David contra Goliat: el catedràtic Narcís Prat narra la seva experiència com a pèrit en judicis sobre delictes ecològics
«¿Cómo dice? ¿Que el río baja de color de leche?», és la frase contundent que obre un dels capítols del llibre Andanzas y desventuras de un ecólogo en los juzgados del “reyno”, una nova publicació de Narcís Prat, catedràtic dʼEcologia a la Facultat de Biologia de la UB, que relata la seva experiència com a pèrit del fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un centenar de judicis relacionats amb delictes ecològics. En el nou títol, publicat per lʼeditorial Milenio, Narcís Prat descriu la seva participació com a ecòleg en judicis sobre delictes mediambientals, especialment abocaments de contaminants als rius, del 1989 al 2001.
«¿Cómo dice? ¿Que el río baja de color de leche?», és la frase contundent que obre un dels capítols del llibre Andanzas y desventuras de un ecólogo en los juzgados del “reyno”, una nova publicació de Narcís Prat, catedràtic dʼEcologia a la Facultat de Biologia de la UB, que relata la seva experiència com a pèrit del fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en un centenar de judicis relacionats amb delictes ecològics. En el nou títol, publicat per lʼeditorial Milenio, Narcís Prat descriu la seva participació com a ecòleg en judicis sobre delictes mediambientals, especialment abocaments de contaminants als rius, del 1989 al 2001.
Lʼautor presentarà el nou llibre aquest dimecres, 27 de febrer, en el marc dʼun ecocafè (12.15 h), un espai de debat i reflexió sobre temes mediambientals que organitza la Secció dʼEcologia del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.
Pura casualitat: un ecòleg en el món de la justícia mediambiental
Amb un estil divulgatiu —hi abunden les anècdotes personals i el sentit de lʼhumor—, lʼautor combina les explicacions sobre el funcionament intern del món jurídic amb el coneixement científic sobre els factors que causen episodis de contaminació en els rius i el seu impacte sobre el medi natural.
En concret, Narcís Prat recorda els seus inicis en el món dels judicis per temàtiques ambientals —«a ser perito llegué por pura casualidad»— en un moment en què totes les causes per delicte ecològic es basaven en un únic article del Codi penal, el 347 bis, i la sensibilització social era encara mínima. En aquella època, els eixos de referència del món de la jurisdicció mediambiental eren una gran permissivitat davant lʼactivitat industrial i la falta de mitjans tècnics i professionals. Com a resultat, les multes al sector empresarial eren a títol anecdòtic i se solia arribar a solucions pactades (el conegut pla de descontaminació gradual).
«Nadie tenía mucha idea de lo que había que hacer, ni los jueces, ni el fiscal ni los abogados defensores, y los conocimientos de temas ambientales de esos profesionales eran tan amplios como los míos en derecho», recorda en el llibre Narcís Prat, que és catedràtic del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la Facultat de Biologia, i un dels experts més destacats a tot el país en lʼàmbit de lʼecologia dels rius.
«Cuando le pregunté al fiscal —continua el relat— cómo había que hacer los informes y con qué medios contaba, me dijo que yo mismo, que los informes los hiciera como yo juzgara oportuno hacerlos y que de medios materiales para hacerlos, pues los que yo pudiera conseguir».
El Dr. Prat i el «reyno»
Durant més dʼuna dècada, lʼautor va participar en múltiples casos judicials de diferents tipologies —abocaments, adob de pells, detergents, dissolvents, escorxadors, laboratoris, papereres, tèxtils, aigües residuals—, que en el llibre es descriuen com una autèntica lluita de David contra Goliat. «Según ellos yo era un enemigo del progreso por la interpretación exigente y restrictiva de la norma del delito ecológico. Con mis peritajes lo único que hacía era obligar a que las empreses cerraran sus plantas».
En altres capítols, Prat també recorda la importància del treball en equip amb altres pèrits ambientals, experts i representants del món de la judicatura —«Dr. Prat, hoy no nos ha hablado del amonio»— que han contribuït amb la seva activitat professional «a que los ríos del “reyno” estén hoy un poco más limpios que antes».
Narcís Prat és un dels membres fundadors de la Fundació Nova Cultura de lʼAigua i ha contribuït activament a definir un nou model de gestió de lʼaigua a tot lʼEstat. Director de múltiples projectes de recerca, va ser el primer director del Grup de Recerca Freshwater Ecology and Management (FEHM) —adscrit a lʼInstitut de Recerca de l'Aigua (IdRA) de la UB— i ha estat assessor de lʼAgència Catalana de lʼAigua, entre altres càrrecs. Va ser el coordinador del projecte europeu LIFE TRivers, dedicat a lʼestudi de lʼestat ecològic dels rius temporals dʼacord amb els objectius de la Directiva marc de lʼaigua (DMA) de la Unió Europea. En lʼactualitat, les seves línies de recerca continuen dins el grup de recerca FEHM, que ara lidera la professora a Núria Bonada, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'Institut de Recerca de Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio).
Prat és responsable del projecte de ciència ciutadana RiuNeT, una eina interactiva per conèixer millor els ecosistemes fluvials que ha rebut el Premi Medi Ambient 2017 de la Generalitat de Catalunya en la categoria de millor iniciativa, així com el Premi Antoni Caparrós, del Consell Social de la UB, al millor projecte de transferència de coneixement, tecnologia i innovació.