Notícies
Inici  >  Notícies > Detectat el primer niu amb tres polls d’àliga cuabarrada en deu anys...

Detectat el primer niu amb tres polls d’àliga cuabarrada en deu anys a Catalunya

L’anellament de l’espècie, que duu a terme l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals, ha permès identificar aquesta troballa excepcional al parc natural del Cap de Creus.

L’anellament de l’espècie, que duu a terme l’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració del Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals, ha permès identificar aquesta troballa excepcional al parc natural del Cap de Creus.

L’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona és un grup de referència des del 1980 en la recerca de l’ecologia de l’àliga perdiguera o cuabarrada.

L’Equip de Biologia de la Conservació de la Universitat de Barcelona és un grup de referència des del 1980 en la recerca de l’ecologia de l’àliga perdiguera o cuabarrada.

05/09/2019

Recerca

L’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio), en col·laboració amb el Grup de Suport de Muntanya del Cos d’Agents Rurals, ha detectat un niu amb tres polls d’àguila cuabarrada (Aquila fasciata) al parc natural del Cap de Creus. Es tracta d’una troballa excepcional, atès que només s’havien detectat nius amb tres polls en cinc ocasions a tot Catalunya, fa més de deu anys. Des del 2005, la reproducció d’aquesta espècie amenaçada ha anat a la baixa, i actualment la mitjana anual es troba per sota d’un poll per parella.
 

Les postes triples i la cria de tres polls en l’àliga cuabarrada són força rares a Catalunya, on aquestes aus usualment ponen dos ous, o de vegades un. Els factors que incideixen en postes elevades són desconeguts, però poden estar relacionats amb una abundància important d’aliment al medi, amb el descans reproductor algunes temporades, o amb les característiques individuals dels exemplars. L’abundància d’aliment al medi durant el període previ a la posta permet que la femella pugui assolir una bona condició corporal i fer una posta elevada i viable, així com criar posteriorment els tres polls amb èxit.



El niu pertany a una parella d’àliga cuabarrada present en aquesta àrea fa pocs anys. De fet, el 2014 va criar per primer cop, i també el 2015, però feia tres anys que no es reproduïa. Els polls ja han agafat el pes suficient per emprendre el vol.

 



Un equip de referència en l’estudi i la conservació de l’àliga perdiguera

L’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio) és un grup de referència des del 1980 en la recerca de l’ecologia de l’àliga perdiguera o cuabarrada i en l’aportació de solucions per millorar-ne la conservació. Aquesta espècie, coneguda també com a àliga de Bonelli, en homenatge a l’ornitòleg Franco Andrea Bonelli —que la va documentar per primer cop el 1819—, està considerada una espècie en perill al continent europeu.



Recuperació de la població a Catalunya

En l'actualitat, prop del 80 % de les poblacions europees d’àliga perdiguera es troben a la península Ibèrica. Catalunya és l’únic indret de la Península on la població d’àliga cuabarrada s’està recuperant. També s’aprecia aquesta tendència a les Illes Balears, on ha estat reintroduïda.

En concret, de les 85 parelles censades a Catalunya el 1980 es va passar a només 65 l’any 2000. Des de llavors, la població s’ha anat recuperant progressivament, fins a les 77-79 parelles actuals, sis de les quals es troben a la demarcació de Girona.

La Generalitat treballa per preservar l’àliga cuabarrada a Catalunya i duu a terme el seguiment de la població d’aquesta espècie, que va patir una gran davallada durant els anys vuitanta i noranta, quan va arribar a uns mínims històrics. En els darrers anys, la població s'ha estabilitzat i s'observa la colonització d'alguns territoris. La Generalitat també intervé tenint cura de l’entorn on habiten les aus i minimitzant les activitats humanes que les destorbin i posin en perill l’èxit reproductor. En paral·lel, també duu a terme actuacions per garantir la presència de les seves preses potencials, fent millores en l’hàbitat o repoblacions. A més, en col·laboració amb empreses elèctriques, intervé per reduir l’impacte d’aquestes infraestructures sobre la mortalitat de l’espècie.

 

Comparteix-la a:
| Més |
  • Segueix-nos:
  • botó per accedir al facebook de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al twitter de la universitat de barcelona
  • botó per accedir a l'instagram de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al linkedin de la Universitat de Barcelona
  • botó per accedir al youtube de la universitat de barcelona
  • botó per accedir al google+ de la universitat de barcelona
  • ??? peu.flickr.alt ???
Membre de la Reconeixement internacional de l'excel·lència HR Excellence in Research logo del ∞ - League of European Research Universities logo del bkc - campus excel·lència logo del health universitat de barcelona campus

© Universitat de Barcelona