Una obra aprofundeix en el paper de les dones a lʼantiga Mesopotàmia

Justel i Garcia Ventura van sol·licitar a reconeguts experts, tant nacionals com internacionals, que contribuïssin en aquesta obra amb articles de la seva àrea dʼespecialització. El llibre resultant recull diferents col·laboracions sobre el paper que van exercir les dones en les primeres civilitzacions que van usar lʼescriptura, i mostra que hi havia multitud de situacions diferents i que, en certes condicions, les dones van gaudir dʼun alt grau dʼindependència. «Creiem que és important publicar una obra com aquesta, perquè permet fer accessible recerca de primer nivell a un públic que fins ara no sʼhi havia pogut acostar fàcilment, tant per la llengua com per lʼespecialització dels continguts», afirma Garcia Ventura.

Tal com es desprèn de les diverses contribucions del llibre, la societat mesopotàmica antiga era marcadament patriarcal. En general, les dones quedaven relegades a un segon pla, i el pare, el marit o els germans actuaven moltes vegades en nom seu. Per exemple, el nombre de textos en què es testifica que una dona mesopotàmica comprava, venia, realitzava un contracte, etc., és comparativament molt baix respecte a les mateixes circumstàncies aplicades als homes. No obstant això, les fonts reflecteixen nombroses situacions especials en què, per una o altra raó, les dones gaudien de certa independència i capacitat dʼactuació política, jurídica i econòmica. Els textos cuneïformes ens parlen de dones mestres que redacten documents per a diferents persones, de reines que gestionen les seves pròpies administracions, de dones que tenen un paper destacat en la composició i interpretació de peces musicals a la cort, dʼaltres que decideixen desheretar familiars homes perquè no en tenen cura durant la vellesa, etc. Encara que siguin excepcions, aquestes dades susciten reflexions valuosíssimes en els camps de la història de les dones i en els estudis gènere. En qualsevol cas, també sʼobserva que aquestes societats patriarcals tendien a protegir grups vulnerables de població, com podien ser les vídues, les divorciades, les nenes, a més, és clar, de les persones pobres o els malalts. «El llibre ens permet constatar que les dones, de condicions socials variades, eren ben visibles en les fonts escrites, i que per tant la nostra mirada actual també ha de fer-les més visibles del que sovint ho han estat», conclou Garcia Ventura.

Civilitzacions diverses com la sumèria, la hitita, la babilònica o lʼassíria van habitar lʼantiga Mesopotàmia i les regions properes. En essència, aquest marc geogràfic es correspon amb els actuals països de lʼIraq, Síria, Israel, el Líban, Turquia i una part de lʼIran. Aquests pobles tenien en comú el fet que, per expressar per escrit les seves diferents llengües (sumeri, accadi, etc.), empraven el sistema cuneïforme, que consistia en la impressió de signes abstractes sobre tauletes de fang. Lʼescriptura cuneïforme va ser emprada des de finals del IV mil·lenni aC fins al segle I dC, per la qual cosa estem parlant de tres mil anys dʼhistòria durant els quals es van redactar, almenys, uns 300.000 textos de diferent naturalesa que sʼhan recuperat en diferents excavacions arqueològiques. 

Les diverses contribucions de Las mujeres en el Oriente cuneiforme estan dividides en diverses seccions temàtiques: la vida intel·lectual i cultural, la vida econòmica i jurídica, i la vida política. Així mateix, el llibre conté un complet índex de matèries i una introducció a càrrec dels editors, en la qual sʼexposen els aspectes historiogràfics del tema.