Antoni Prevosti, un gran mestratge en genètica evolutiva a tot el país

Lʼacte va estar presidit per la degana de la Facultat de Biologia, Rosina Gironès, i el director del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística, Jordi Garcia Fernàndez. També hi van participar els professors Francesc Mestres, amb una semblança biogràfica del professor Prevosti; Lluís Serra, que va parlar de les inversions cromosòmiques en la mosca Drosophila subobscura, i Cristian Cañestro —també membre de lʼIRBio—, amb una ponència sobre lʼarbre genealògic de lʼantic Departament de Genètica de la UB.

Una mirada evolutiva a la genètica

Antoni Prevosti (Barcelona, 1910-2011) es va llicenciar en Ciències a la Universitat de Barcelona, amb premi extraordinari de llicenciatura, el 1942. El 1948 es va doctorar a la Universitat de Madrid amb una tesi dʼantropologia dirigida pel catedràtic Santiago Alcobé sobre el creixement dels infants en edat escolar a Barcelona. El treball delatava diferències significatives en les condicions físiques de la canalla segons lʼestatus social.

Després de doctorar-se, va orientar la seva trajectòria cap a la recerca en genètica evolutiva, un àmbit en què va analitzar, entre altres aspectes, el polimorfisme cromosòmic de la mosca Drosophila subobscura, un organisme model en estudis de genètica evolutiva. Prevosti va fer diferents estades en centres de recerca a Itàlia —amb els equips dels  genetistes Corrado Gini i Adriano Buzzati-Traverso— on va aprendre les tècniques de manipulació i preparació de cromosomes politènics de Drosophila.

Posteriorment, va establir col·laboracions amb lʼInstitut de Genètica Animal de la Universitat d'Edimburg, dirigit per Conrad H. Waddington, que van marcar un punt dʼinflexió en la seva trajectòria com a genetista. El 1955 va ser convidat a participar en el simposi internacional del Laboratori Cold Spring Harbor, a Nova York, una cimera científica en la qual destacaven autoritats mundials en genètica evolutiva com Theodor Dobzhansky o Sewall Wright.

El primer catedràtic de genètica a tot lʼEstat

La trajectòria docent del professor Prevosti a la UB sʼinicia el 1943 com a professor auxiliar de Biologia General. Després de diferents càrrecs acadèmics, durant el curs 1955-1956 va començar a ensenyar genètica com a disciplina —una innovació docent en el panorama universitari espanyol— i el 1959 es va convertir en el primer catedràtic de Genètica a lʼEstat.

Durant el període de postguerra, Antoni Prevosti va poder impulsar els estudis de genètica des dʼuna perspectiva evolutiva. Amb un enfocament obert, va propiciar el desplegament de línies de recerca força innovadores en genètica amb diversos organismes model —Drosophila, planàries, etc.—, i va crear una escola de genetistes que ha estat el nucli de grups de recerca i departaments de Genètica a tot lʼEstat. En paral·lel, des del 1942 també va treballar com a investigador del Centre Superior dʼInvestigacions Científiques (CSIC), fins a arribar a la categoria de professor dʼinvestigació supernumerari l'any 1968.

Un gran llegat científic per a la genètica moderna

Antoni Prevosti va ser president de la Societat Espanyola de Genètica i membre del comitè espanyol de la Unió Internacional de Ciències Biològiques de la UNESCO. També va formar part de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i de lʼInstitut dʼEstudis Catalans, entre altres entitats. Així mateix, va dirigir la revista Genética Ibérica, una publicació patrocinada pel CSIC i considerada emblemàtica en aquesta disciplina al nostre país en les dècades dels cinquanta i els setanta. La seva trajectòria científica ha estat reconeguda amb guardons com ara la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya al mèrit científic i tecnològic (1989) i la Medalla dʼOr de lʼAjuntament de Barcelona al mèrit científic (1994).

Al Campus Diagonal Sud, lʼedifici Antoni Prevosti de la Facultat de Biologia —una obra de prop de 20.000 metres quadrats i set nivells construïda sota la direcció de lʼarquitecte Víctor Rahola Aguadé— ret homenatge al professor que va bastir un mestratge únic en el camp de la genètica evolutiva al nostre país. En paral·lel, el CRAI Biblioteca de Biologia també acull el Fons Antoni Prevosti Pelegrín, una extensa mostra bibliogràfica i documental sobre el primer catedràtic de Genètica de  la UB i de tot lʼEstat.

Fotografies: cortesia dels professors Francesc Mestres i Lluís Serra / Arxiu Històric de la UB