Descobertes per primera vegada falsificacions de peces dʼambre prehistòric a la península Ibèrica
Les comunitats prehistòriques de lʼedat del bronze (2.500-1500 aC) de la península Ibèrica van crear grans de collaret dʼambre fals recobrint diferents tipus de suport amb resina dʼarbres. Així es desprèn dʼun estudi publicat a la revista PLOS ONE, liderat per Carlos Odriozola, de la Universitat de Sevilla, i amb la participació dels investigadors Joan Daura i Montse Sanz, del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.
Les comunitats prehistòriques de lʼedat del bronze (2.500-1500 aC) de la península Ibèrica van crear grans de collaret dʼambre fals recobrint diferents tipus de suport amb resina dʼarbres. Així es desprèn dʼun estudi publicat a la revista PLOS ONE, liderat per Carlos Odriozola, de la Universitat de Sevilla, i amb la participació dels investigadors Joan Daura i Montse Sanz, del Seminari dʼEstudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona.
Molts estudis arqueològics han demostrat la importància simbòlica i decorativa que va tenir lʼambre per a les poblacions prehistòriques dʼEuropa. Aquest treball és el primer que parla de la presència de peces dʼambre fals a la península Ibèrica i al continent, que sʼhaurien elaborat recobrint el nucli dels grans de collaret amb resina dʼarbres. Els autors de lʼestudi van obtenir les peces dʼambre fals en dos enterraments prehistòrics dʼEspanya: un dʼells és la cova de La Molina, a Sevilla, on es van trobar dos grans de collaret del tercer mil·lenni aC, i lʼaltre és la cova del Gegant, a prop de Barcelona, on seʼn van trobar quatre del segon mil·lenni aC. Els investigadors van estudiar la composició i lʼestructura química de les sis peces i els recobriments de resina mitjançant espectroscòpia infraroja, microscopi electrònic i difracció de raigs X.
Les peces de la cova del Gegant estaven formades per un nucli realitzat sobre esquelet de petxina marina, coberta per diverses capes de resina dʼarbre, probablement de pi. Els grans també estaven recoberts per un sediment blanc amb calci. Així mateix, una resina semblant a lʼambre cobreix les peces de la cova de La Molina, a part de dues capes de cinabri i calcita a la zona més externa.
Els autors de lʼestudi consideren que aquestes tècniques van servir per revestir diferents suports amb resines dʼarbres i carbonats que es van usar per imitar la brillantor i el color de lʼambre original, ja que durant lʼedat del bronze aquest material no era gaire abundant i nʼhi havia molta demanda a tot Europa. És destacable que els dos jaciments també presentin altres materials poc comuns dʼaquesta època, com són lʼivori, lʼor o el cinabri. Així doncs, no se sap per què aquests individus, que ja disposaven de materials exòtics i poc comuns, van utilitzar alternatives a lʼambre real.
Els experts creuen, sobretot pel que fa a la cova del Gegant —on coexistien les imitacions amb peces autèntiques—, que les persones que van ser enterrades amb aquests grans podien haver estat objecte dʼengany, i que els van vendre falsificacions. Lʼestudi també planteja que les anàlisis químiques de peces considerades dʼambre real podran prevenir en el futur identificacions errònies dʼaquest tipus de material en jaciments ibèrics.
Odriozola CP, Garrido Cordero JÁ, Daura J, Sanz M, Martínez-Blanes JM, Avilés MÁ. Amber imitation? Two unusual cases of Pinus resin-coated beads in Iberian Late Prehistory (3rd and 2nd millennia BC). PLoS One, 2019 DOI: 10.1371/journal.pone.0215469