ʻLa ciencia en la literaturaʼ guanya el Premi Nacional dʼEdició Universitària com a millor llibre de divulgació científica

Un jurat format per Ernesto Pérez Zúñiga, de lʼInstitut Cervantes; Manuel Rodríguez Rivero, crític literari; Carmen Rodríguez Santos, dʼABC Cultural; Nuria Azancot, dʼEl Cultural dʼEl Mundo; Iker Seisdedos, dʼEl País, i Pampa García Molina, del Servei dʼInformació i Notícies Científiques (SINC), ha destacat el fet que lʼobra de Duran tracta «un tema clàssic en estudis sobre sociologia de la ciència però poc conegut del gran públic». La directora dʼEdicions UB, Meritxell Anton, ha destacat en una entrevista a Unebook que «aquest llibre ofereix una panoràmica àmplia de la història de la ciència a través de la lectura directa dels textos literaris».

El llibre de Xavier Duran, que en la seva edició catalana ja va guanyar el Premi Crítica Serra dʼOr en la categoria de recerca el 2015, proposa un viatge per la història de la ciència a través de la literatura de tots els temps, en un recorregut que comença amb Homer i arriba fins a lʼactualitat, passant per una amplíssima sèrie dʼautors, que inclou, entre molts altres, Shakespeare, Dickens, Tolstoi, Verne, Melville, Salvat-Papasseit, Foix, Kerouac i Mann.

En aquest volum, que forma part de la col·lecció Catàlisi de divulgació científica, Xavier Duran aplega referències a obres de tots els gèneres, tant de lʼàmbit de la narrativa, la poesia i el teatre, com de les memòries i lʼassaig. Ofereix un panorama literari molt ampli, dels orígens a lʼactualitat, que abasta gairebé trenta segles. Atès que la relació entre la ciència i la literatura és un aspecte poc conegut ―malgrat que en les darreres dècades ha estat objecte de molts estudis, sobretot en lʼàmbit anglosaxó―, lʼautor ha fet un esforç de contextualització de lʼentorn científic, social i cultural per tal dʼexplicar la influència de la ciència en un escriptor o en una obra determinada. Estructurat cronològicament, el llibre no renuncia a seguir un fil temàtic quan convé: per exemple, quan es parla de les teories geocèntrica i heliocèntrica o quan sʼexposa lʼevolució de la medicina entre els segles XV i XVIII, sʼesmenta Shakespeare, un autor que es va referir sovint a lʼastronomia i la medicina en les seves obres.

Per bé que repassa de manera exhaustiva la literatura anglosaxona, Duran també sʼatura en autors i obres dʼaltres tradicions occidentals, com lʼespanyola i la llatinoamericana, la francesa, la italiana, la portuguesa, lʼalemanya i la russa. Pel que fa a la literatura catalana, sʼhi esmenten exemples tan significatius com Tirant lo Blanc, Narcís Oller, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Josep Pla o Llorenç Vilallonga.

Dʼaltra banda, Xavier Duran apunta que, si bé les edicions dʼobres literàries solen incloure informació ―al pròleg, a les notes a peu de pàgina...― sobre la vida dels autors i el seu entorn per poder comprendre i valorar millor les seves obres, no és gaire habitual trobar-hi una anàlisi del context científic que, en molts casos, contribuiria a facilitar-ne la lectura. Per exemple, per entendre els versos de Shelley és important conèixer la situació de la ciència al segle XVIII i principis del XIX i la passió que despertava en aquest poeta; o, en el cas dʼalgunes obres del segle XIX amb referències mèdiques, costarà dʼaprofundir-hi si no tenim present el marc científic i mèdic que va portar a plantejar certs arguments i personatges. És per això que la ciència ajuda a entendre la literatura, però també a la inversa: moltes obres literàries ajuden els historiadors de la ciència en les seves recerques, i els lectors en general a reflexionar sobre els problemes ètics que suscita la recerca.

En la conclusió, lʼautor posa en evidència la relació ―i de vegades la tensió― entre la creació científica i la literària al llarg dels darrers tres mil anys. Finalment, el llibre inclou una àmplia bibliografia de les obres consultades i referenciades.

El llibre pertany a la col·lecció Catàlisi, iniciada el 2007 sota la direcció de David Bueno amb lʼobjectiu de fomentar lʼaccés a la cultura científica dʼun públic ampli, tant dʼespecialistes com de no especialistes, atès que la ciència afecta tots els aspectes de la nostra vida, des dels objectes més quotidians fins a la manera de veure i entendre el món. Així, doncs, aquesta col·lecció compleix una important funció en la socialització del coneixement, perquè posa a lʼabast dels lectors la recerca que es duu a terme en lʼàmbit universitari. Els darrers títols publicats són Atles del mar, de diversos autors, La cara amable dels bacteris, dʼAnna Maria Solanas, Lʼembrió inconformista, de Jordi García-Fernández i David Bueno, i Esport i salut, de Manuel Suárez.

Xavier Duran és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat en nombrosos diaris i revistes. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa El medi ambient a TV3 i actualment és redactor especialitzat en temes científics als serveis informatius dʼaquesta cadena. Ha guanyat diversos premis literaris dʼassaig —el Joan Fuster, el Josep Vallverdú i el Joaquim Xirau—, de narrativa —el Marià Vayreda— i de divulgació —Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General. Autor de més dʼuna trentena de llibres, recentment ha publicat Les històries que les paraules amaguen; Lʼartista en el laboratori. Pinzellades sobre art i ciència; Franquisme via satèl·lit. Sputnik, Apollo i guerra freda a la premsa de Barcelona; Molècules en acció. Del big bang als materials del futur; Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més), i 100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història.