El catedràtic Javier Martín Vide guanya el Premi Crítica Serra dʼOr 2019

Lʼobra, publicada el gener dʼaquest any per la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB), vol ser una referència entre els aficionats i professionals de la meteorologia a lʼhora dʼidentificar i classificar el fenomen meteorològic dels núvols. El llibre recull tots els gèneres, espècies, varietats i particularitats suplementàries que tothom pot trobar en els núvols, juntament amb la precisa il·lustració fotogràfica dʼAlfons Puertas, resultat de la seva feina diària a lʼObservatori Fabra.

Catedràtic de Geografia Física i director de lʼInstitut de Recerca de lʼAigua (IdRA) de la UB, Javier Martín Vide rep per segona vegada el Premi Crítica Serra dʼOr (també va ser premiat lʼany 2004 per lʼobra El temps i el clima). Expert en climatologia, canvi climàtic, anàlisi de les precipitacions i riscos climàtics, Martín Vide, que també és matemàtic, ha publicat més de vint llibres i més de dos-cents articles i capítols de llibre, i ha participat activament en més dʼun centenar de reunions i congressos de geografia, climatologia i meteorologia. Entre les seves obres cal destacar Los mapas del tiempo (2005), La climatología española. Pasado, presente y futuro (2007), Aspectos económicos del cambio climático en España (2007) i La investigación geográfica en España (1990-2012) (2013). També és coautor de lʼAtles climàtic de Catalunya, presentat el 1997 i actualitzat el 2003.

Amb aquests guardons, Serra dʼOr premia les obres més destacades publicades lʼany 2018 i que no sʼhagin presentat a cap concurs. Cal recordar que aquests premis no tenen dotació econòmica, i que consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament del guardó que representa la distinció. Els altres guardonats han estat els escriptors Melcior Comes i Sergi Pàmies, lʼhistoriador Xevi Camprubí i el lingüista alemany Georg Kremnitz.

La revista Serra d'Or, editada per Publicacions de lʼAbadia de Montserrat, es va començar a publicar lʼany 1955, i a finals del 1959 va adoptar ja lʼorientació actual de publicació dʼalta cultura. Des dʼun principi, es va proposar crear un espai eficaç de diàleg i col·laboració, oferint les seves pàgines a un nombre extraordinari de col·laboradors de procedències ideològiques molt diverses, amb un temari molt ampli (religió, política, disseny, arquitectura i urbanisme, economia, arts plàstiques, cinema, teatre, llengua, literatura, etc.).