Elias Rogent, arquitecte de la Barcelona moderna
Aquest dijous, 21 de febrer, a les 18.30 h, tindrà lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric la presentació del llibre Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, editat per Ramon Dilla Martí i Maria Torras Freixa. Lʼobra destaca el paper cabdal que va tenir aquest polifacètic arquitecte en lʼexpansió urbanística de lʼEixample barceloní al segle XIX. El volum recull diverses aportacions que, principalment, giren a lʼentorn de dos edificis tan singulars i simbòlics com són el Seminari Conciliar (1879-1882) i la Universitat de Barcelona (1863-1871). Conduirà l'acte Estanislau Roca, vicerector d'Infraestructures i Arquitectura de la UPC, i hi intervindran Jordi Rogent, arquitecte i besnet d'Elias Rogent; Josep Maria Turull, rector de la basílica de la Sagrada Família; Salvador Garcia Fortes, vicerector dʼArts, Cultura i Patrimoni de la UB, i el rector de la Universitat, Joan Elias, així com els editors del llibre.
Aquest dijous, 21 de febrer, a les 18.30 h, tindrà lloc a lʼAula Magna de lʼEdifici Històric la presentació del llibre Elias Rogent i Barcelona. Arquitectura, patrimoni i restauració, editat per Ramon Dilla Martí i Maria Torras Freixa. Lʼobra destaca el paper cabdal que va tenir aquest polifacètic arquitecte en lʼexpansió urbanística de lʼEixample barceloní al segle XIX. El volum recull diverses aportacions que, principalment, giren a lʼentorn de dos edificis tan singulars i simbòlics com són el Seminari Conciliar (1879-1882) i la Universitat de Barcelona (1863-1871). Conduirà l'acte Estanislau Roca, vicerector d'Infraestructures i Arquitectura de la UPC, i hi intervindran Jordi Rogent, arquitecte i besnet d'Elias Rogent; Josep Maria Turull, rector de la basílica de la Sagrada Família; Salvador Garcia Fortes, vicerector dʼArts, Cultura i Patrimoni de la UB, i el rector de la Universitat, Joan Elias, així com els editors del llibre.
El volum proposa una nova anàlisi, àmplia i transversal, de la figura dʼElias Rogent a partir de les seves facetes com a arquitecte, docent i restaurador. Per això, destaca dues de les seves obres fonamentals: la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona. Lʼestudi ha estat abordat des de les disciplines més diverses, com ara lʼarquitectura, el disseny, lʼart, la historiografia, la restauració i lʼurbanisme.
Elias Rogent i Amat (Barcelona, 1821-1897) va ser professor, teòric, historiador, restaurador i arquitecte. Interessat pel passat medieval del país, és considerat el primer arquitecte romàntic català i va formar part de lʼescola dʼarquitectura catalana que va iniciar el camí cap al modernisme. Va ser director de lʼEscola Provincial dʼArquitectura de Barcelona, en la qual van col·laborar docents de prestigi com Lluís Domènech i Montaner i es van formar alguns dels protagonistes de lʼarquitectura catalana modernista, com Antoni Gaudí o Josep Puig i Cadafalch.
Dins del llegat de Rogent destaca la presó de Mataró (1858), primera de lʼEstat espanyol construïda segons el sistema panòptic; els Magatzems Generals de Comerç del port de Barcelona (1877), primer edifici totalment dʼobra vista; un projecte no realitzat de Capitania General; els xalets del marquès de Salamanca als jardinets del passeig de Gràcia, i, per al mateix client, més de seixanta habitatges a Madrid, a lʼanomenat barri de Salamanca, bastits amb mà dʼobra catalana. Va ser director de les obres de lʼExposició Universal del 1888 i va fer nombrosos projectes de restauració de monuments, entre els quals destaquen el de Santa Maria de Ripoll (1886), el de la catedral de Tarragona, en col·laboració amb August Font (1884, no realitzat), i el del monestir de Sant Cugat del Vallès.
La publicació recull les aportacions de gairebé una trentena dʼespecialistes que van participar en les jornades científiques sobre Rogent el juny del 2017, en les quals van intervenir acadèmics i professionals de les principals institucions culturals del país. El llibre articula els capítols al voltant de tres qüestions fonamentals en la trajectòria dʼElias Rogent: Arquitectura, que analitza diversos dels seus projectes; Col·leccions, tresors i patrimoni, que fa palesa la importància de lʼEdifici Històric de la UB i del Seminari Conciliar com a conjunts patrimonials i simbòlics profundament immersos en el teixit històric, social i cultural de Barcelona, i La Restauració del passat i les seves identitats, que se centra en lʼaspecte dʼarquitecte restaurador de Rogent. El llibre acaba amb un apartat de fonts documentals i una àmplia bibliografia.
L'edició d'aquest volum forma part del pla de revalorització del patrimoni universitari impulsat pel Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni de la UB, conscient de la importància de lʼEdifici Històric com a bé cultural dʼinterès nacional. Per tal de fomentar lʼestudi del patrimoni material i immaterial de la institució, aquesta publicació sʼintegra en la col·lecció dʼArt i Patrimoni, creada recentment dins de la línia editorial dʼEdicions de la UB per aplegar els estudis sobre el llegat cultural universitari. Dʼaquesta manera, les futures aportacions quedaran recollides en una mateixa col·lecció, que enriquirà el coneixement i posarà en valor la llarga tradició dʼuna universitat que sʼacosta als sis segles dʼhistòria.
Properament tindrà lloc la presentació de lʼAny Vallmitjana, promogut per la Universitat de Barcelona i el Seminari Conciliar de Barcelona. Aquesta efemèride girarà a lʼentorn de lʼextensa producció dels germans escultors Agapit i Venanci Vallmitjana com a precursors de lʼescultura catalana moderna, i promocionarà unes noves jornades científiques i un seguit dʼactivitats de caràcter divulgatiu al llarg de tot lʼany 2019.
Ramon Dilla Martí és doctor en Història de lʼArt per la Universitat de Barcelona, amb una tesi cum laude dedicada a la imatge de sant Ramon de Penyafort, premi extraordinari de doctorat del curs 2016-2017. Després de diversos treballs dedicats a la catalogació de monuments romànics catalans, la seva recerca acadèmica se centra en lʼanàlisi de la imatge sacra i profana durant l`època moderna, terreny en què ha publicat diversos articles dedicats a la iconografia mercedària, martirial i taumatúrgica. Actualment és tècnic de cultura i patrimoni de la Universitat de Barcelona, àmbit en el qual coordina diversos projectes de recerca vinculats al patrimoni universitari.
Maria Torras Freixa és doctora en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, amb una tesi dedicada a la formació i el desenvolupament de la ciutat antiga de Teotihuacan, a Mèxic. La seva recerca acadèmica se centra en la planificació urbana, lʼarquitectura i els canvis sociopolítics que van tenir lloc en el marc dʼaquest assentament. Les seves contribucions han estat presentades en diversos congressos nacionals i internacionals i s'han publicat com a capítol de llibre. Actualment, col·labora en diversos projectes vinculats al patrimoni universitari, a més dʼexercir com a investigadora independent.