Medicina personalitzada contra les GRINpaties, una malaltia neuropediàtrica minoritària

L'equip d'investigadors liderat per Xavier Altafaj.
L'equip d'investigadors liderat per Xavier Altafaj.
Recerca
(09/05/2019)

Els trastorns relacionats amb mutacions dels gens GRIN, les anomenades GRINpaties, constitueixen una malaltia neuropediàtrica ultraminoritària, amb tan sols 500 casos diagnosticats arreu del món. Aquesta malaltia genètica altera el desenvolupament correcte del cervell i causa greus problemes, com ara discapacitat intel·lectual, alteracions de lʼactivitat motora i de la conducta social, trastorns digestius i epilèpsia. Un equip dʼinvestigadors liderats per Xavier Altafaj, de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), i David Soto del Cerro, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, ha desenvolupat un projecte per estudiar lʼabast funcional dʼaquest tipus de trastorns i dissenyar teràpies personalitzades. Aquesta estratègia terapèutica, en la qual també participa lʼequip de la investigadora Àngels García Cazorla, de lʼHospital Sant Joan de Déu, i Mireia Olivella, de la Universitat Pompeu Fabra, ha servit per tractar amb èxit una pacient, que ha millorat notablement la seva capacitat motora i comunicativa.

L'equip d'investigadors liderat per Xavier Altafaj.
L'equip d'investigadors liderat per Xavier Altafaj.
Recerca
09/05/2019

Els trastorns relacionats amb mutacions dels gens GRIN, les anomenades GRINpaties, constitueixen una malaltia neuropediàtrica ultraminoritària, amb tan sols 500 casos diagnosticats arreu del món. Aquesta malaltia genètica altera el desenvolupament correcte del cervell i causa greus problemes, com ara discapacitat intel·lectual, alteracions de lʼactivitat motora i de la conducta social, trastorns digestius i epilèpsia. Un equip dʼinvestigadors liderats per Xavier Altafaj, de lʼInstitut dʼInvestigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), i David Soto del Cerro, professor de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, ha desenvolupat un projecte per estudiar lʼabast funcional dʼaquest tipus de trastorns i dissenyar teràpies personalitzades. Aquesta estratègia terapèutica, en la qual també participa lʼequip de la investigadora Àngels García Cazorla, de lʼHospital Sant Joan de Déu, i Mireia Olivella, de la Universitat Pompeu Fabra, ha servit per tractar amb èxit una pacient, que ha millorat notablement la seva capacitat motora i comunicativa.

Amb lʼobjectiu de traslladar aquesta estratègia reeixida a trenta pacients, dʼEspanya i de deu països europeus més, els investigadors han iniciat una campanya de micromecenatge a la plataforma Precipita de la FECYT. La campanya de captació de fons es mantindrà activa fins al 23 de juny del 2019 per tal de recaptar un finançament òptim de 25.000 euros. «Aquest finançament permetrà entendre les alteracions moleculars derivades de les mutacions que provoquen la malaltia, aportar un diagnòstic molecular i funcional i avaluar diverses estratègies terapèutiques per traslladar-les posteriorment a la pràctica clínica», explica David Soto del Cerro, que també forma part de lʼInstitut de Neurociències de la UB.

Estudiar cada mutació de manera individual

La recerca desenvolupada per aquests investigadors i per altres grups de recerca ha demostrat que les mutacions dels gens GRIN provoquen un canvi de la funcionalitat dels receptors NMDA. En determinats casos, les mutacions provoquen una disminució de la funció, mentre que en altres canvis la funció es veu exacerbada. Les dues situacions provoquen un desequilibri en la transmissió sinàptica de les neurones i, per tant, afecten el desenvolupament del cervell i el seu correcte funcionament. 

La causa genètica i les manifestacions clíniques de les GRINpaties són variables. Així, tot i que en determinats casos les alteracions són lleus, la gran majoria dʼinfants amb GRINpatia presenten una discapacitat intel·lectual molt severa i una hipotonia (reducció del to muscular) molt greu. Aquesta variabilitat fa que calgui estudiar cadascuna de les mutacions de manera individualitzada, per poder diagnosticar el trastorn concret de cada pacient i dissenyar així un tractament personalitzat. «Quan parlem de medicina personalitzada, parlem dʼentendre les conseqüències de la mutació, per així poder administrar un tractament que normalitzi la funció dels receptors NMDA», explica Xavier Altafaj.

Millorar les condicions de vida de trenta pacients europeus

Aquesta estratègia terapèutica ha tingut els primers resultats positius en un estudi pilot en el qual els investigadors han demostrat el benefici dʼuna teràpia personalitzada amb un aminoàcid lliure dʼefectes secundaris. Després del tractament, els investigadors van observar una millora significativa, tant en les habilitats comunicatives com en lʼactivitat motora dʼuna pacient amb GRINpatia.

Davant aquests resultats, trenta famílies han sol·licitat lʼanàlisi de les mutacions dels seus fills, lʼanomenat diagnòstic molecular funcional, que els permetria identificar lʼimpacte de les seves mutacions. La identificació de cada mutació i dels seus efectes possibilitaria dissenyar teràpies personalitzades per millorar els símptomes i les condicions de vida dels pacients i de les seves famílies, que pateixen la severitat dʼaquesta patologia i també el desemparament clínic i terapèutic, pel fet que es tracta dʼuna malaltia minoritària i poc estudiada.

Lʼobjectiu dʼaquesta campanya és poder oferir a les persones afectades per aquest tipus de malalties estudis personalitzats en el marc del servei nacional de salut i sense un cost extra per als pacients.

«Actualment, disposem de la metodologia i dels coneixements necessaris per categoritzar les conseqüències de cada tipus de mutació, però necessitem recursos per estudiar cada cas concret i avaluar els tractaments personalitzats. Les donacions dʼaquesta iniciativa de micromecenatge sʼutilitzaran, íntegrament, per contractar personal de suport a la recerca que durà a terme lʼavaluació funcional de les mutacions dels gens GRIN», explica David Soto.

Un algoritme predictiu per accelerar el diagnòstic

A més, aquest estudi contribuirà a un objectiu a més llarg termini: la creació dʼun algoritme predictiu que permeti anticipar les conseqüències funcionals de les mutacions que sʼidentifiquin en el futur. «Aquest algoritme podria accelerar el diagnòstic molecular i lʼinici dʼun tractament personalitzat dels pacients amb mutacions dels gens GRIN, amb la qual cosa sʼatenuarien de manera significativa les conseqüències negatives de la seva disfunció», conclou Xavier Altafaj.