Determinen el mecanisme dʼacció dʼun fàrmac antitumoral per al tractament del glioblastoma
El glioblastoma és un tipus de tumor cerebral incurable que s'associa sovint a mutacions en el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR). La principal mutació d'EGFR trobada en aquest tumor —coneguda com a EGFRvIII— és tractada amb l'anticòs mAb806, un fàrmac desenvolupat per lʼInstitut Ludwig de Recerca sobre el Càncer (Estats Units) fa prop de vint anys però del qual es desconeixia el mecanisme d'acció. Ara, un nou estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela per primer cop el mecanisme dʼacció dʼaquest anticòs sobre el receptor EGFR mutat.
El glioblastoma és un tipus de tumor cerebral incurable que s'associa sovint a mutacions en el receptor del factor de creixement epidèrmic (EGFR). La principal mutació d'EGFR trobada en aquest tumor —coneguda com a EGFRvIII— és tractada amb l'anticòs mAb806, un fàrmac desenvolupat per lʼInstitut Ludwig de Recerca sobre el Càncer (Estats Units) fa prop de vint anys però del qual es desconeixia el mecanisme d'acció. Ara, un nou estudi publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Science (PNAS) revela per primer cop el mecanisme dʼacció dʼaquest anticòs sobre el receptor EGFR mutat.
Els resultats de lʼestudi, que obren noves vies per al tractament del càncer, indiquen que lʼanticòs mAb806 es podria utilitzar en multitud de tumors en els quals EGFR es troba mutat i no només en una mutació concreta com es pensava fins ara. En lʼestudi hi ha participat experts de la Universitat de Barcelona, l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), la Universitat d'Estocolm (Suècia) i la Universitat de Califòrnia (Estats Units), entre altres institucions.
En paral·lel, lʼequip científic ha demostrat que, encara que lʼEGFR no estigui mutat, pot ser tractat per fer-lo sensible al protocol amb lʼanticòs mAb806. «Aquesta troballa posa les bases racionals per fer teràpies combinades anti-EGFR amb anticossos i inhibidors de cinasa, en lloc de provar-los a les palpentes com s'ha fet fins ara», remarca Modesto Orozco, catedràtic del Departament de Bioquímica i Biomedicina Molecular de la Facultat de Química de la UB, cap del Laboratori de Modelització Molecular i Bioinformàtica de l'IRB Barcelona i membre de la plataforma Bioinformatics Barcelona (BIB).