El període reproductor dʼalgunes aus marines àrtiques sʼavança a causa de lʼescalfament global

A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. Foto: Sébastien Descamps
A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. Foto: Sébastien Descamps
Recerca
(04/10/2019)

El període reproductiu dʼalgunes aus marines de diferents regions de lʼÀrtic sʼavança com a conseqüència de lʼaugment de temperatures provocat pel canvi climàtic. Així es desprèn dʼun article científic publicat a la revista Global Change Biology, que té com un dels autors principals lʼexpert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. Foto: Sébastien Descamps
A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. Foto: Sébastien Descamps
Recerca
04/10/2019

El període reproductiu dʼalgunes aus marines de diferents regions de lʼÀrtic sʼavança com a conseqüència de lʼaugment de temperatures provocat pel canvi climàtic. Així es desprèn dʼun article científic publicat a la revista Global Change Biology, que té com un dels autors principals lʼexpert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la Universitat de Barcelona.

Segons lʼestudi, les aus marines que sʼalimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són les que més anticipen el període reproductor: uns deu dies en els darrers trenta-cinc anys. Això és degut a lʼincrement de la temperatura de lʼoceà i a lʼinici del desgel, que són els signes de lʼinici de la primavera a lʼÀrtic.
 
El treball, centrat en lʼestudi de vint-i-nou espècies dʼaus àrtiques de trenta-sis ubicacions diferents, té com a primer autor Sébastien Descamps, de lʼInstitut Polar Norueg a Tromsø (Noruega). En lʼestudi hi han participat equips dʼinvestigadors de diverses institucions i centres de recerca de Noruega, Espanya, el Canadà, França i els Estats Units.


Quan sʼavança la primavera a lʼÀrtic

LʼÀrtic és una de les regions més sensibles als efectes del canvi global al planeta. La pèrdua de masses de gel i lʼescalfament progressiu —superior a la mitjana global— estan alterant de manera profunda lʼestructura i el funcionament dels ecosistemes àrtics.

«Els sistemes polars es troben entre els més amenaçats del món. Això està provocant canvis substancials en les condicions ambientals que influeixen en la supervivència dels organismes que habiten en latituds extremes. Les aus, i en especial les aus marines, representen un dels grups taxonòmics més amenaçats avui en dia pels efectes de lʼescalfament global i per lʼimpacte dʼactivitats humanes com la pesca», detalla Francisco Ramírez, membre del Departament de Biologia Animal, Ecologia i Ciències Ambientals.

A les regions àrtiques, el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït. El nou treball se centra en lʼestudi de la resposta fenològica de les aus marines, i més en concret, en la relació entre els factors climàtics i el cicle reproductor en aquests ocells de latituds extremes.

 
Un temps molt limitat per reproduir-se amb èxit

«Les aus marines àrtiques només es reprodueixen en un moment concret de la primavera, quan les condicions de llum, temperatura i disponibilitat dʼaliment són les millors. Ara bé, aquesta finestra temporal amb condicions òptimes dura ben poc, i si els organismes no són capaços dʼadaptar-sʼhi poden fracassar en lʼintent per reproduir-se», destaca Francisco Ramírez, que és lʼúnic investigador de tot lʼEstat que ha participat en aquest treball internacional. 

Lʼescalfament global està provocant que els períodes òptims per a la reproducció de les aus marines àrtiques sʼavancin en el temps. Com a conseqüència, en les aus marines també sʼanticipa el període reproductor, com una manera dʼadaptar-se —amb més o menys èxit— als canvis ambientals dʼaquesta primavera avançada. No obstant això, les poblacions dʼaus marines no mostren un patró de canvis homogeni quan sʼestudia aquest fenomen. Les del Pacífic nord són les que registren un avançament temporal més acusat en el període reproductor, apunten els autors.

Lʼecologia i les estratègies dʼalimentació de cada espècie també podrien influir en la capacitat de resposta de les aus marines al desafiament climàtic. Les aus en què més sʼavança la fase reproductora capturen lʼaliment a les aigües superficials, com ara el paràsit cuallard (Stercorarius longicaudus), la gavineta beccurta (Rissa brevirostris), la gavineta de tres dits (Rissa tridactyla), el gavinot hiperbori (Larus hyperboreus), el xatrac àrtic (Sterna paradisaea), lʼocell de tempesta boreal (Oceanodroma leucorhoa) o el fulmar boreal (Fulmarus glacialis).

En les espècies que bussegen per capturar les preses, els canvis en el període reproductor semblen menors, i aquest seria el cas del fraret atlàntic (Fratercula arctica), el fraret rinoceront (Cerorhinca monocerata), el fraret crestat (Fratercula cirrhata), el fraret banyut (Fratercula corniculata) o el gavotí emplomallat (Aethia cristatella).


El desafiament de sobreviure davant la crisi climàtica

Lʼescalfament global provocat per lʼactivitat humana està afectant els organismes de maneres molt variades i, sovint, desconegudes. Però no totes les evidències apunten en el mateix sentit. A vegades trobem resultats o evidències que podrien semblar contradictòries.

«Això només pot voler dir que encara ens queda moltíssim per saber sobre com les espècies responen als canvis ambientals que sʼestan produint i quines són les conseqüències dʼaquestes respostes. Per tant, ens hem de prendre molt seriosament els canvis ambientals que estan patint els ecosistemes naturals en general, i els ecosistemes àrtics en particular», apunta Francisco Ramírez.

En aquest context de canvi, no tots els éssers vius poden respondre dʼuna manera similar a canvis ambientals derivats de lʼescalfament global. Algunes espècies es desplacen cap a latituds o altituds superiors a mesura que la temperatura augmenta, dʼaltres alteren la dieta en resposta als canvis en lʼabundància i disponibilitat dʼaliment. Fins i tot hi ha espècies en què no sʼha detectat cap tipus de resposta, però al capdavall tots aquests comportaments poden influir en les dinàmiques poblacionals de cada espècie i en el conjunt dels ecosistemes naturals.

Algunes de les espècies estudiades en el treball —com la gavineta beccurta, el  fraret atlàntic o lʼocell de tempesta boreal—  estan catalogades com a espècies vulnerables en la Llista vermella dʼespècies amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN). «En el cas de les aus àrtiques, els canvis que observem poden tenir greus conseqüències per a les poblacions, especialment si considerem les espècies amb una menor capacitat dʼadaptació als canvis ambientals provocats per lʼescalfament global», alerta Ramírez.

El valors dels estudis temporals a llarg termini en ecologia


El treball es basa en la revisió de registres i treballs sobre seguiment dʼespècies en el medi natural duts a terme durant els darrers trenta-cinc anys. Els estudis a llarg termini i la disponibilitat de dades històriques —ambientals i biològiques— resulten fonamentals per poder avaluar les respostes dels organismes davant els canvis ambientals. «Només amb un coneixement profund dʼaquestes respostes i de les seves implicacions en els ecosistemes naturals podrem arribar a inferir les conseqüències dʼun canvi climàtic, que és un fet, sobre el medi natural, i actuar en conseqüència si pretenem conservar la biodiversitat», apunta Ramírez.

«No obstant això, el nostre sistema dʼinvestigació està focalitzat estrictament en el curt termini i penalitza enormement aquells projectes de recerca que exigeixen acumular dades durant llargues sèries de temps. Per això, les bases de dades com les que hem fet servir en aquest treball internacional són summament escasses i, per tant, tenen un gran valor científic», conclou lʼinvestigador.