La reducció en la talla mitjana dels peixos causada per les pesqueries al Riu de la Plata beneficia el dofí franciscana

Lʼestudi, publicat a la revista Scientific Reports, analitza lʼimpacte causat per la pesca industrial a lʼUruguai i lʼArgentina sobre els hàbits alimentaris del dofí franciscana (Pontoporia blainvillei), lʼos marí sud-americà (Arctocephalus australis) i el lleó marí sud-americà (Otaria flavescens).

Les conclusions indiquen que les conseqüències de la pesca industrial per als mamífers marins van més enllà de la simple reducció en lʼabundància de la biomassa dels peixos presa, i que depenen també de les característiques morfològiques —grandària corporal i amplitud de la boca— de cada espècie.

El nou treball està signat pels investigadors Massimiliano Drago, Àlex Aguilar i Lluís Cardona, del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins (UB-IRBio); Valentina Franco Trecu (Universitat de la República de lʼUruguai), i Ángel M. Segura, Meica Valdivia i Enrique M. González (Museu Nacional dʼHistòria Natural, Uruguai).

Un ampli estuari que és refugi de mamífers marins en perill

Lʼestuari del Riu de la Plata, a la costa oest de lʼAtlàntic sud-occidental, és un dels ecosistemes més rics i productius de tot el planeta. La coincidència del corrent fred de les Malvines i el corrent càlid del Brasil, que se sumen a les masses dʼaigua dolça del Riu de la Plata, genera una alta productivitat de gran interès comercial per a les pesqueries de la regió.

A partir del 1970, lʼArgentina i lʼUruguai van començar a practicar la pesca industrial en aquesta zona. Des de llavors, aquesta activitat ha reduït la disponibilitat de les espècies presa i ha dificultat la recuperació de la població dels mamífers marins, que han estat explotats comercialment des del segle XVIII fins a la segona meitat del segle XX.

En lʼactualitat, el dofí franciscana (P. blainvillei) es considera el cetaci més amenaçat de lʼoceà Atlàntic sud-occidental. Amb una limitada extensió territorial, és lʼúnica espècie de dofí de riu que habita en aigües marines costaneres i està catalogada com a espècie vulnerable per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).

El lleó marí sud-americà (O. flavescens), un altre depredador marí apical amb una àmplia extensió geogràfica, concentra el 6 % de la seva població mundial a lʼàrea del Riu de la Plata i està catalogat a la llista vermella dʼespècies amenaçades de la IUCN amb el rang de preocupació menor. En el cas de lʼos marí sud-americà (A. australis), el 75 % de la seva població mundial es troba a la regió del Riu de la Plata, una àrea de gran valor ecològic per a la conservació de lʼespècie i el manteniment del flux gènic entre les diferents poblacions.

El dofí franciscana: el cetaci més amenaçat de lʼAtlàntic sud

«Les poblacions de mamífers marins de lʼàrea dʼinfluència del Riu de la Plata són un model dʼestudi excel·lent per comprendre els canvis que es produeixen en les relacions tròfiques entre espècies abans i després del desenvolupament de la pesca industrial», explica Massimiliano Drago (UB -IRBio), primer autor de lʼestudi i membre del Grup de Recerca de Grans Vertebrats Marins que dirigeix el catedràtic Àlex Aguilar.

A través de lʼanàlisi dʼisòtops estables de carboni i nitrogen en les restes òssies, els experts han comparat la dieta actual dʼaquestes espècies marines amb els recursos alimentaris que consumien en el passat. Segons lʼestudi, els dofins franciscana són els que més han transformat el patró dʼexplotació de recursos en comparació amb els altres mamífers marins. En lʼactualitat, els peixos demersals juvenils —aquells que viuen a prop del fons del mar— constitueixen la seva presa principal.

«En els dofins franciscana, lʼamplitud del paladar és intermèdia entre la dels lleons marins (de constitució robusta i paladar més ampli) i la dels ossos marins (de grandària menor i amb paladar més estret). Com que la pesca intensiva ha reduït la grandària mitjana de les preses, aquest efecte ha beneficiat els mamífers marins amb menor obertura bucal, és a dir, els dofins franciscana, i en menor mesura, els ossos marins», apunta Drago, investigador adscrit al Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals de la UB.

Així doncs, els dofins franciscana ocuparien en lʼactualitat el mateix nivell tròfic que els lleons marins, tot i les grans diferències en les dimensions de la cavitat bucal. En el cas del dofí franciscana, aquests dràstics canvis en els patrons tròfics també poden estar influïts per factors com, per exemple, la reducció de les poblacions dʼespècies presa —com Porichthys porosissimus—, que eren abundants en el passat i han disminuït en lʼactualitat a causa de la captura incidental.

Els lleons marins són lʼespècie menys afavorida per la intensificació pesquera en aquesta regió, revela lʼestudi. Ara bé, això no vol dir que O. flavescens sigui lʼespècie més vulnerable. «La condició de vulnerabilitat depèn dʼun conjunt de factors (reducció de recursos, plasticitat tròfica, explotació comercial, degradació de lʼhàbitat, etc.). Definitivament, el dofí franciscana és lʼespècie més vulnerable en aquest ecosistema a causa de lʼalta mortalitat que provoquen la captura incidental i la degradació de lʼhàbitat natural», conclou Drago

    Fotografies: Massimiliano Drago (UB-IRBio)