El centenari del descobriment del protó, a la mostra anual del CRAI Biblioteca de Física i Química
A finals de la Primera Guerra Mundial, el físic Ernest Rutherford va dur a terme una sèrie dʼexperiments que consistien a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar lʼaparició dʼuna radiació que era menys ionitzant que aquestes partícules i dʼabast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació estava formada per ions dʼhidrogen i els va anomenar protons, que havien de ser els constituents del nucli atòmic. Amb lʼexposició «100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la física nuclear», la mostra anual del CRAI Biblioteca de Física i Química commemora la publicació el 1919 dʼaquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.
A finals de la Primera Guerra Mundial, el físic Ernest Rutherford va dur a terme una sèrie dʼexperiments que consistien a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar lʼaparició dʼuna radiació que era menys ionitzant que aquestes partícules i dʼabast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació estava formada per ions dʼhidrogen i els va anomenar protons, que havien de ser els constituents del nucli atòmic. Amb lʼexposició «100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la física nuclear», la mostra anual del CRAI Biblioteca de Física i Química commemora la publicació el 1919 dʼaquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.
Lʼexposició, comissariada pel professor del Departament de Física Quàntica i Astrofísica José M. Fernández Varea, es va inaugurar aquest dimecres, 27 de novembre. Sʼhi poden veure treballs i facsímils de Rutherford sobre lʼestructura atòmica i obres sobre el científic britànic, així com llibres clàssics de física nuclear. Així mateix, la mostra inclou instruments relacionats amb la radioactivitat.
Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Montreal. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca dʼun seguit dʼexcel·lents joves investigadors. És ben conegut lʼexperiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules, el resultat del qual va ser interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic en què la càrrega positiva i quasi tota la massa de lʼàtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament. Tot i ser menys conegut, lʼexperiment que el va dur al descobriment del protó és una de les grans fites de la física.
Obra de teatre: Cent anys després
En el decurs de la inauguració de la mostra, es va representar lʼobra de teatre Cent anys després, que tracta dʼaspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit dʼalguns descobriments del 1919 en el camp de la física. La peça ha estat escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, que també dirigirà lʼobra. En el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.