Investigadors de la UB participen en la reconstrucció de la història genòmica de la península Ibèrica

Detall de restes humanes de la Cova de la Guineu. Foto: arxiu SERP.
Detall de restes humanes de la Cova de la Guineu. Foto: arxiu SERP.
Recerca
(14/03/2019)

Investigadors de la UB, concretament membres del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), han participat en un estudi internacional que ha elaborat un mapa genètic de la península Ibèrica que abasta els darrers 8.000 anys. La recerca, publicada a la revista Science, ha estat coliderada per investigadors del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC) a lʼInstitut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (Estats Units). Per dur a terme lʼestudi, els experts han analitzat els genomes de 271 habitants de la Península en diferents èpoques històriques i els han contrastat amb les dades recollides en estudis previs dʼuns altres 1.107 individus antics i 2.862 individus moderns. Els resultats mostren una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes prehistòriques i històriques.

 

Detall de restes humanes de la Cova de la Guineu. Foto: arxiu SERP.
Detall de restes humanes de la Cova de la Guineu. Foto: arxiu SERP.
Recerca
14/03/2019

Investigadors de la UB, concretament membres del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP), han participat en un estudi internacional que ha elaborat un mapa genètic de la península Ibèrica que abasta els darrers 8.000 anys. La recerca, publicada a la revista Science, ha estat coliderada per investigadors del Consell Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC) a lʼInstitut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (Estats Units). Per dur a terme lʼestudi, els experts han analitzat els genomes de 271 habitants de la Península en diferents èpoques històriques i els han contrastat amb les dades recollides en estudis previs dʼuns altres 1.107 individus antics i 2.862 individus moderns. Els resultats mostren una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes prehistòriques i històriques.

 

Han participat en lʼestudi els membres del SERP Josep M. Fullola, director dʼaquest grup de recerca, Xavier López Cachero, Xavier Oms, Joan Daura (investigador Ramón y Cajal adscrit al SERP-UB), Juan Ignacio Morales (investigador Juan de la Cierva adscrit al SERP-UB), Montserrat Sanz (investigadora Juan de la Cierva adscrita al SERP-UB) i Artur Cebrià. La contribució de la Universitat de Barcelona ha consistit a aportar mostres per a lʼestudi.

Substitució de la població masculina a lʼedat del bronze

Fa entre 4.000 i 4.500 anys, lʼarribada a la Península de grups descendents de pastors de les estepes dʼEuropa de lʼEst va suposar la substitució dʼaproximadament el 40 % de la població local i de gairebé el 100 % dels homes. De manera progressiva durant una etapa que va poder durar uns quatre-cents anys, els llinatges del cromosoma Y presents fins llavors a la Ibèria de lʼedat del coure van ser substituïts gairebé totalment per un llinatge, el R1b-M269, dʼascendència estepària. No es pot precisar què va impulsar aquest procés: no hi ha evidència de violència generalitzada en aquest període i una explicació alternativa seria que les dones ibèriques locals preferissin els nouvinguts en un context de forta estratificació social. En aquest sentit, les dades genètiques sʼhan de conjugar amb les evidències dʼaltres camps, com lʼarqueologia i lʼantropologia.

Contactes africans

La distribució del corrent genètic des de lʼÀfrica cap a la Península és molt més antiga del que sʼha documentat fins ara. Lʼestudi confirma la presència al centre de la península Ibèrica, al jaciment de Camino de las Yeseras (Madrid), dʼun individu procedent del nord dʼÀfrica que va viure fa uns 4.000 anys. També corrobora lʼexistència dʼun net dʼemigrant africà en un jaciment gadità de la mateixa època. Els dos individus presentaven considerables proporcions dʼancestralitat subsahariana. No obstant això, es tracta de contactes esporàdics que van deixar poca empremta genètica en les poblacions ibèriques de lʼedat del coure i del bronze.

A més, els resultats indiquen que hi va haver flux gènic nord-africà al sud-est de la Península en època púnica i romana, molt abans de lʼarribada dels musulmans a la Península al segle VIII.

Romans, grecs, fenicis, visigots i musulmans

Lʼanàlisi del mapa genètic permet constatar profundes modificacions en la població de la península Ibèrica en períodes històrics més recents. Els resultats mostren que, quan va començar lʼedat mitjana, com a mínim un quart de lʼancestralitat ibèrica havia estat reemplaçada per nous fluxos de població provinents de la Mediterrània oriental (romans, grecs i fenicis). Un dels exemples dʼaquest fenomen esmentats en el treball és la colònia grega dʼEmpúries, al nord-est peninsular, fundada entre lʼany 600 aC i el període tardoromà. Els 24 individus analitzats es divideixen en dos grups dʼherència genètica diferent: un que està compost per individus amb una ancestralitat típica grega i un altre de compost per població genèticament indistingible dels ibers del proper poblat dʼUllastret.

Estructura de la població de la Ibèria mesolítica

Aquest estudi, juntament amb un altre de publicat el mateix dia a Current Biology, identifica per primera vegada la presència dʼuna estructura genètica espacial i temporal entre els caçadors recol·lectors de la península Ibèrica durant el mesolític (fa aproximadament 8.000 anys). Al nord-oest, els caçadors mesolítics que van viure pocs segles abans de lʼarribada dels primers agricultors mostren una afinitat genètica amb els caçadors recol·lectors centreeuropeus. Aquesta ancestralitat no era present en els anteriors caçadors recol·lectors dʼaquesta mateixa regió ni en els caçadors recol·lectors contemporanis del sud-est dʼIbèria a la fi del mesolític.

La recerca ha estat finançada per La Caixa, FEDER-MINECO (BFU2015-64699-1118P), els Instituts Nacionals de Salut (ajut GM100233), la Paul G. Allen Family Foundation i lʼInstitut Mèdic Howard Hughes, entre altres institucions. 

Article de referència:

Iñigo Olalde et al. «The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years». Science, març de 2019. Doi: 10.1126/science.aav1444