Notícies
Inici  >  Notícies > La Model acull una instal·lació amb les plaques d’habitatge franquista...

La Model acull una instal·lació amb les plaques d’habitatge franquista retirades de la ciutat de Barcelona

Acció contra la retolació franquista dels carrers, al barri del Clot (Barcelona, 27 de març de 1977). Foto: Robert Ramos

Acció contra la retolació franquista dels carrers, al barri del Clot (Barcelona, 27 de març de 1977). Foto: Robert Ramos

12/03/2019

Cultura

L’antiga presó Model de Barcelona acull l’exposició itinerant «Desconstruir el franquisme. Símbols de la dictadura a Barcelona», que han promogut el Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona i l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona. La mostra recull peces originals i documentació de la simbologia franquista de la ciutat, entre les quals destaquen més de 160 plaques d’habitatge que el consistori ha retirat recentment. A més, una cartografia interactiva permet ubicar gran part de les plaques d’habitatge al territori, així com identificar diversos espais de repressió i control, monuments i nomenclàtor del franquisme.

La presentació de la mostra es farà aquest dimarts, 12 de març, a les 18 h, i hi participaran els dos comissaris del projecte, Jordi Guixé, director de l’EUROM, i Núria Ricart, professora de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, així com el comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Vinyes. La instal·lació estarà oberta al públic a partir de divendres, 15 de març, i es podrà visitar fins al 15 de juny cada divendres de 15 a 18 h i els dissabtes de 10 a 18 h.

La repressió de la dictadura va adoptar moltes formes a l’hora de fer-se present a les ciutats. Una d’elles va ser l’ús extensiu de la simbologia franquista, la qual establia una jerarquia de control territorial. Això es feia visible en els noms dels carrers, en les polítiques d'habitatge, en els monuments, i molt especialment en els espais de control i repressió del règim. Molts d'aquests elements han desaparegut, han estat eliminats, emmagatzemats o bé resignificats durant la democràcia per la societat civil i per administracions locals. A partir de la Llei de la memòria històrica de l’any 2007, els símbols de la dictadura s'haurien d’haver suprimit del nostre espai públic. Però no ha estat sempre així. L’objectiu d’aquesta exposició és interpretar la violència real i simbòlica de la dictadura franquista sense caure en ambigüitats sobre la seva iconografia feixista.

El projecte ha estat desenvolupat a partir d’una idea original de Jordi Guixé i Núria Ricart, i té el suport de l’Ajuntament de Barcelona, del projecte Art Públic i Memòria (HAR2017-84322-P) i del programa Europe for Citizens de la Comissió Europea.
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona