El rector centra el seu informe en els quatre eixos vertebradors del Pla estratègic UB 2030
En la sessió ordinària del Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit aquest dijous, 4 de juliol, el rector, Joan Elias, ha estructurat el seu informe al voltant de quatre eixos que són els que vertebren el Pla estratègic UB 2030, juntament amb el que ha anomenat elements facilitadors, en referència als recursos i a lʼentorn que han de possibilitar el desenvolupament de les estratègies definides en el Pla. Abans de lʼinici de la sessió, el col·lectiu Doctorandes en Lluita ha llegit un manifest en què han demanat al rector que doni resposta a totes les reivindicacions dels treballadors predoctorals i es comprometi a aplicar-les en els propers mesos, com ja sʼha fet en altres universitats.
En la sessió ordinària del Claustre de la Universitat de Barcelona, reunit aquest dijous, 4 de juliol, el rector, Joan Elias, ha estructurat el seu informe al voltant de quatre eixos que són els que vertebren el Pla estratègic UB 2030, juntament amb el que ha anomenat elements facilitadors, en referència als recursos i a lʼentorn que han de possibilitar el desenvolupament de les estratègies definides en el Pla. Abans de lʼinici de la sessió, el col·lectiu Doctorandes en Lluita ha llegit un manifest en què han demanat al rector que doni resposta a totes les reivindicacions dels treballadors predoctorals i es comprometi a aplicar-les en els propers mesos, com ja sʼha fet en altres universitats.
El rector ha explicat que cal una reflexió sobre lʼoferta formativa i revisar les diferents normatives lligades a la docència. Ha destacat que ja sʼha finalitzat la revisió de la normativa de dobles titulacions i que sʼestà ultimant un esborrany definitiu de la normativa dʼavaluació i plans docents. Ha fet referència a la tasca en innovació docent i al projecte RIMDA i ha explicat la posada en marxa de les proves pilot de la migració del Campus Virtual al núvol. També ha volgut destacar el treball en la regulació de la creació i funcionament de les càtedres i aules UB. En relació amb la política de beques, ha explicat que sʼha mantingut i ampliat la cobertura del programa propi BKUB i que sʼha creat el nou programa de beques Màster+ UB per captar talent i fomentar vocacions científiques.
Lideratge i incorporació de talent
«La UB es manté com a primera universitat de lʼEstat i, segons diversos rànquings, com a primera universitat de lʼespai educatiu iberoamericà», ha afirmat Elias, que ha recordat que els rànquings mostren una lleugera millora de resultats en el que portem dʼany. Respecte a la recerca, la UB vol prioritzar tots els programes que suposen captació de talent. En aquest sentit, el contracte programa de recerca sʼha incrementat fins a 803.000 euros. Pensant en la renovació generacional, també sʼha dissenyat un programa COFUND amb la UE per incorporar talent jove. Ja sʼha completat la posada en funcionament del nou PDA de recerca, que representa un millor reconeixement dels investigadors. Així mateix, ha remarcat que cal un equipament competitiu per a la recerca i ha explicat la convocatòria de renovació dʼequipament obsolet.
Noves aliances internacionals
El rector ha repassat la tasca dʼinternacionalització de la UB, amb la signatura de 52 convenis internacionals el darrer semestre, la participació a fires internacionals, els contactes bilaterals amb altres universitats i lʼactivitat a xarxes internacionals. Igualment, ha donat les principals xifres de lʼactivitat internacional de recerca. Així mateix, ha dedicat un apartat al Campus de las Américas. Sʼha referit igualment a lʼaliança CHARM-EU, liderada per la UB, en aliança amb el Trinity College de Dublín, la Universitat dʼUtrecht, la Universitat de Montpeller i la Universitat Loránd Eötvös de Budapest, i que ha estat un dels disset projectes seleccionats per la Comissió Europea per a la creació de les primeres universitats europees. «Que la Universitat de Barcelona encapçali un dels projectes premiats en aquesta primera convocatòria situa la nostra institució al capdavant de la innovació en universitats a Europa», ha destacat. El rector ha finalitzat aquesta part del seu discurs amb les reunions i les publicacions que sʼhan dut a terme en el marc de la xarxa LERU, i ha recordat que la Universitat de Barcelona acollirà lʼAssemblea de Rectors de la LERU el proper novembre.
Compromís amb la societat
El rector ha destacat algunes de les accions realitzades per garantir la igualtat i el respecte dels drets de les persones de la comunitat UB, com ara lʼelaboració i aprovació del nou Protocol dʼactuació contra lʼassetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual i identitat sexual i altres conductes masclistes, i ha avançat també alguns dels projectes que sʼestan preparant per al curs vinent, com la creació de lʼAteneu UB, amb lʼobjectiu que els professors jubilats que ho desitgin puguin mantenir una relació amb la UB.
Ha destacat la creació de la Comissió de Desenvolupament Sostenible i ha posat en relleu que des de la Fundació Solidaritat UB es continua impulsant les activitats vinculades al programa dʼacollida de persones refugiades i provinents de zones en conflicte. Joan Elias ha fet referència a les actuacions en emprenedoria, així com al disseny dʼun programa específic dʼintensificació de transferència de coneixement. El rector també ha parlat del Pla integral per a la gestió, la preservació i lʼenriquiment del patrimoni cultural de la UB i ha fet referència a lʼaprovació, a finals de març, del Pla especial integral per a la regulació del Campus de les Arts a Can Ricart.
Elias ha començat el capítol dʼelements facilitadors amb la tasca per a la transformació digital de la Universitat. Sobre finançament i infraestructures, ha esmentat diverses iniciatives per obtenir nous recursos i ha explicat que sʼha iniciat la reforma del model de finançament de les administracions de centre. En lʼàmbit de personal, ha recordat que un dels objectius principals és el disseny dʼestratègies que portin a desenvolupar la plantilla de professorat. Ha donat la xifra que el nombre de places convocades en els diferents concursos del 2019 sʼha triplicat respecte a les del 2017 i, entre altres iniciatives, ha explicat que sʼha dissenyat el programa propi dʼR+D+i per fomentar carreres científiques.
Durant el torn obert de paraules, sʼha instat el rector a incloure la perspectiva feminista en totes les actuacions de la UB, incloent-hi lʼoferta acadèmica, i acabar amb la cultura del patriarcat. Així mateix, sʼhan fet reivindicacions al voltant de les condicions contractuals precàries tant del PAS i com de la resta de col·lectius, i sʼha demanat al rector que inverteixi més recursos en recerca. La polèmica generada pels preus de la Residència Aleu o els canvis organitzatius en algunes unitats transversals també han estat objecte de les intervencions.
El rector ha fet una intervenció al Claustre per parlar específicament de finançament, el tema que «posa més en problemes aquesta Universitat i el conjunt del sistema». Ha repassat les accions conjuntes de tots els rectors sobre aquesta problemàtica des de lʼACUP, que actualment presideix la UB, i ha donat algunes xifres concretes, com ara la disminució en 60 milions dʼeuros del Programa dʼinversions universitàries. També ha posat en relleu que la UB és la universitat «més castigada» per les retallades en finançament i, concretament, que han disminuït en 52 milions dʼeuros les transferències de la Generalitat. Malgrat totes les dificultats, el rector ha defensat que les universitats han demostrat que saben fer les coses i ha finalitzat explicant tot un conjunt dʼiniciatives que es duran a terme, com ara presentar la proposta dʼun pla de xoc de finançament que permeti tornar lʼany vinent als 900 milions dʼeuros destinats a universitats públiques, xifra prèvia a les retallades, i arribar als 1.300 milions lʼany 2022.