Descobert un crani gairebé complet dʼun homínid, ancestre de Lucy, de 3,8 milions dʼanys dʼantiguitat

El crani, trobat el 2016, té 3,8 milions d'anys d'antiguitat. Crèdit: Dale Omori, CMNH
El crani, trobat el 2016, té 3,8 milions d'anys d'antiguitat. Crèdit: Dale Omori, CMNH
Recerca
(28/08/2019)

Un equip internacional ha descobert un crani fòssil molt ben conservat que correspon a un homínid de 3,8 milions dʼanys dʼantiguitat de la zona dʼÀfar (Etiòpia). Aquesta datació indica que el crani pertany a lʼespècie Australopithecus anamesis, antecessora de lʼespècie Australopithecus afarensis, a la qual pertany Lucy. Segons els resultats, les dues espècies van ser contemporànies, com a mínim, durant 100.000 anys, i el descobriment contradiu la idea que entre aquests dos grups va existir una relació anagenètica, que implica que una espècie desapareix i dona lloc a una nova espècie de forma lineal.

El crani, trobat el 2016, té 3,8 milions d'anys d'antiguitat. Crèdit: Dale Omori, CMNH
El crani, trobat el 2016, té 3,8 milions d'anys d'antiguitat. Crèdit: Dale Omori, CMNH
Recerca
28/08/2019

Un equip internacional ha descobert un crani fòssil molt ben conservat que correspon a un homínid de 3,8 milions dʼanys dʼantiguitat de la zona dʼÀfar (Etiòpia). Aquesta datació indica que el crani pertany a lʼespècie Australopithecus anamesis, antecessora de lʼespècie Australopithecus afarensis, a la qual pertany Lucy. Segons els resultats, les dues espècies van ser contemporànies, com a mínim, durant 100.000 anys, i el descobriment contradiu la idea que entre aquests dos grups va existir una relació anagenètica, que implica que una espècie desapareix i dona lloc a una nova espècie de forma lineal.

Els resultats han estat publicats en dos articles a la revista Nature, un sobre la descripció del fòssil i lʼaltre sobre el seu context geològic i edat. En tots dos hi ha participat lʼinvestigador Lluís Gibert, de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona, que apunta que les dades obtingudes han permès datar aquest fòssil amb molta precisió i determinar la seva edat en 3,8 milions dʼanys. Segons Gibert, «es disposa de pocs fòssils pertanyents a aquest període i aquesta troballa ajuda a completar el complex puzle de lʼevolució humana».

La investigació sʼha dut a terme en el marc del projecte WORMILL (Woranso-Mille), dirigit per Yohannes Haile-Selassie, comissari del Museu dʼHistòria Natural de Cleveland i professor de la Universitat Case Western Reserve (Estats Units). Des de fa quinze anys, aquest projecte ha proporcionat uns 230 fòssils dʼhomínids, i el 2016 es va descobrir aquest crani, identificat com a MRD-VP-1/1.

Australopithecus anamesis és el membre més antic del gènere Australopithecus. Aquesta espècie va ser identificada prèviament gràcies a restes dentals i fragments de mandíbula que tenen entre 4,2 i 3,9 milions dʼanys dʼantiguitat. Les similituds amb la dentició del crani fòssil han permès ara identificar-lo com a membre dʼaquesta espècie. A més, gràcies al fet que el crani sʼha trobat gairebé complet, sʼhan pogut identificar característiques cranials i facials que no havien estat observades anteriorment en aquesta espècie. Algunes dʼaquestes característiques eren compartides amb lʼespècie descendent Australopithecus afarensis, mentre que dʼaltres eren més pròpies de grups ancestrals més primitius, com lʼArdipithecus i el Sahelanthropus.


Una nova zona fossilífera
Segons Gibert, «aquest descobriment només és rellevant si se situa en un context geològic i cronològic. Sense aquesta informació el descobriment no té valor. Per tant, la geologia i lʼedat del crani són elements imprescindibles per poder interpretar el fòssil en el context de lʼevolució humana». En lʼarticle sobre els aspectes geològics hi han participat catorze investigadors de diferents institucions, que han aportat dades diverses relacionades amb lʼedat i lʼambient del lloc on va viure aquest homínid.

El crani va ser trobat el 2016 en una localitat fossilífera nova, no estudiada fins aleshores i dʼedat desconeguda. El jaciment està ubicat a la zona paleontològica de Woranso-Mille, a la regió dʼÀfar (Etiòpia). Està situat a 550 km al nord-est de la capital, Addis Abeba, i a 55 km al nord de Hadar, dʼon prové Lucy.

Actualment, la regió dʼÀfar és una zona semidesèrtica travessada per diversos rius amb abundant vida als marges. Està situada a la part nord de la vall del Rift africà, a prop dʼun punt triple on se separen tres plaques tectòniques. Com a conseqüència dʼaixò, lʼactivitat tectònica és elevada i hi ha molta activitat volcànica. És possible que fa 3,8 milions dʼanys la situació tectònica fos similar a lʼactual. Lʼacumulació de diversos nivells de cendres volcàniques, alguns de més de dos metres de gruix, indica que hi va haver grans erupcions volcàniques.

El jaciment es troba en una zona remota que requereix creuar el riu Mille. «Durant la campanya geològica del 2017, la intensa pluja va provocar que el riu passés de vint a cent metres dʼamplada, i això va dificultar el treball geològic», explica lʼinvestigador. Les observacions preliminars van permetre determinar que el jaciment sʼhavia format en un delta del paleoriu Mille.

En una campanya posterior al 2018 es van recollir moltes mostres de sediment i cendres volcàniques. «Aquestes dades van permetre relacionar lʼestrat del jaciment amb cendres volcàniques datades en altres llocs, i així determinar-ne lʼedat aproximada», apunta Gibert. «Noves datacions radiomètriques de cendres volcàniques pròximes al jaciment, juntament amb dades paleomagnètiques, han ajudat a determinar lʼedat precisa del fòssil. D'altra banda, les mostres de pol·len, diatomees i biomarcadors, i la fauna trobada associada al crani, ens han donat una idea aproximada de com era la vegetació i lʼambient de lʼentorn», explica el geòleg de la UB.

El que se sap del paisatge del lloc on va viure aquest homínid és que hi havia un llac de certa salinitat, amb una profunditat dʼentre 6 i 8 metres, que estava alimentat per un riu de dimensions semblants a lʼactual riu Mille. En aquest entorn hi havia vegetació arbòria, però en zones més allunyades de lʼaigua el pol·len trobat revela un ambient més obert i àrid, amb una vegetació dominada per arbustos i una proporció variable dʼherbes, potser semblant a lʼactual. «Lʼambient al voltant del llac devia oferir multitud de recursos alimentaris per a uns individus que ja caminaven de manera bípeda».
 

Referència dels articles:

Beverly Z. Saylor et al. «Age and context of mid-Pliocene hominin cranium from Woranso-Mille, Ethiopia». Nature, agost del 2019. Doi: 10.1038/s41586-019-1514-7

Yohannes Haile-Selassie et al. «A 3.8-million-year-old hominincranium from Woranso-Mille, Ethiopia». Nature, agost del 2019. Doi: 10.1038/s41586-019-1513-8