Notícies
Inici  >  Notícies > Trobada una mostra excepcional d’art paleolític protagonitzada per aus...

Trobada una mostra excepcional d’art paleolític protagonitzada per aus i éssers humans

Imatge de la troballa amb un calc de les figures gravades superposat a la peça.

Imatge de la troballa amb un calc de les figures gravades superposat a la peça.

Imatge de la peça.

Imatge de la peça.

D'esquerra a dreta: Jordi Nadal, Josep Maria Fullola, Pilar García Argüelles i Inés Domingo.

D'esquerra a dreta: Jordi Nadal, Josep Maria Fullola, Pilar García Argüelles i Inés Domingo.

11/03/2019

Recerca

Si és poc habitual trobar en l’art paleolític representacions d’escenes en comptes de figures individuals, encara ho és més que els protagonistes d’aquestes escenes siguin aus en lloc de mamífers com cabres, cérvols o cavalls. De fet, fins ara a Europa els prehistoriadors només havien localitzat tres escenes d’art paleolític compartides per aus i éssers humans. Ara, un article publicat a la revista L’Anthropologie explica com investigadors de la UB han trobat al jaciment de l’Hort de la Boquera (Margalef de Montsant, Priorat) una creació artística de fa 12.500 anys en la qual interactuen éssers humans i aus. Es tracta, a més, d’una escena pictòrica de trets força excepcionals: les figures semblen protagonitzar una narració sobre cacera i sobre maternitat. En el context català és una troballa cabdal, ateses les poques mostres d’art paleolític a Catalunya, i situa aquest territori dins els corrents de producció artística del paleolític superior a la Mediterrània.

La peça descoberta és una pedra calcària d’uns trenta centímetres de longitud en la qual es poden distingir dues figures humanes i dos ocells, que els investigadors han identificat com a grues. Des que es va trobar l’any 2011, la peça ha estat objecte de tots els processos de neteja, restauració i còpia en 3D necessaris per poder estudiar-la en profunditat. Les figures van ser gravades en el bloc de pedra amb un burí de sílex, formant una composició ben ordenada, en contraposició a altres peces del mateix període.

«Es tracta d’una de les poques escenes trobades fins ara que comencen a apuntar el naixement d’un art narratiu a Europa, i a més la temàtica és única, ja que combina al mateix temps una possible cacera amb una imatge de maternitat: una au amb la seva cria», explica la primera signant de l’article, la investigadora ICREA de la UB Inés Domingo. «En l’escena representada —continua l’experta—, les aus capten l’atenció de dues figures humanes, que les imiten i persegueixen. Encara que desconeixem el significat de l’escena per als habitants de la prehistòria, el que sí que ens diu la peça és que les aus no només van ser valorades com a preses de caça, sinó que també van tenir un valor simbòlic per a les societats paleolítiques europees», continua.

Segons els autors de l’article, tots ells membres del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB, «no hi ha dubte que ens trobem davant d’una fita excepcional de l’art rupestre paleolític europeu per la seva raresa, la seva excel·lent conservació i per les possibilitats de poder estudiar-la en un context general d’excavació que coneixem molt bé». A més d’Inés Domingo, també signen el treball els professors de Prehistòria de la UB Pilar García Argüelles i Jordi Nadal, directors de l’excavació de l’Hort de la Boquera; Josep Maria Fullola, director del SERP, i José L. Lerma i la investigadora Miriam Cabrelles, de la Universitat Politècnica de València, que han treballat en la reproducció en 3D de la peça.

L’art paleolític de la vall del Montsant


Les altres pintures rupestres amb éssers humans i ocells que s’havien localitzat fins ara a Europa són les del jaciment de Lascaux, un bastó perforat descobert a l’abric de Mège (Teyjat, Dordonya, França) i la plaqueta del gran caçador del jaciment de Gönnersdorf (Alemanya).


Els investigadors del SERP excaven des del 1979 la zona de la vall del Montsant, una àrea excepcional en troballes de l’època del final del paleolític superior. En concret, l’abric de l’Hort de Boquera s’excava des de l’any 1998 i ha proporcionat un nombrós conjunt d’eines de sílex i d’estructures d’habitació com llars de foc.

La directora de l’excavació, Pilar García Argüelles, remarca: «La troballa de l’escena gravada és excepcional, i confirma la importància del jaciment i de la zona en temes d’art paleolític al nord-est peninsular. Ben a prop hi tenim l’únic gravat paleolític en cova de Catalunya —el cérvol de la cova de la Taverna (Margalef de Montsant)—, i a poc més de 40 quilòmetres hi ha l’abric del Molí del Salt (Vimbodí), amb un interessant conjunt de blocs de pedra amb animals gravats i una representació de cabanes».

El primer a identificar el gravat va ser el codirector de l’excavació, Jordi Nadal, que recorda el moment amb sorpresa i emoció: «Des del primer instant vaig ser conscient de la importància de la troballa, de la seva excepcionalitat; són coses que et passen poques vegades a la vida, tornar a veure una figura que s’ha passat 12.500 anys enterrada i oblidada».


 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona