La filosofia a través del cinema

Totes les sessions tindran lloc entre abril i maig, a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia a les 10 h.
Totes les sessions tindran lloc entre abril i maig, a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia a les 10 h.
Cultura
(24/04/2019)

La Facultat de Filosofia torna a programar lʼactivitat Cinema i Filosofia, un cicle que vol acostar conceptes filosòfics a estudiants de quart dʼESO i de batxillerat a través del cinema. Maria Isabel Méndez, vicedegana de la Facultat i responsable de la iniciativa, explica que «un dels objectius de la filosofia és formar en lʼestudi dʼidees que tenen una aplicació general, i el cinema és una bona eina per reflexionar sobre conceptes universals com ara lʼexistència, la veritat, el temps, la bellesa o la bondat, entre molts altres». Aquest cicle, que coordina la professora Marta Palacín, vol tractar aquests conceptes i també qüestions com la casualitat, el lliure albir, el deure o la racionalitat.

Totes les sessions tindran lloc entre abril i maig a la Facultat de Filosofia a les 10 h. La primera es farà a lʼAula Magna i la resta de dies lʼactivitat es desenvoluparà a la Sala Gran. El format és sempre el mateix: una breu xerrada a càrrec dʼun professor de la Facultat introdueix temes filosòfics, a continuació es projecta una pel·lícula, i posteriorment sʼobre un debat. Encara que sʼadreça especialment a alumnes de secundària, lʼactivitat és oberta al públic en general.

Totes les sessions tindran lloc entre abril i maig, a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia a les 10 h.
Totes les sessions tindran lloc entre abril i maig, a la Sala Gran de la Facultat de Filosofia a les 10 h.
Cultura
24/04/2019

La Facultat de Filosofia torna a programar lʼactivitat Cinema i Filosofia, un cicle que vol acostar conceptes filosòfics a estudiants de quart dʼESO i de batxillerat a través del cinema. Maria Isabel Méndez, vicedegana de la Facultat i responsable de la iniciativa, explica que «un dels objectius de la filosofia és formar en lʼestudi dʼidees que tenen una aplicació general, i el cinema és una bona eina per reflexionar sobre conceptes universals com ara lʼexistència, la veritat, el temps, la bellesa o la bondat, entre molts altres». Aquest cicle, que coordina la professora Marta Palacín, vol tractar aquests conceptes i també qüestions com la casualitat, el lliure albir, el deure o la racionalitat.

Totes les sessions tindran lloc entre abril i maig a la Facultat de Filosofia a les 10 h. La primera es farà a lʼAula Magna i la resta de dies lʼactivitat es desenvoluparà a la Sala Gran. El format és sempre el mateix: una breu xerrada a càrrec dʼun professor de la Facultat introdueix temes filosòfics, a continuació es projecta una pel·lícula, i posteriorment sʼobre un debat. Encara que sʼadreça especialment a alumnes de secundària, lʼactivitat és oberta al públic en general.

 

El cicle arrenca amb The lobster

La primera sessió està prevista aquest dijous, 25 dʼabril. La dinamitzarà la professora Laura Llevadot, que ha triat el film The lobster (Yorgos Lanthimos, 2015). En paraules de Llevadot, «a partir de la distòpia que planteja el director en aquest film, sʼanalitzarà lʼobligatorietat de la parella monògama, de lʼheterosexualitat normativa i de lʼamor romàntic com a trets fonamentals de la construcció de la subjectivitat contemporània».

El dilluns 29 d'abril tindrà lloc la segona sessió, amb la pel·lícula Deux jours, une nuit (Jean-Pierre Dardenne, Luc Dardenne, 2014), a càrrec de Montse Crespín. La pel·lícula narra lʼexperiència de Sandra, que disposa dʼun cap de setmana per visitar els companys de feina i convèncer-los que renunciïn a la seva prima salarial perquè ella pugui mantenir el seu lloc de treball. Crespín explica que «el film servirà de fil conductor per reflexionar sobre si hi ha espai per parlar de moral en el món laboral capitalista; si tenim prou espai per decidir amb empatia i solidaritat o si ja només ho podem fer moguts pel principi de la competitivitat; o si és lícit que qualsevol decisió sobre la vida dels altres estigui condicionada a un sistema de majories —no pas una democràcia—, on uns quants decideixen el futur dʼuns pocs. La cinta, arrelada en la crisi de valors europea, ubica lʼespectador en el dilema dʼhaver de triar entre dues opcions, totes dues insatisfactòries però pròpies del nostre món atòpic, on no és fàcil respondre a la pregunta: què faria jo?».

El dimecres 8 de maig els assistents veuran pel·lícula Enemy (Denis Villeneuve, 2013), que igual que la novel·la de Saramago en què es basa, L'home duplicat (2002), explora el concepte del doble. El professor Manuel García-Carpintero és lʼencarregat de dinamitzar aquesta sessió. «En alguns casos —explica—, la figura dels dobles són aspectes dʼun mateix individu (Jekyll i Hyde en Stevenson, William Wilson en Poe), i en dʼaltres es tracta d'un producte de la imaginació de lʼaltre (El doble, de Dostoievski; Desesperació (1978), film de Fassbinder inspirat en el relat de Nabokov; Basada en fets reals (2017), film de Polanski, o Vertigo (1958), de Hitchcock». «Ens centrarem, en primer lloc, en la interpretació de la pel·lícula, i qüestionarem si pertany a algun dʼaquests paradigmes, i després abordarem les relacions entre la realitat i la ficció», afegeix.

El divendres 17 de maig és el torn del professor Pepe Martínez, que ha escollit la cinta Cléo de 5 à 7 (1961), d'Agnès Varda. Martínez treballa en lʼàmbit de la lògica filosòfica (específicament, sobre la teoria de la veritat i sobre les paradoxes semàntiques) i assegura que aquesta és una de les pel·lícules fonamentals de la cineasta, que va morir el mes passat. «El film té una gran càrrega existencialista, i alhora una gran lleugeresa dʼestil, i segueix els passos dʼuna cantant per París de 5 a 7 de la tarda, mentre espera els resultats dʼunes proves mèdiques. La pel·lícula tracta el tema de com es construeix la identitat de la protagonista i quin és el sentit de la vida enfront la possibilitat de la mort», explica Martínez.

Clourà el cicle, el dimarts 21 de maig, la professora Esa Díaz-León amb la pel·lícula Disobedience (Sebastián Lelio, 2017), que explora els conflictes entre la fe religiosa i la sexualitat. Les dues protagonistes pertanyen a una comunitat ortodoxa jueva en el Londres contemporani, i la pel·lícula narra com lidien de manera diferent la relació amorosa que sorgeix entre elles. Díaz-León explicarà els temes principals que aborda el film i introduirà, a més, el concepte dʼinjustícia hermenèutica, desenvolupat per la filòsofa Miranda Fricker, que, segons l'experta, «ens pot ajudar a entendre la reacció de moltes persones de lʼentorn de les dues dones protagonistes de la pel·lícula».