El paper dels antics alumnes i canvis en les estructures de les universitats, claus per augmentar el ʻfundraisingʼ
Els canvis culturals i dʼestructura a les universitats, així com la importància dels antics alumnes per aconseguir una major quantitat de fons filantròpics són temes que es van analitzar ahir, 23 de maig, en el II Seminari sobre Finançament Universitari de la UB, titulat «Fundraising a les universitats públiques». Van inaugurar la trobada el rector de la UB, Joan Elias; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, i el gerent de la UB, Oriol Escardíbul. «Ateses les circumstàncies socioeconòmiques actuals, seria desitjable que en els propers anys els fons filantròpics tinguessin una major presència en els nostres ingressos», va afirmar el rector de la UB. «El fundraising és també una manera de renovar i refermar el compromís social de la nostra institució, ja que la societat ampliarà el seu vincle amb la Universitat, contribuint-hi des del finançament públic i també des del privat», va afegir Joan Elias.
Els canvis culturals i dʼestructura a les universitats, així com la importància dels antics alumnes per aconseguir una major quantitat de fons filantròpics són temes que es van analitzar ahir, 23 de maig, en el II Seminari sobre Finançament Universitari de la UB, titulat «Fundraising a les universitats públiques». Van inaugurar la trobada el rector de la UB, Joan Elias; el secretari general del Consell Interuniversitari de Catalunya, Lluís Baulenas, i el gerent de la UB, Oriol Escardíbul. «Ateses les circumstàncies socioeconòmiques actuals, seria desitjable que en els propers anys els fons filantròpics tinguessin una major presència en els nostres ingressos», va afirmar el rector de la UB. «El fundraising és també una manera de renovar i refermar el compromís social de la nostra institució, ja que la societat ampliarà el seu vincle amb la Universitat, contribuint-hi des del finançament públic i també des del privat», va afegir Joan Elias.
El seminari va continuar amb la intervenció de Theo Schuyt, professor de la Universitat Lliure dʼAmsterdam i president de la Xarxa Europea de Recerca en Filantropia, que reuneix al voltant de 250 investigadors de vint-i-cinc països europeus. Schuyt va explicar alguns dels factors dʼèxit a lʼhora dʼaconseguir augmentar la captació de fons filantròpics, com ara tenir en compte el tipus de donant més susceptible de col·laborar amb la institució. Va remarcar la importància de lʼorganització interna de la universitat a lʼhora dʼobtenir més fons filantròpics, així com un compromís de la institució, disposar dels recursos financers i humans necessaris i usar bones bases de dades de contactes. «Cal temps per crear una xarxa filantròpica», va advertir. Schyut va acabar amb un missatge optimista: només cal modificar una mica la universitat per poder «fer amics i després aconseguir finançament».
Carmen Pérez Esparrells, de la Universitat Autònoma de Madrid, va iniciar la seva intervenció assenyalant que «les universitats públiques comencen a dependre de fons privats i no se nʼha de tenir por». «Si estan ben utilitzats, benvinguts siguin», va dir. Tot seguit, va afirmar que les universitats públiques han de reinventar-se i que cal començar a fer-ho ara. Parlant de la situació als Estats Units, va dir que allà fins i tot les universitats públiques tenen la major part del finançament de procedència privada: concretament, un 55 % del finançament ve de fonts privades. «Tant corporacions i fundacions com individus particulars participen en aquest finançament», va explicar. Igualment, es va referir a alguna de les formes de treballar de les universitats americanes, com ara fomentar molt la relació amb els antics alumnes i seguir un disseny ultrapersonalitzat a lʼhora de contactar amb cada possible donant.
Montserrat Casanellas, professora del Departament de Dret Administratiu, Dret Processal i Dret Financer i Tributari de la UB, va exposar el marc jurídic i fiscal de la captació de fons filantròpics. Primer va repassar la legislació catalana i espanyola, i la dʼaltres països com França o els Estats Units, sobre mecenatge i incentius fiscals. A continuació, va remarcar que no només es poden donar diners, sinó també béns, treballs, serveis, condonació de deutes, etc. Casanellas va defensar que la legislació espanyola prevegi de manera expressa alguns dʼaquests casos i es va referir als tipus dʼincentius fiscals que existeixen en diferents països, per acabar assegurant que els de lʼEstat espanyol «no acaben de fer atractives les donacions». Finalment, va recordar que la llei de mecenatge té en compte altres fórmules, a part de la donació, com són els convenis de col·laboració.
Manuel Palencia, de la Universitat Pompeu Fabra, va començar la seva intervenció de manera provocativa assenyalant que els plans estratègics de les universitats no preveuen la captació de fons filantròpics. Va remarcar que lʼobtenció dʼaquests fons «no és un simple procés de demanar, sinó de transmetre la importància dʼun projecte a un donant». Sobre la col·laboració amb empreses, va dir que cal relacionar-se amb les que tinguin «punts en comú amb la universitat, que comparteixin missió i objectius». També va defensar una «revolució dels antics alumnes», dels quals la universitat pot aprofitar no només diners, sinó també una manera de gestionar, així com els seus contactes. Palencia, però, va afirmar que cal començar aquesta revolució amb els estudiants que entren a la universitat i no tractar-los com a clients, sinó incloureʼls com a persones que també decideixen en la institució.
A la tarda, el tema del seminari va consistir en un debat amb la participació de Juan Mezo (IL3-UB), Juan Salvador Pérez (Universitat Jaume I), Núria Vilamajó (Fundació Clínic) i Joan Corominas, president del Consell Social de la UB. S'hi van tractar aspectes de gestió vinculats amb la pràctica de la captació de fons, així com el paper dels consells socials. El gerent de la Universitat de Barcelona va indicar que la UB està treballant en un projecte de fundraising que sʼhaurà de començar a desenvolupar en breu. La cloenda va ser a càrrec del secretari dʼUniversitats i Recerca de la Generalitat, Francesc Xavier Grau.