La Model acull una instal·lació amb les plaques dʼhabitatge franquista retirades de la ciutat de Barcelona
Lʼantiga presó Model de Barcelona acull lʼexposició itinerant «Desconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura a Barcelona», que han promogut el Comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona i lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat, entre les quals destaquen més de 160 plaques dʼhabitatge que el consistori ha retirat recentment. A més, una cartografia interactiva permet ubicar gran part de les plaques dʼhabitatge al territori, així com identificar diversos espais de repressió i control, monuments i nomenclàtor del franquisme.
Lʼantiga presó Model de Barcelona acull lʼexposició itinerant «Desconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura a Barcelona», que han promogut el Comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona i lʼObservatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat, entre les quals destaquen més de 160 plaques dʼhabitatge que el consistori ha retirat recentment. A més, una cartografia interactiva permet ubicar gran part de les plaques dʼhabitatge al territori, així com identificar diversos espais de repressió i control, monuments i nomenclàtor del franquisme.
La presentació de la mostra es farà aquest dimarts, 12 de març, a les 18 h, i hi participaran els dos comissaris del projecte, Jordi Guixé, director de lʼEUROM, i Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, així com el comissionat de Programes de Memòria de lʼAjuntament de Barcelona, Ricard Vinyes. La instal·lació estarà oberta al públic a partir de divendres, 15 de març, i es podrà visitar fins al 15 de juny cada divendres de 15 a 18 h i els dissabtes de 10 a 18 h.
La repressió de la dictadura va adoptar moltes formes a lʼhora de fer-se present a les ciutats. Una dʼelles va ser lʼús extensiu de la simbologia franquista, la qual establia una jerarquia de control territorial. Això es feia visible en els noms dels carrers, en les polítiques d'habitatge, en els monuments, i molt especialment en els espais de control i repressió del règim. Molts d'aquests elements han desaparegut, han estat eliminats, emmagatzemats o bé resignificats durant la democràcia per la societat civil i per administracions locals. A partir de la Llei de la memòria històrica de lʼany 2007, els símbols de la dictadura s'haurien dʼhaver suprimit del nostre espai públic. Però no ha estat sempre així. Lʼobjectiu dʼaquesta exposició és interpretar la violència real i simbòlica de la dictadura franquista sense caure en ambigüitats sobre la seva iconografia feixista.
El projecte ha estat desenvolupat a partir dʼuna idea original de Jordi Guixé i Núria Ricart, i té el suport de lʼAjuntament de Barcelona, del projecte Art Públic i Memòria (HAR2017-84322-P) i del programa Europe for Citizens de la Comissió Europea.