Realitat virtual per ajudar a resoldre problemes personals
En general, les persones tenen més facilitat per donar consell a un amic que no pas per solucionar els seus propis problemes. Encara que normalment tenim un diàleg intern constant, la nostra manera de pensar, la nostra història i el nostre punt de vista de les coses dificulta que puguem veure els nostres problemes des dʼuna perspectiva externa. En canvi, amb els amics, sobretot si es tracta dʼuna persona que coneixem bé, ens és més fàcil adoptar una visió general i ajudar-los a trobar una solució quan tenen problemes.
En general, les persones tenen més facilitat per donar consell a un amic que no pas per solucionar els seus propis problemes. Encara que normalment tenim un diàleg intern constant, la nostra manera de pensar, la nostra història i el nostre punt de vista de les coses dificulta que puguem veure els nostres problemes des dʼuna perspectiva externa. En canvi, amb els amics, sobretot si es tracta dʼuna persona que coneixem bé, ens és més fàcil adoptar una visió general i ajudar-los a trobar una solució quan tenen problemes.
Un equip dʼinvestigadors de la Universitat de Barcelona, lʼIDIBAPS i Virtual Bodyworks, una spin-off dʼaquestes dues institucions i dʼICREA, ha fet servir la realitat virtual per observar els efectes de parlar amb un mateix com si es tractés dʼuna altra persona. Els resultats de lʼestudi, publicats a la revista Scientific Reports, del grup Nature, mostren que una conversa amb un jo en el cos de Sigmund Freud contribueix a millorar lʼestat dʼànim, més que parlar sobre els nostres problemes en una conversa virtual amb un guió preestablert. Els investigadors creuen que els metges podrien utilitzar aquest mètode per ajudar els pacients a tractar els seus problemes personals.
El treball lʼhan dirigit Mel Slater i Solène Neyret, investigadors de lʼEvent Lab, grup de recerca de la Facultat de Psicologia de la UB. El psicòleg Guillem Feixas, del Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia i de lʼInstitut de Neurociències de la Universitat de Barcelona (UBNeuro), també ha coordinat lʼestudi.
Canviar la percepció i lʼactitud gràcies a la realitat virtual
Recerques anteriors del mateix equip havien mostrat que quan adoptem un cos diferent en la realitat virtual, el nostre comportament, lʼactitud i la percepció de les coses canvia. «En altres estudis hem demostrat que és possible fer que la gent parli amb ella mateixa com si fossin altres persones, canviant el cos a diferents avatars, i així hem vist que lʼestat dʼànim dels participants millorava», explica Mel Slater. «No vam determinar si això passava perquè el participant parlava sobre els seus problemes o si el canvi del cos virtual també hi tenia alguna cosa a veure», remarca lʼexpert, que és membre també de l'UBNeuro.
Per provar els efectes dʼaquest intercanvi de cossos, els investigadors van comparar un grup de persones que van parlar amb si mateixes —primer dins del cos del participant i després dins del cos virtual de Sigmund Freud—, i un altre grup (control) que va parlar amb el Freud virtual —en aquest cas, Freud va respondre amb comentaris i preguntes ja preestablertes (no canviaven de cos).
Dins del cos de Sigmund Freud
Per utilitzar aquesta tècnica, els investigadors van escanejar els participants per obtenir-ne un avatar en 3D que sʼassemblés a si mateixos. Dʼaquesta manera, un cop sʼintroduïen en la realitat virtual, els participants veien una representació de si mateixos quan miraven parts del seu cos o quan sʼobservaven en un mirall. En moureʼs, el seu cos virtual també es movia.
A lʼaltra banda de la taula hi seia una persona virtual, en aquest cas, una representació de Sigmund Freud. El participant podia explicar el seu problema personal al doctor Freud, i després es podia ficar en el cos de Freud. Llavors, quan es mirava al mirall, veia el cos de Freud en comptes del seu: «Veia lʼaltre cos i lʼescoltava explicant el problema, i veia el seu jo virtual com si fos una altra persona. Així, el participant esdevenia aquest amic que escolta i intenta ajudar lʼaltra persona», explica Mel Slater.
Dins del cos de Freud, i després de rebre la informació del problema, el participant es podia respondre a si mateix com a Freud, i podia fer preguntes per ajudar la persona que tenia al davant (que era ell) per trobar-hi una solució. Després podia tornar al seu propi cos i escoltar la resposta de Freud. Encara que era ell qui havia parlat dins el cos de Freud, sʼescoltava a través dʼuna veu diferent. Lʼexperiment permetia anar canviant de cos i tenir una conversa: el participant parlava amb si mateix però semblava una conversa entre dues persones diferents.
Millors resultats quan es treballa amb problemes personals
Una setmana després de lʼexperiment, més del 80 % dels participants del grup que havien canviat de cos van notar un canvi respecte als seus problemes, en comparació amb els participants del grup control (menys del 50 %). «Vam veure que els que havien canviat de cos havien rebut més informació i un millor coneixement i control del problema, així com noves idees per abordar-lo, en comparació amb el grup control», destaca Slater.
La psicòloga Tania Johnston va guiar els participants sobre la manera de presentar el seu problema. Els investigadors no saben si aquest mètode es podria utilitzar sense aquest consell previ a lʼexperiment, ni si els doctors haurien de formar part del procediment de la realitat virtual.
En qualsevol cas, els investigadors creuen que aquest mètode podria ser útil per a molts casos clínics. «Ara que la realitat virtual està disponible com un producte de bona qualitat i amb un cost inferior al dʼun telèfon intel·ligent, alguns doctors podrien utilitzar aquest mètode, per exemple, per posar deures als pacients i que duguin a terme aquesta activitat a casa», suggereix lʼinvestigador.
Vídeo de lʼexperiment
Referència de lʼarticle:
Mel Slater, Solène Neyret, Tania Johnston, Guillermo Iruretagoyena, Mercè Álvarez de la Campa Crespo, Miquel Alabèrnia-Segura, Bernhard Spanlang i Guillem Feixas. «An experimental study of a virtual reality counselling paradigm using embodied self-dialogue». Scientific Reports, juliol de 2019.