Descobert un factor que prediu una supervivència llarga en pacients amb tumor cerebral

Els autors principals de l'article, Maxime Janin i Vanessa Ortiz-Barahona, amb el director de l'estudi, Manel Esteller.
Els autors principals de l'article, Maxime Janin i Vanessa Ortiz-Barahona, amb el director de l'estudi, Manel Esteller.
Recerca
(03/09/2019)

El glioma, un tumor que neix a les cèl·lules glials —auxiliars de les neurones—, presenta una taxa de supervivència que en el 85 % dels pacients no supera els dos anys. Ara, una recerca liderada pel catedràtic de la UB Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca Josep Carreras i investigador ICREA, ha descobert una lesió epigenètica que permet identificar el 15 % restant de casos de glioma en què la supervivència dels pacients és més llarga. L'article ha estat publicat a la revista Acta Neuropathologica.

Els autors principals de l'article, Maxime Janin i Vanessa Ortiz-Barahona, amb el director de l'estudi, Manel Esteller.
Els autors principals de l'article, Maxime Janin i Vanessa Ortiz-Barahona, amb el director de l'estudi, Manel Esteller.
Recerca
03/09/2019

El glioma, un tumor que neix a les cèl·lules glials —auxiliars de les neurones—, presenta una taxa de supervivència que en el 85 % dels pacients no supera els dos anys. Ara, una recerca liderada pel catedràtic de la UB Manel Esteller, director de l'Institut de Recerca Josep Carreras i investigador ICREA, ha descobert una lesió epigenètica que permet identificar el 15 % restant de casos de glioma en què la supervivència dels pacients és més llarga. L'article ha estat publicat a la revista Acta Neuropathologica.

«Vam iniciar l'estudi buscant gens amb funcions reguladores de l'expressió del genoma que perdessin la seva activitat en càncer. En vam identificar un en particular —anomenat NSUN5— del qual gairebé no se'n sabia res», explica Esteller. D'entrada, el més remarcable va ser constatar que l'alteració del gen era gairebé exclusiva dels tumors cerebrals.

Segons explica l'expert, es va investigar el gen en cèl·lules de laboratori i en models experimentals, però quan van analitzar-ne l'impacte en pacients amb glioma va ser quan es van adonar de la importància de la troballa: «La lesió epigenètica de NSUN5 predeia de manera independent a altres biomarcadors aquest percentatge minoritari de pacients a qui els anirà bé».

Esteller remarca que el resultat és sorprenent perquè la majoria de vegades es descobreixen factors que indiquen tumors que aniran malament. Des del punt de vista mecànic, sembla que, per selecció evolutiva, un tumor cerebral que està a punt d'extingir-se acaba originant l'alteració de NSUN5, que «l'enquista», com si estigués aturat en el temps. Per aquesta raó, aquest càncer progressa menys i la supervivència s'allarga.

Factors del microambient que envolten el glioma, com la falta d'oxigen i la manca de nutrients locals, contribueixen a induir aquesta inactivació de NSUN5, que permet, al mateix temps, que el tumor no mori, però que creixi tan poc que el pacient mostri un bon pronòstic. «Per tant —concreta Esteller—, ara tenim un marcador que prediu aquest 15 % de casos amb bon curs clínic, però seria excepcional poder convertir el 85 % de casos restants en pacients en què, “tocant” el gen NSUN5, hi hagués també una llarga supervivència». «Encara no sabem com fer-ho, però mereix ser investigat atentament», conclou el director de l'Institut de Recerca Josep Carreras.

 

Referència de l'article:
Janin, M.; Ortiz-Barahona, V., et al. «Epigenetic loss of RNA methyltransferase NSUN5 in glioma targets ribosomes to drive a stress adaptive translational program». Acta Neuropathologica, agost de 2019. Doi: 10.1007/s00401-019-02062-4