Notícies
Inici  >  Notícies > Investigadors de la UB participen en la reconstrucció de la història genòmica...

Investigadors de la UB participen en la reconstrucció de la història genòmica de la península Ibèrica

Detall de restes humanes de la Cova de la Guineu. Foto: arxiu SERP.

Detall de restes humanes de la Cova de la Guineu. Foto: arxiu SERP.

Restes trobades a la cova del Gegant. Foto: J.Daura i M.Sanz.

Restes trobades a la cova del Gegant. Foto: J.Daura i M.Sanz.

14/03/2019

Recerca

Investigadors de la UB, concretament membres del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP), han participat en un estudi internacional que ha elaborat un mapa genètic de la península Ibèrica que abasta els darrers 8.000 anys. La recerca, publicada a la revista Science, ha estat coliderada per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (Estats Units). Per dur a terme l’estudi, els experts han analitzat els genomes de 271 habitants de la Península en diferents èpoques històriques i els han contrastat amb les dades recollides en estudis previs d’uns altres 1.107 individus antics i 2.862 individus moderns. Els resultats mostren una imatge inèdita de la transformació de la població ibèrica al llarg de les diferents etapes prehistòriques i històriques.

 

Han participat en l’estudi els membres del SERP Josep M. Fullola, director d’aquest grup de recerca, Xavier López Cachero, Xavier Oms, Joan Daura (investigador Ramón y Cajal adscrit al SERP-UB), Juan Ignacio Morales (investigador Juan de la Cierva adscrit al SERP-UB), Montserrat Sanz (investigadora Juan de la Cierva adscrita al SERP-UB) i Artur Cebrià. La contribució de la Universitat de Barcelona ha consistit a aportar mostres per a l’estudi.

Substitució de la població masculina a l’edat del bronze

Fa entre 4.000 i 4.500 anys, l’arribada a la Península de grups descendents de pastors de les estepes d’Europa de l’Est va suposar la substitució d’aproximadament el 40 % de la població local i de gairebé el 100 % dels homes. De manera progressiva durant una etapa que va poder durar uns quatre-cents anys, els llinatges del cromosoma Y presents fins llavors a la Ibèria de l’edat del coure van ser substituïts gairebé totalment per un llinatge, el R1b-M269, d’ascendència estepària. No es pot precisar què va impulsar aquest procés: no hi ha evidència de violència generalitzada en aquest període i una explicació alternativa seria que les dones ibèriques locals preferissin els nouvinguts en un context de forta estratificació social. En aquest sentit, les dades genètiques s’han de conjugar amb les evidències d’altres camps, com l’arqueologia i l’antropologia.

Contactes africans

La distribució del corrent genètic des de l’Àfrica cap a la Península és molt més antiga del que s’ha documentat fins ara. L’estudi confirma la presència al centre de la península Ibèrica, al jaciment de Camino de las Yeseras (Madrid), d’un individu procedent del nord d’Àfrica que va viure fa uns 4.000 anys. També corrobora l’existència d’un net d’emigrant africà en un jaciment gadità de la mateixa època. Els dos individus presentaven considerables proporcions d’ancestralitat subsahariana. No obstant això, es tracta de contactes esporàdics que van deixar poca empremta genètica en les poblacions ibèriques de l’edat del coure i del bronze.

A més, els resultats indiquen que hi va haver flux gènic nord-africà al sud-est de la Península en època púnica i romana, molt abans de l’arribada dels musulmans a la Península al segle VIII.

Romans, grecs, fenicis, visigots i musulmans

L’anàlisi del mapa genètic permet constatar profundes modificacions en la població de la península Ibèrica en períodes històrics més recents. Els resultats mostren que, quan va començar l’edat mitjana, com a mínim un quart de l’ancestralitat ibèrica havia estat reemplaçada per nous fluxos de població provinents de la Mediterrània oriental (romans, grecs i fenicis). Un dels exemples d’aquest fenomen esmentats en el treball és la colònia grega d’Empúries, al nord-est peninsular, fundada entre l’any 600 aC i el període tardoromà. Els 24 individus analitzats es divideixen en dos grups d’herència genètica diferent: un que està compost per individus amb una ancestralitat típica grega i un altre de compost per població genèticament indistingible dels ibers del proper poblat d’Ullastret.

Estructura de la població de la Ibèria mesolítica

Aquest estudi, juntament amb un altre de publicat el mateix dia a Current Biology, identifica per primera vegada la presència d’una estructura genètica espacial i temporal entre els caçadors recol·lectors de la península Ibèrica durant el mesolític (fa aproximadament 8.000 anys). Al nord-oest, els caçadors mesolítics que van viure pocs segles abans de l’arribada dels primers agricultors mostren una afinitat genètica amb els caçadors recol·lectors centreeuropeus. Aquesta ancestralitat no era present en els anteriors caçadors recol·lectors d’aquesta mateixa regió ni en els caçadors recol·lectors contemporanis del sud-est d’Ibèria a la fi del mesolític.

La recerca ha estat finançada per La Caixa, FEDER-MINECO (BFU2015-64699-1118P), els Instituts Nacionals de Salut (ajut GM100233), la Paul G. Allen Family Foundation i l’Institut Mèdic Howard Hughes, entre altres institucions. 

Article de referència:

Iñigo Olalde et al. «The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years». Science, març de 2019. Doi: 10.1126/science.aav1444

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona