Notícies
Inici  >  Notícies > Un nou estudi demostra l’acoblament de pèndols a la nanoescala

Un nou estudi demostra l’acoblament de pèndols a la nanoescala

Nanooscil·ladors.

Nanooscil·ladors.

02/07/2019

Recerca

Un nou estudi demostra l’acoblament de pèndols a la nanoescala El 1665, Lord Christiaan Huygens va descobrir que dos rellotges de pèndol, penjats de la mateixa estructura de fusta, oscil·laven de manera espontània, en perfecta consonància però en direccions oposades; és a dir, els rellotges estaven sincronitzats en antifase. Des d’aleshores, la sincronització d’oscil·ladors acoblats a la natura s’ha descrit en diferents escales: des de les cèl·lules del cor fins als bacteris, les xarxes neurals o, fins i tot, els sistemes binaris d’estrelles se sincronitzen de manera espontània.

Els oscil·ladors mecànics són paradigmàtics d’aquest tipus de sistemes. A la nanoescala també es treballa amb oscil·ladors, però en aquest cas el repte és aconseguir sincronitzar-los. En aquesta línia, un article publicat a Physical Review Letters per un equip d’investigadors de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia de la UB (IN2UB), juntament amb investigadors de l’ICN2, ha mostrat una versió dels oscil·ladors mecànics a la nanoescala. Mitjançant una sèrie d’experiments, els experts han aconseguit sincronitzar dos oscil·ladors optomecànics de cristalls acoblats mecànicament, situats a la mateixa plataforma de silici i excitats mitjançant impulsos òptics independents. Aquests oscil·ladors nanomètrics tenen una mida de 15 micròmeres per 500 nanòmetres.

Mentre que un pèndol mecànic rep impulsos del rellotge per mantenir el balanceig, els pèndols optomecànics s’automantenen gràcies a la pressió de la radiació, però la interacció dels oscil·ladors és equivalent en els dos experiments. El treball també mostra que la dinàmica col·lectiva es pot controlar actuant externament sobre un sol oscil·lador.

Els resultats mostren una bona base per a la creació de xarxes reconfigurables d’oscil·ladors optomecànics gràcies a aquestes dinàmiques col·lectives que estan dominades per un acoblament mecànic feble. «Això podria tenir aplicacions en  computació fotònica, per exemple, per a tasques de reconeixement de patrons o per a un processament cognitiu més complex», apunta Daniel Navarro-Urrios, de l’IN2UB, que ha liderat la recerca.

 

Referència de l’article:

M. F. Colombano, G. Arregui, N. E. Capuj,  A. Pitanti, J. Maire,  A. Griol, B. Garrido, A. Martínez, C. M. Sotomayor-Torres, i D. Navarro-Urrios. «Synchronization of optomechanical nanobeams by mechanical interaction». Physical Review Letters, 1 de juliol de 2019.  DOI: 10.1103/PhysRevLett.123.017402
 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona