, el llop. El nostre estudi ajuda a concloure que durant el neolític es van incloure diversos vegetals en la seva alimentació», assenyala Eulàlia Subirà.
La recerca també permet reforçar la idea que els gossos van tenir un paper molt important en lʼeconomia de les poblacions neolítiques, guardant ramats o vigilant els assentaments. Potser aquesta relació vital els va convertir en companys també en la mort, o bé en símbols en els rituals funeraris, conclouen els investigadors en lʼarticle.
Lʼequip de recerca participant en lʼestudi està format pels arqueozoòlegs Silvia Albizuri i Jordi Nadal (SERP-UB), Patrícia Martín (IPHES i SERP), Juan Francisco Gibaja (Institut Milà i Fontanals, IMF-CSIC), Araceli Martín Cólliga (Servei dʼArqueologia i Paleontologia de Catalunya), Xavier Esteve, Xavier Oms (SERP-UB), Miquel Martí, Roser Pou, i pels biòlegs Eulàlia Subirà i Diego López-Onaindia (UAB).
Referència de l'article:
Albizuri, S.; Nadal, J.; Martín, P.; Gibaja, J. F.; Martín Cólliga, A.; Esteve, X.; Oms, X.; Martí, M.; Pou, R.; López-Onaindia, D., i Subirà, M. E. «Dogs in funerary contexts during the Middle Neolithic in the northeastern Iberian Peninsula (5th-early 4th millennium BCE)». Journal of Archaeological Science: Reports, abril de 2019.