Notícies
Inici  >  Notícies > La contaminació dels rius afavoreix la presència del cuc àncora en els peixos...

La contaminació dels rius afavoreix la presència del cuc àncora en els peixos d’aigua dolça

El cuc àncora té una distribució quasi mundial i la seva dispersió s’associa a les activitats recreatives en rius i al comerç internacional de peixos per a l’aqüicultura. Foto: Servei Geològic dels Estats Units

El cuc àncora té una distribució quasi mundial i la seva dispersió s’associa a les activitats recreatives en rius i al comerç internacional de peixos per a l’aqüicultura. Foto: Servei Geològic dels Estats Units

El nou treball avalua els factors associats als episodis de parasitisme del cuc àncora en dinou espècies de peixos.

El nou treball avalua els factors associats als episodis de parasitisme del cuc àncora en dinou espècies de peixos.

17/06/2019

Recerca

Les aigües mal depurades que arriben als rius i l’escorrentia de zones agrícoles poden potenciar l’expansió del cuc àncora —una espècie exòtica que parasita peixos d’aigua dolça— a la xarxa fluvial peninsular. Així es desprèn d’un nou treball en què participen els experts Alberto Maceda Veiga, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), i Adolfo de Sostoa, de la Facultat de Biologia i de l’IRBio

En l’article, publicat a la revista International Journal for Parasitology, també hi participen Ralph Mac Nally (Universitat de Canberra, Austràlia), Andy J. Green (Estació Biològica de Doñana, EBD-CSIC), i Robert Poulin (Universitat d’Otago, Nova Zelanda).

Cuc àncora: un crustaci invasiu que va arribar del continent asiàtic

El cuc àncora (Lernaea cyprinacea) és una espècie invasora d’origen asiàtic que afecta peixos d’aigua dolça (ciprínids i salmònids, en especial) i causa també moltes pèrdues econòmiques en piscifactories. A la Península, aquest crustaci copèpode va ser identificat per primer cop el 1973 al riu Esla, a la província de Lleó. Avui en dia, el cuc àncora té una distribució quasi mundial i la seva dispersió s’associa a les activitats recreatives en rius i al comerç internacional de peixos per a l’aqüicultura.

«La fauna parasitària —nativa i exòtica— que afecta els peixos dels rius peninsulars és encara força desconeguda, en especial la dels ciprínids, la família de peixos més comuna a la Península i al continent europeu», explica Alberto Maceda, membre de l’IRBio i de l’EBD-CSIC.

«Els peixos d’aigua dolça són un dels grups animals més amenaçats del món —continua— i un dels factors que ho podrien explicar és la seva vulnerabilitat creixent davant els patògens que pertorben els ecosistemes naturals».

El nou treball avalua els factors associats als episodis de parasitisme de L. cyprinacea en dinou espècies de peixos (carpa, truita comuna, anguila, barb de muntanya, gambúsia, etc.). En concret, els experts analitzen com afecten els canvis de la qualitat de l'aigua i de l’hàbitat natural a la dispersió del cuc àncora en conques hidrogràfiques del nord-est peninsular —a Catalunya, el riu Ebre i la Garona— afectades per factors d’estrès ambiental comuns a bona part dels sistemes fluvials arreu del món.

El canvi climàtic podria afavorir la presència del cuc àncora?


El cuc àncora està present a totes les regions hidrogràfiques analitzades, a excepció de les conques del Ridaura, la Sénia, el Garó i el Foix, en el cas de Catalunya. La contaminació per nutrients i l’alta conductivitat de l’aigua —per les aigües residuals abocades sense depurar— són factors que esperonen els casos de parasitisme del cuc àncora a la xarxa fluvial, detallen els experts.



Els contaminants mediambientals poden afectar el sistema immunitari dels peixos autòctons i fer-los més sensibles a les infeccions parasitàries. Quan el paràsit és tolerant als tòxics, es beneficia de la situació i parasita els peixos amb les defenses debilitades. «Encara és més greu si el paràsit és un organisme exòtic i el sistema immunitari dels peixos natius no ha coevolucionat amb l’espècie introduïda. Aleshores, les infeccions poden tenir efectes catastròfics», alerta Alberto Maceda.

Els peixos de riu que mostren taxes més altes d’infecció parasitària corresponen a cinc espècies natives: el barb cua-roig (Barbus haasi), el barb de l’Ebre (Luciobarbus graellsii), la madrilla (Parachondrostoma miegii) i la bagra (Squalius laietanus). Entre els peixos més afectats pel cuc, també destaquen la carpa (Cyprinus carpio) i el peix sol (Lepomis gibbosus), que són espècies exòtiques.

La mida dels peixos i la ubicació del tram fluvial són factors que també intervenen per potenciar la presència d’aquest paràsit generalista, que sol trobar-se a les zones més baixes del curs fluvial, on les temperatures són més càlides que a les capçaleres.

«No obstant això, el fet de trobar també el cuc àncora en truites de riu —d’aigües més fredes— ens fa reflexionar sobre l’impacte potencial del canvi climàtic sobre l’expansió d’aquesta espècie invasora», alerta Maceda.

La Directiva marc de l’aigua: protegir la biodiversitat dels sistemes fluvials

La prevenció és decisiva per evitar la dispersió del cuc àncora a la xarxa hidrològica peninsular, alerten els experts. És habitual que els casos de parasitisme causats per aquest agent infecciós puguin passar desapercebuts —amb percentatges d’infecció molt baixos—, a excepció dels brots epidèmics inesperats, que poden causar una mortalitat massiva de peixos. «Un cop arribats a aquest límit, serà massa tard per actuar i no es podrà fer res per salvar la població de peixos», alerta Maceda.

En el futur, serà decisiu millorar l’estat mediambiental dels rius, evitar el trasllat de peixos —poden ser vectors del paràsit— entre diferents trams, i desinfectar les aigües de les empreses, per aturar l’expansió del cuc paràsit a la xarxa fluvial. 

«Davant aquesta situació d’amenaça, el que caldria és fer acomplir sense cap excepció la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE) a tots els trams fluvials, i no només pensant en l’impacte del cuc paràsit, sinó en benefici dels rius en general, dels ecosistemes naturals i del conjunt de la societat», conclouen Alberto Maceda i Adolfo de Sostoa.

 

 



 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona