Notícies
Inici  >  Notícies > L’enterrament de gossos va ser un ritual funerari habitual de les poblacions...

L’enterrament de gossos va ser un ritual funerari habitual de les poblacions neolítiques del nord-est de la Península fa 6.000 anys

Principals jaciments arqueològics i necròpolis de Catalunya amb enterraments de gossos.

Principals jaciments arqueològics i necròpolis de Catalunya amb enterraments de gossos.

A dalt, restes de gos adult en connexió anatòmica parcial de La Serreta. A sota, gos en connexió anatòmica situat entre esquelets humans, de la necròpolis Bòbila Madurell.

A dalt, restes de gos adult en connexió anatòmica parcial de La Serreta. A sota, gos en connexió anatòmica situat entre esquelets humans, de la necròpolis Bòbila Madurell.

13/02/2019

Recerca

Coincidint amb l’establiment de la cultura dels sepulcres de fossa (4200-3600 aC), provinent del sud d’Europa, les comunitats neolítiques del nord-est de la península Ibèrica van iniciar una activitat cerimonial relacionada amb el sacrifici i l’enterrament de gossos. L’elevat nombre de casos registrats a Catalunya indica que va ser una pràctica generalitzada i evidencia l’estreta relació que va existir entre aquests animals i els humans, que a més d’enterrar-los al seu costat, els van alimentar amb una dieta molt similar a la seva.

Així ho conclou una recerca liderada per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB) que aporta dades noves per descriure i interpretar la presència de gossos en espais sagrats i funeraris del neolític mitjà a la península Ibèrica. L’estudi, publicat a Journal of Archaeological Science: Reports, aprofundeix en la relació dels humans amb aquests animals.

En el treball s’han estudiat les restes de vint-i-sis exemplars de gossos trobats en estructures funeràries de quatre jaciments i necròpolis de la província de Barcelona. A més, s’ha fet l’anàlisi isotòpica de divuit dels animals per establir si la relació amb els seus probables propietaris comportava altres aspectes, com el control de la dieta.

Els gossos tenien entre un mes i sis anys, amb un predomini d’exemplars d’entre dotze i divuit mesos, i eren de mides homogènies, entre els 40 i els 50 centímetres d’alçada en la creu. Majoritàriament van ser enterrats en tombes circulars, juntament amb els humans o entre ells, tot i que també se n’han trobat alguns de separats en tombes properes i, en un cas, a l’entrada de la cambra mortuòria. Els esquelets estaven semicomplets i en connexió anatòmica —només un era complet, al costat d’un infant—, sense fractures o marques de manipulació per l’evisceració o l’escorxament, ni indicis de presència de depredadors.

«La selecció de cadells i exemplars joves fins a un any suggereix una intencionalitat en el sacrifici. Tot i que es podria pensar en un consum humà, el fet que els enterressin al costat o a prop d’humans apunta a un dipòsit intencionat i a una relació directa amb la mort i el ritual funerari», explica Silvia Albizuri, investigadora del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB i primera autora de l’article. «Aquesta hipòtesi és consistent, a més, amb el fet de trobar-se en una zona d’influència cultural que confereix un valor simbòlic al gos en aquest període, com és el sud de França o el nord d’Itàlia».

 

Dieta rica en cereals i verdures, gestionada pels humans

L’estudi isotòpic de les restes i la seva comparació amb els dels humans i d’altres herbívors dels jaciments indica que la dieta de la majoria dels exemplars era mixta i molt semblant a la humana, amb una elevada presència de cereals, com el blat, i de verdures. En dos cadells i dos adults, l’alimentació va ser predominantment vegetariana, i en pocs casos va ser rica en proteïna animal.

«Aquestes dades reflecteixen una convivència molt propera entre gossos i humans i, molt probablement, la preparació específica de la seva alimentació, que es fa evident en els casos d’una dieta únicament vegetal. Possiblement ho farien per alliberar-los del temps que haurien d’haver dedicat a obtenir aliment i així controlar millor el seu rendiment en les tasques de vigilància. Aquesta gestió també explicaria l’homogeneïtat de la mida dels exemplars», indica Eulàlia Subirà, investigadora del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB.

 

Uns animals poc estudiats

La presència de gossos en estructures prehistòriques de deixalles no és habitual, la qual cosa els converteix en un grup poc conegut dins de les espècies domèstiques. Més escassa és encara la seva presència en tombes. Per això es pot considerar excepcional la troballa d’esquelets en connexió anatòmica com els que s'han analitzat en aquest treball.

A la península Ibèrica s’han trobat casos més antics d’enterraments individuals aïllats, però només s’han documentat amb posterioritat com una pràctica generalitzada relacionada amb el ritual funerari. Aquest ritual es va estendre i allargar durant centenars d’anys, fins a l’edat del ferro.

També són escassos els estudis sobre l'alimentació d'aquests animals, amb alguns casos de dietes mixtes identificats a França, Anatòlia i la Xina. «Recentment s’ha vist que els gossos tenen deu gens amb una funció clau per a la digestió de midó i greix, que els permetria assimilar els carbohidrats amb més eficiència que al seu ancestre, el llop. El nostre estudi ajuda a concloure que durant el neolític es van incloure diversos vegetals en la seva alimentació», assenyala Eulàlia Subirà.

La recerca també permet reforçar la idea que els gossos van tenir un paper molt important en l’economia de les poblacions neolítiques, guardant ramats o vigilant els assentaments. Potser aquesta relació vital els va convertir en companys també en la mort, o bé en símbols en els rituals funeraris, conclouen els investigadors en l’article.

L’equip de recerca participant en l’estudi està format pels arqueozoòlegs Silvia Albizuri i Jordi Nadal (SERP-UB), Patrícia Martín (IPHES i SERP), Juan Francisco Gibaja (Institut Milà i Fontanals, IMF-CSIC), Araceli Martín Cólliga (Servei d’Arqueologia i Paleontologia de Catalunya), Xavier Esteve, Xavier Oms (SERP-UB), Miquel Martí, Roser Pou, i pels biòlegs Eulàlia Subirà i Diego López-Onaindia (UAB).

 

Referència de l'article:

Albizuri, S.; Nadal, J.; Martín, P.; Gibaja, J. F.; Martín Cólliga, A.; Esteve, X.; Oms, X.; Martí, M.; Pou, R.; López-Onaindia, D., i Subirà, M. E. «Dogs in funerary contexts during the Middle Neolithic in the northeastern Iberian Peninsula (5th–early 4th millennium BCE)». Journal of Archaeological Science: Reports, abril de 2019.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona