LʼEdifici Històric de la UB recupera el so de les campanes

El rector Joan Elias ha inaugurat avui les campanes, que, després de dues dècades sense tocar, tornaran a marcar les hores i els quarts a la plaça Universitat.
El rector Joan Elias ha inaugurat avui les campanes, que, després de dues dècades sense tocar, tornaran a marcar les hores i els quarts a la plaça Universitat.
Institucional
(09/04/2019)

Les campanes de lʼEdifici Històric de la UB tornen a marcar les hores i els quarts a la plaça Universitat. La inauguració ha tingut lloc aquest dimarts, 9 dʼabril, a les 12 h, en un acte que ha presidit el rector de la UB, Joan Elias.

Feia més de dues dècades que no sonaven: des de lʼany 1995, quan el rellotge es va espatllar i les campanes van deixar de funcionar. Aleshores lʼelevat cost de la reforma va obligar a deixar-les aturades. No va ser fins uns anys després que es van dur a terme els primers treballs de recuperació. El deteriorament que el transcurs de 130 anys havia provocat en la torre del rellotge i el campanar de lʼEdifici Històric va fer que la primavera del 2009 fossin restaurats. Les tasques de reparació es van allargar durant quatre mesos. En aquella primera intervenció es va restaurar lʼestructura metàl·lica del campanar, juntament amb les dues campanes de bronze, però aquestes igualment van continuar sense funcionar. Ara, gràcies a la iniciativa del Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni, sʼha decidit recuperar-ne el so.

El rector Joan Elias ha inaugurat avui les campanes, que, després de dues dècades sense tocar, tornaran a marcar les hores i els quarts a la plaça Universitat.
El rector Joan Elias ha inaugurat avui les campanes, que, després de dues dècades sense tocar, tornaran a marcar les hores i els quarts a la plaça Universitat.
Institucional
09/04/2019

Les campanes de lʼEdifici Històric de la UB tornen a marcar les hores i els quarts a la plaça Universitat. La inauguració ha tingut lloc aquest dimarts, 9 dʼabril, a les 12 h, en un acte que ha presidit el rector de la UB, Joan Elias.

Feia més de dues dècades que no sonaven: des de lʼany 1995, quan el rellotge es va espatllar i les campanes van deixar de funcionar. Aleshores lʼelevat cost de la reforma va obligar a deixar-les aturades. No va ser fins uns anys després que es van dur a terme els primers treballs de recuperació. El deteriorament que el transcurs de 130 anys havia provocat en la torre del rellotge i el campanar de lʼEdifici Històric va fer que la primavera del 2009 fossin restaurats. Les tasques de reparació es van allargar durant quatre mesos. En aquella primera intervenció es va restaurar lʼestructura metàl·lica del campanar, juntament amb les dues campanes de bronze, però aquestes igualment van continuar sense funcionar. Ara, gràcies a la iniciativa del Vicerectorat dʼArts, Cultura i Patrimoni, sʼha decidit recuperar-ne el so.

Els treballs que sʼhan dut a terme han consistit a substituir els elements de ferro per uns altres de bronze —que no fan malbé el metall de les campanes, de més dʼun segle dʼhistòria—, i també sʼha instal·lat un sistema electrònic que programarà el tocs. Les campanes, amb un so de 65 decibels, se sentiran de dilluns a diumenge entre les 8 i les 22 h.

«El que volem és, amb el petit pressupost que tenim, anar recuperant elements patrimonials de lʼEdifici Històric; en aquest cas, el so de les campanes», explica Salvador García Fortes, vicerector dʼArts, Cultura i Patrimoni de la UB. I continua: «Les campanes, a més, tenen un doble vessant patrimonial: la part material, però també el seu contingut immaterial. Es vol recuperar un so, la presència de la UB a la societat, mitjançant un instrument “musical” (la campana de les hores té un so de mi, i la dels quarts de sol) com són les campanes que sempre han estat associades a lʼEdifici Històric». Un edifici que és, a més, tot un emblema de la ciutat, declarat monument historicoartístic nacional el 1970.

Un rellotge per marcar el ritme de la vida acadèmica i de la ciutat

«Alumni et magistri academiae barcinonensis obtemperate sono» (alumnes i professors de lʼacadèmia de Barcelona, obeïu el so) és una part de la inscripció llatina que podem llegir a la campana de les hores. Elias Rogent, ja des dels seus primers projectes, va concebre un campanar en el qual sʼallotgés un rellotge que havia de marcar els horaris, la precisió i el rigor propis de la vida acadèmica. Inicialment aquest havia dʼestar ubicat al centre de la façana de lʼedifici de la Universitat, però no es va arribar a construir mai en el projecte definitiu, que es va començar lʼany 1863 i lʼany 1872 ja estava pràcticament acabat des del punt de vista arquitectònic.

En lloc dʼaixò, lʼany 1877 es va construir a la torre oest lʼestructura de ferro actual (una estructura metàl·lica de quatre braços que recobreix les campanes a la manera dʼuna cúpula oberta dʼestil renaixentista), seguint sempre els dissenys de Rogent, que possiblement va comptar amb la col·laboració del mestre Joan Torras Guardiola, que a lʼèpoca també era professor de lʼEscola Provincial dʼArquitectura, emplaçada al mateix Edifici Històric i dirigida per Rogent.

La campana de les hores té un diàmetre de 110 cm i pesa 750 kg, i la dels quarts, 97 cm de diàmetre i 500 kg de pes. Totes dues tenen els escuts de la Universitat de Barcelona i el lema «Perfundet omnia luce» (ho omplirà tot de llum), rematats per una gran corona reial, i amb inscripcions en llatí que ens informen que les campanes va ser construïdes a la foneria de Miquel Forcada, de Vic, el 1880, durant el regnat dʼAlfons XII.

La documentació conservada a lʼArxiu Històric de la UB ens descobreix més detalls sobre la seva construcció. Hi trobem, per exemple, lʼexpedient sobre el contracte de construcció del rellotge associat a les campanes, on figura el plànol original de la torre del rellotge (1877), dibuixat a mà i dʼuna gran bellesa. També el plec de condicions del contracte de construcció del campanar (1880), així com un document amb data dʼagost del 1880 sobre el pagament de les campanes, que ens revela que van tenir un cost de 6.566 pessetes.

Seguiment als diaris del 1881

Els diaris de lʼèpoca es van dedicar a narrar el que es va viure com tot un esdeveniment a la ciutat. «En los aparadors del basar «El gallo de oro», situat en la plassa Real, cantonada del carrer de Zurbano, crida la atenció un ben deixat rellotje de campanar, destinat á la nova Universitat. Lo rellotje, que tocarà quarts y horas, ab repetició, ha sigut construhit en Barcelona per los senyors Cabanyach, pare y fill. Com en lo vestíbul de la Universitat estàn ja preparadas las campanas destinadas al rellotje de queʼns ocupem, es dʼesperar que funcionarà aviat, ab gran contentament dels vehins dʼaquella part del Ensanxe», es podia llegir al Diari Català (núm. 564) de lʼ1 de març de 1881.

Lʼ1 dʼabril del mateix any La Vanguardia publicava: «A cada santo le llega su día, dice el refrán, y así le ha sucedido a la Universidad nueva, que al fin hemos podido lograr que se la dotara de un reloj, aparato que era sumamente indispensable en aquel edificio, dado el objeto a que está destinado hace ya algunos años. Pues bien: está ya instalada la esfera y las campanas de dicho reloj, faltando solo que se haga funcionar. La esfera tiene gran magnitud, de suerte que ocupa por completo la cuarta ventana de la torre derecha, lo cual permite que las horas puedan verse a regular distancia».

No serà, però, fins al 18 de juny de 1881 que les campanes tocaran per primer cop. «Lo rellotje de la torre de la Universitat ja toca. Las duas campanas peraʼls quarts y las horas son de repetició, tenen bon timbre y se senten desde molta distancia. Ara sols falta que sempre vagi bé», recollia el Diari Català (núm. 680). Que així sigui.

Podeu veure imatges de les campanes i de lʼacte dʼinauguració, a més de la documentació conservada a lʼArxiu Històric de la UB, en aquest àlbum de Flickr:

Tornen a sonar les campanes de lʼEdifici Històric de la UB