David Gozal, investit doctor honoris per la UB: «El son és una de les funcions vitals més desprotegides i poc apreciades»

Moment del lliurament dels guants, un dels atributs que s'atorguen durant l'acte d'investidura de doctor honoris causa.
Moment del lliurament dels guants, un dels atributs que s'atorguen durant l'acte d'investidura de doctor honoris causa.
Institucional
(27/03/2019)

«A hores dʼara espero haver-vos despertat la curiositat sobre una de les funcions vitals més desprotegides i poc apreciades en lʼèpoca moderna: el son», ha dit David Gozal, dirigint-se al públic, en el seu discurs dʼinvestidura com a doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona. Lʼacte acadèmic ha tingut lloc avui, dimecres 27 de març, al Paranimf de lʼEdifici Històric, i ha estat presidit pel rector, Joan Elias. David Gozal, que és catedràtic de la Universitat de Missouri, ha estat acompanyat pel catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB Ramon Farré, que ha actuat com a padrí, i pel degà de la mateixa Facultat, Francesc Cardellach.

Moment del lliurament dels guants, un dels atributs que s'atorguen durant l'acte d'investidura de doctor honoris causa.
Moment del lliurament dels guants, un dels atributs que s'atorguen durant l'acte d'investidura de doctor honoris causa.
Institucional
27/03/2019

«A hores dʼara espero haver-vos despertat la curiositat sobre una de les funcions vitals més desprotegides i poc apreciades en lʼèpoca moderna: el son», ha dit David Gozal, dirigint-se al públic, en el seu discurs dʼinvestidura com a doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona. Lʼacte acadèmic ha tingut lloc avui, dimecres 27 de març, al Paranimf de lʼEdifici Històric, i ha estat presidit pel rector, Joan Elias. David Gozal, que és catedràtic de la Universitat de Missouri, ha estat acompanyat pel catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB Ramon Farré, que ha actuat com a padrí, i pel degà de la mateixa Facultat, Francesc Cardellach.

El professor Gozal ha iniciat el seu discurs fent referència al fet que el son és omnipresent en la major part de les espècies i que ha evolucionat durant milions dʼanys. «Fins i tot cucs, artròpodes i mosques mostren suficients graus pel que fa a criteris de comportament i fisiologia del son». Altres espècies, com les aus migratòries o alguns cetacis, han desenvolupat sofisticats sistemes que els permeten dormir amb només la meitat del cervell, «la qual cosa sembla reflectir una adaptació evolutiva única atesa la necessitat de preservar lʼaccés a lʼoxigen sota lʼaigua o de mantenir lʼactivitat dʼun estol», ha explicat. En el cas dels humans, els antropòlegs especialitzats apunten que lʼinsomni, per exemple, és «un mecanisme de protecció» i un «indicador evolutiu» de fa molts anys, quan la seva funció era evitar els depredadors.

En la seva intervenció també ha explicat com la seva vocació per estudiar el son va sorgir a partir dʼuna experiència personal a lʼhospital quan va morir un nadó afectat per la síndrome de la mort sobtada del lactant. «En aquell moment no sabia res del son. El currículum mèdic no incloïa cap classe sobre el son; fins i tot avui en molts casos encara no sʼinclou!», ha emfatitzat lʼinvestigador. Respecte a la formació, Gozal ha destacat com el treball conjunt amb el professor Farré de la UB els va portar a «establir el camí per formar nous professionals híbrids altament qualificats, anomenats bioenginyers del son».

En les seves conclusions, Gozal ha definit el son com «un dels pilars fonamentals de la nostra vida, un pilar que sosté el nostre benestar i una funció vital que no es pot tractar com una mercaderia, sinó que sʼha de respectar i preservar». Com tants altres sistemes biològics, «el son és un sistema altament complex organitzat jeràrquicament». Per assolir la separació en elements, ha afirmat que actualment sʼestà en una situació ideal, principalment pels importants avenços dʼintel·ligència artificial, i també perquè es podrien «aprofitar les sofisticades  tècniques biològiques per aplicar potents mètodes dʼenginyeria similars i així desvelar els misteris ocults del son i les seves funcions», ha assegurat Gozal.

«Crec fermament que ho farem, que podrem adquirir prou coneixement per entendre no només el passat evolutiu que va fer emergir el son com una constant en la vida de lʼunivers, sinó també el nostre present. I mentre ho fem, podrem desxifrar i erradicar les malalties relacionades amb el son, la qual cosa implicarà una millora del nostre futur», ha conclòs lʼexpert.

 

Mestratge i lideratge en medicina del son

En la seva laudatio, Ramon Farré ha repassat les principals fites dels treballs científics de David Gozal, que lʼhan dut a ser considerat, a principis del 2019, lʼexpert número u en apnea del son, segons Expertscape. Farré ha destacat que molts dels articles de Gozal «han anat canviant el marc conceptual de la nostra manera de pensar sobre el tractament de lʼapnea del son». Els avenços fonamentals per al diagnòstic dʼinfants amb aquest trastorn amb tècniques proteòmiques i bioinformàtiques «ja estan trobant el seu camí cap a la pràctica clínica, i han de permetre que molts infants no diagnosticats prèviament accedeixin al tractament», ha afirmat el professor de la UB.

Segons Farré, la intensa col·laboració en recerca entre el laboratori del professor Gozal i el de la Universitat de Barcelona sʼha centrat en lʼestudi de la relació entre lʼapnea del son i el càncer i, en concret, sʼhan analitzat els mecanismes pels quals la hipòxia intermitent potencia el creixement tumoral i la metàstasi.

Al llarg de la seva intervenció, Farré ha destacat el mestratge i mentoria professional del Dr. Gozal, tant en institucions dʼalt nivell com en entorns amb mitjans socioeconòmics molt precaris, on ha desenvolupat una important tasca de voluntariat. En relació amb aquest vessant social de Gozal, el professor Farré ha esmentat la creació de xarxes sanitàries com la del Camerun, que va fer disminuir una tercera part la mortalitat infantil i que encara és operativa. La seva trajectòria mostra «lʼexcel·lència» de David Gozal «en les diferents facetes de la medicina: metge assistencial, educador, planificador sanitari i investigador clínic», ha conclòs el catedràtic de la UB.

En el decurs de lʼacte, s'han lliurat els premis extraordinaris de grau del curs 2016-2017.