Has trobat algun art de pesca o xarxa fantasma a la costa?

La campanya vol conscienciar la societat de l’impacte real d’aquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins.
La campanya vol conscienciar la societat de l’impacte real d’aquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins.
Recerca
(09/07/2019)

Les xarxes i altres estris de pesca que sʼabandonen o es perden als fons marins són una amenaça constant per a la vida marina. Totes les persones que descobreixin arts de pesca, xarxes fantasma o altres estris de pesca abandonats al medi marí poden col·laborar en la nova campanya impulsada per la Federació Catalana Activitats Subaquàtiques (FECDAS) i experts de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) per millorar la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes oceànics.

La campanya vol conscienciar la societat de l’impacte real d’aquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins.
La campanya vol conscienciar la societat de l’impacte real d’aquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins.
Recerca
09/07/2019

Les xarxes i altres estris de pesca que sʼabandonen o es perden als fons marins són una amenaça constant per a la vida marina. Totes les persones que descobreixin arts de pesca, xarxes fantasma o altres estris de pesca abandonats al medi marí poden col·laborar en la nova campanya impulsada per la Federació Catalana Activitats Subaquàtiques (FECDAS) i experts de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) per millorar la protecció de la biodiversitat dels ecosistemes oceànics.

Una trampa constant per a la vida marina

Enrocades als fons marins, les arts de pesca i les xarxes perdudes poden capturar organismes durant anys —lʼefecte de lʼanomenada pesca fantasma— i provocar un impacte negatiu en els ecosistemes oceànics (en especial, en peixos i organismes bentònics). A més, els peixos atrapats a les xarxes poden ser una trampa mortal per a les aus marines que pesquen (corbs marins, per exemple). En algunes ocasions, també poden generar situacions de risc per a la navegació (xarxes enredades amb les hèlixs dels vaixells, etc.) i per als banyistes i submarinistes.

La campanya per localitzar totes les arts de pesca perdudes (APP) o xarxes fantasma de la costa catalana vol conscienciar la societat de lʼimpacte real dʼaquestes xarxes en espècies, hàbitats i ecosistemes marins. Aquesta iniciativa, oberta a la participació de tota la ciutadania, vol elaborar un mapa de localitats amb presència de xarxes fantasma i valorar quin impacte tenen en l'ecosistema. Dissenyada en el marc del projecte Evitem la pesca fantasma, la campanya té el suport del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest projecte, impulsat el 2015 per experts de lʼIRBio en col·laboració amb el parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, sʼha estès dʼaleshores ençà a diferents punts del litoral de Catalunya amb lʼobjectiu dʼevitar el greu impacte ambiental de la pesca fantasma. En aquest context de protecció de la biodiversitat marina, lʼequip UB-IRBio també va impulsar un portal web que ajuda a localitzar i recuperar els estris de pesca abandonats al litoral. En la mateixa línia, el Departament dʼAgricultura té disponible una adreça electrònica (protecciomarina@gencat.cat) amb la mateixa finalitat.

Primer protocol per retirar les xarxes fantasma i protegir el medi marí


Un cop descoberts els aparells de pesca perduts als fons marins, les operacions de retirada són delicades, ja que sʼha dʼevitar els possibles impactes sobre el fons i les espècies atrapades. Per això, el març del 2018 es va fer públic el Protocol per a lʼextracció dʼarts de pesca perduts a la costa catalana, que és el primer que sʼelabora a Catalunya per evitar els efectes de la pesca fantasma.

Aquest document defineix les bases per retirar les xarxes i els arts de pesca —esportius i artesanals— i està dirigit pel professor Bernat Hereu, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de lʼIRBio, i coordinat per Joan Ylla, cap de la Secció de Protecció del Litoral i del Medi Marí de la Direcció General de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat de Catalunya.