Notícies
Inici  >  Notícies > Nova obra sobre Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna

Nova obra sobre Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna

 

 

29/03/2019

Recerca

El catedràtic emèrit de la Facultat de Biologia Adrià Casinos acaba de publicar Mateu Orfila en el París del seu temps (Edicions de la UB), un treball centrat en els anys en què Mateu Orfila, considerat el pare de la toxicologia moderna, va viure a França, on va mantenir una confrontació amb el també científic François-Vincent Raspail.

El llibre de Casinos repassa la trajectòria vital i intel·lectual de Mateu Orfila (Maó, 1787 - París, 1853) després d'abandonar la seva Maó natal i cursar estudis a València, Madrid i Barcelona. En la seva estada parisenca, en què va desenvolupar una carrera brillant, les relacions socials que hi va establir van estar marcades per les influències creuades entre ciència i política i pels grups de pressió que les representaven, liderats respectivament per Georges Cuvier i Étienne Geoffroy Saint-Hilaire. La confrontació d’Orfila amb un altre personatge de pes en els camps de la medicina, la química i la política, François-Vincent Raspail, fa ben paleses les tensions i contradiccions pròpies d’aquell moment històric de la Monarquia de Juliol, amb l'enfrontament de les dinasties de Borbó i Orleans com a teló de fons, en el qual Orfila va tenir un paper important.

Adrià Casinos també destaca el vessant artístic d’Orfila com a cantant d’òpera. La figura d’aquest menorquí universal, de personalitat aclaparadora i que a França ha esdevingut un veritable mite, té un lloc destacat en la història de la medicina i la ciència en general.

 

Adrià Casinos (Barcelona, 1947) és professor emèrit de la Universitat de Barcelona, de la qual va ser catedràtic de Zoologia. Ha impartit cursos i seminaris a la Universitat Pierre i Marie Curie (París VI), al Museu Nacional d'Història Natural de París, i a altres institucions de l'Argentina, els Països Baixos, els EUA i Veneçuela. És membre de diverses societats, entre les quals cal destacar la Societat Linneana de Londres, la Societat de Biologia Experimental (SEB) i la Societat Internacional de Morfologia de Vertebrats (ISVM). Per bé que en el camp de la recerca s’ha dedicat fonamentalment a la biomecànica dels vertebrats, també s'ha interessat per la teoria evolutiva, especialment en el seu desenvolupament històric. En els darrers anys ha publicat diversos estudis sobre història i filosofia de la biologia, com ara Las vidas paralelas de Georges Cuvier y Georg Wilhelm Friedrich Hegel. Naturaleza y filosofía (2009); Un evolucionista en el Plata. Florentino Ameghino (2012), i Intermezzos. En torno a evolución y evolucionismo (2017).

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona