Notícies
Inici  >  Notícies > Una nova molècula podria millorar el tractament contra la diabetis de tipus...

Una nova molècula podria millorar el tractament contra la diabetis de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic

D'esquerra a dreta, els investigadors Emma Barroso, Marta Montori, David Aguilar, Xavier Palomer, Lucia Peña, Gaia Botteri, Manuel Vázquez-Carrera, Mohammad Zarei i Javier Pizarro.

D'esquerra a dreta, els investigadors Emma Barroso, Marta Montori, David Aguilar, Xavier Palomer, Lucia Peña, Gaia Botteri, Manuel Vázquez-Carrera, Mohammad Zarei i Javier Pizarro.

El nou estudi constata que la molècula EPB-53 incrementa els nivells de l’hormona FGF21, un factor biològic amb un paper decisiu en el control de la diabetis i de l’obesitat.

El nou estudi constata que la molècula EPB-53 incrementa els nivells de l’hormona FGF21, un factor biològic amb un paper decisiu en el control de la diabetis i de l’obesitat.

10/04/2019

Recerca

 

Una nova molècula —l’EPB‐53— podria ajudar a lluitar contra la diabetis de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic, segons un nou treball liderat pel grup del professor Manuel Vázquez-Carrera, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Biomedicina (IBUB) de la Universitat de Barcelona, així com membre del CIBER de Diabetis i Malalties Metabòliques Associades (CIBERDEM).

 

En el nou treball, publicat a la revista British Journal of Pharmacology, també hi participen membres dels equips dirigits pels investigadors Francesc Villarroya, de la Facultat de Biologia i de l'IBUB, membre del CIBER de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició (CIBERobn) i de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), i Santiago Vázquez, de la Unitat de Química Farmacèutica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la UB i de l’IBUB. 

 



Diabetis: a la recerca de fàrmacs actius per via oral


L'hormona FGF21 —el factor de creixement fibroblàstic 21— és un factor endocrí amb un paper decisiu en el metabolisme energètic com a agent antidiabètic i antiobesitat. Aquesta hormona, sintetitzada fonamentalment pel fetge, es perfila com una diana terapèutica potencial per tractar la diabetis mellitus de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic, dues patologies que solen iniciar-se a causa de l’obesitat i de la resistència a la insulina. No obstant això, els compostos anàlegs a l’FGF21 que han mostrat activitat farmacèutica en models animals han de ser injectats per via subcutània, i a més, poden generar alguns efectes secundaris (pèrdua de massa òssia, augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial, etc.).

Segons el nou estudi preclínic, els nivells de l’FGF21 en fetge i plasma es poden augmentar a través de l’administració per via oral de la molècula EPB‐53. «Aquest efecte és possible perquè l’EPB-53 és una molècula que activa l’HRI (cinasa EIF2-alfa regulada pel grup hemo), una cinasa capaç de potenciar un factor de transcripció implicat en l’augment de l’FGF21, que redueix la intolerància a la glucosa i l’esteatosi hepàtica en ratolins alimentats amb una dieta rica en greixos», detalla l’investigador Manuel Vázquez-Carrera, del Departament de Farmacologia, Toxicologia i Química Terapèutica de la UB.

Un problema creixent de salut global

Les conclusions del nou treball confirmen que l’ús dels compostos inductors de l’FGF21 podria donar pas a noves estratègies terapèutiques per tractar la diabetis mellitus de tipus 2 i la malaltia del fetge gras no alcohòlic d’una manera similar a com ho fan els compostos anàlegs per via subcutània.

Segons Vázquez-Carrera, en futures recerques s’espera constatar que aquests compostos no causarien els efectes adversos que s’han descrit amb alguns anàlegs de l’FGF21. «Per això, estem treballant en el desenvolupament de nous activadors de l’HRI amb millors característiques farmacocinètiques per tractar tant la diabetis mellitus de tipus 2 com l’esteatohepatitis no alcohòlica», ressalta l’expert.

Cal recordar que la incidència de la diabetis mellitus de tipus 2 s’ha disparat en la població durant els darrers anys i que els fàrmacs disponibles no poden controlar la progressió de la malaltia en tots els pacients. Al seu torn, la malaltia del fetge gras no alcohòlic afecta una de cada quatre persones i per als casos més greus —l’esteatohepatitis no alcohòlica— encara no hi ha cap fàrmac específic aprovat. Trobar nous fàrmacs que puguin administrar-se per via oral és, doncs, un dels reptes en biomedicina per millorar l’atenció sanitària a milions de persones d’arreu del món afectades per aquestes patologies metabòliques.





 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona